
Partíem com a sisens del rànking de vint-i-quatre equips darrera d'equips fortíssims però també davant d'equips molt competitius i molt compactes que donarien molta, molta guerra.
Veníem sense el nostre entrenador estrella el GM Jaime Alexander Cuartas, que no ens va poder acompanyar fins a la localitat alacantina i que, si podia, ens entrenaria mitjançant Internet o mitjançant programes informàtics com l'Skype. Malgrat tot vindria el nostre fidel delegat Frederic Corrigüelas, que sempre transmet molta seguretat i tranquil·litat a l'equip que dirigeix. Qui es quedaria sense venir també seria l'Enric García, que va semblar que vindria però finalment no ho va poder fer.

A banda de Peona i Peó, uns altres tres equips catalans s'havien desplaçat fins a Benidorm per a disputar el mateix campionat; la Penya d'Escacs Cerdanyola, vigent campió de Catalunya, el Club d'escacs Llinars i el Club d'escacs Vila Olímpica. Per què no, tots quatre equips aspiràvem al títol o si més no al podi en aquest Campionat d'Espanya de clubs per edats.

Yue Shen (2262).
Adrián Ponce (2071).
Rumen Nikolov (2023).
Yvan Jiménez (1787).

Julio Suárez (2128).
Lucas Abal (2134).
Juan Andrés Bayón (1738).
Andrea Dorado (1443).
Marcos Boo (1488).

Alberto Portela (2001).
Miguel Rodríguez (1760).
Álvaro Maquieira (1687).
Pablo Vidal (1676).
Pel que fa als equips catalans, mala sort per al Cerdanyola i per al Peona i Peó, que tal vegada ambdós equips mereixien més. Van quedar quarts i sisens classificats respectivament, tots dos equips empatats amb el tercer classificat, l'Escola Xadrez Pontevedra Zona Informatic de Galícia. El Llinars tan sols va perdre un matx, però només en va guanyar dos, cosa que el va desplaçar fins a la setena plaça. El Vila Olímpica no va quallar un mal campionat i va finalitzar just darrera del Llinars, vuitè, lluitant en tots els matxos.
Cerdanyola:
Llàtzer Bru (2151).
Marc Pozanco (2070).
Roger García Acosta (2031).
David García Playa (2023).
Cora Castellet (1842).
Llinars:

Marc Arnijas (1935).
Daniel Gutiérrez (1946).
Gerard Ayats (1867).
Andrea Lafuente (1855).

Vila Olímpica:
Màxim Ventura (2085).
Alexandre Ventura (1889).
Ian Hind (1624).
Adrià Medina (1495).
Pel que fa els interessos del Club, la possibilitat d'optar a la primera plaça s'esvaïa a la penúltima ronda després de perdre amb el Club Ajedrez Bargas - Soliss, de Castella la Manxa, en un final de matx (i inici) dramàtic. Jo perdia en menys d'una hora quan em fan un escac amb l'alfil, agafo el meu alfil per tapar i me n'adono de que quan tapo em fa un mat tan sols amb el cavall aprofitant que el meu rei estava tancat. Jo immediatament deixo anar l'alfil i el rival diu allò que fa tanta ràbia conegut amb el nom de Pieza tocada pieza movida, tot seguit abandono i deixo a l'equip amb un 1 a 0 en contra.
El Ferran, que tenia les coses complicades, atracava magistralment la seva partida i posava l'empat al marcador. El Torrents tenia una molt bona posició fins a tal punt que aconseguia guanyar peó, i l'Albert Puntí (descansava el Pita) tenia molt atac i molt més temps, així que somniàvem amb el 3 a 1.

El Puntí no podia aprofitar el seu atac i quedava amb algun peó de menys, cosa que feia difícil que guanyés. Mentrestant el Marc entrava en un final de torres guanyador. I la cosa es va anar complicant, complicant, complicant...
Fins a tal punt que l'Albert va perdre i el Torrents va fer taules (2,5 a 1,5). Derrota per la mínima i adéu a les nostres opcions.
Per sort, la darrera ronda es guanyava per 3 a 1 i acabàvem en sisena plaça empatats amb els tercers en un campionat on vam suar de valent per guanyar matxos.
Tornarem!
Víctor Collell
Enllaços:
Fotografies:
Hotel Bali vist des d'on estava el nostre hotel, l'Hotel Torre Dorada.
Habitació de l'Hotel Torre Dorada.
Albert Puntí, conegut com el dormilega de Peona i Peó.
Bon despertar el que tenia el Frederic.
Hotel Bali.
Preparacions.
Abans de la ronda, concentració màxima.
Anàlisi de partides i partides retransmeses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada