divendres, 3 d’agost de 2012

XXII Obert de la Pobla de Lillet


XXII Obert Internacional de la Pobla de Lillet
El viatge
Aquest any sí. És la primera vegada que jugo aquest campionat de la Pobla de Lillet i les expectatives eren molt grans. Tot va començar el dia 31 de juliol, que era el dia que ens havíem de desplaçar fins a la Pobla. Havíem quedat de 10 a 10:30 a Plaça Espanya, amb la idea d’agafar el tren fins a Manresa i des d’allà pujar en autocar fins la Pobla. Després de passar comptes per pagar el bitllet de tren, vam parlar sobre les habitacions i com ens distribuiríem. Com que aquella nit dormiríem tots en un mateix apartament, ho deixaríem per més endavant.
Un cop arribats a Manresa, després de recordar anècdotes al tren i que el Mestre Frederic es posés a riure sent el centre d’atenció, vam arribar a l’andana dels autocars, i allà alguns van aprofitar per fer una orxata. L’expedició; Oscar Garcia, Daniel Garcia, Carles Moya, Marc Capellades, Jofre Custodio, Frederic Corrigüelas i jo. Més tard va arribar l’autocar, i després de lluitar amb maletes enormes i discutir amb el conductor, vam posar la marxa definitiva cap a la Pobla.
Durant el trajecte vam parlar sobre els recents fets que va succeir al Campionat d’Espanya sub-18, on a l’última ronda Marc Sánchez ( vigent campió de Catalunya) no es va presentar i va ser eliminat del torneig. Semblava que ningú sabia el que havia passat, i ho vaig haver d’explicar. ¡Un rebelde se ha unido a nuestra causa! deia el Mestre Frede.
També vam estar jugant una bona estona amb l’ordinador del Mestre, concretament a Indiana Jones, fins arribar a tal punt que el Mestre es va marejar i vam haver de parar.
Vam arribar a la Pobla abans de les 15:00, i només deixar les maletes a l’apartament vam anar corrents dinar al Restaurant El Verger. Un menú bastant bo i econòmic. Ben dinat, vam tornar als apartaments (ja amb la incorporació de Guille Las Heras) i vam jugar a un joc que com no ens havia portat el Mestre Frede; el Catan. Un joc de taula força entretingut. Ens vam passar quasi tota la tarda jugant a aquell joc.
Mentrestant alguns van anar a comprar provisions per l’apartament. Un cop acabada la partida de Catan (que finalment va guanyar el Las Heras) vam anar a sopar al Bar Núria, on tothom es va a menjar algun entrepà. Per la nit vam jugar a un altre joc; aquest de rol. Lobos. Una variant del clàssic joc Orus i Copes però amb més personatges.
Vam anar a dormir quant durien ser les 3:00 i no ens vam despertar fins ben tard del dia següent. 


Ronda 1; El deixeble i l’aprenent

Ens vam aixecar molt tard. Tan, que quan ens vam llevar els aparellaments ja havien sortit. Molts jugadors del club passaven tall, tot i que evidentment hi havia que no. Aquest és el meu cas, a mi em tocava contra Alexander Ramos, de la Comunitat de Madrid. O Xavier Povill, que jugava contra Jaume Anguera, un MN de més de 65 anys. També hi havia enfrontaments entre jugadors del club, com el duel entre deixeble i aprenent, Jofre Custodio contra el Mestre Frederic Corrigüelas (foto). La preparació va ser escassa.
Després d’esmorzar a l’apartament, jo vaig haver de vestir-me i fer-me novament la maleta, ja que la propera nit dormiria a El Castell i ens hi havíem d’instal·lar. En aquell moment em va fer mandra, i després de l’arribada del Roger i del Lluc ens vam estar a l’apartament fent ràpides o simplement xerrant.
Vam dinar al Verger i després vam tornar a les habitacions.
El meu braç dret va dir prou el primer dia, que després de carregar la maleta, va agafar unes agulletes insofribles. De l’apartament fins a El Castell em va dur la maleta el Mestre. No vam tenir temps de res, així que només deixar-la vam tornar a l’altre apartament.
Ens vam estar jugant al Catan fins ben bé deu minuts abans de la ronda. Jo no tenia ni bolígraf ni preparació ni concentració ni res. Vaig anar al Saló la Flor, la sala de joc, i em vaig trobar al Mestre Frede, que ja hi era. L’organització regalava un bolígraf i no en vaig haver de demanar.
La partida va durar una mica més de tres hores. Al final vaig perdonar i vaig acabar perdent. Un final on sembla ser que jo guanyo (ja que puc passar un peó) segons Alexander Ramos no es pot guanyar. Havia de sostenir el peó que podia passar (no passar-lo) i després treia taules. Però jo no volia taules! Un error em va costar perdre un peó i la partida. Una llàstima, tenint en compte que havia jugat tan bé!
Vaig sortir molest per aquest error, però no em vaig desanimar massa. L’última partida de la sala era l’aprenent contra el Mestre; Jofre Custodio contra Frederic Corrigüelas. Era un final de cavalls complicat en que finalment van ser taules. La gent no s’ho explicava, però el Jofre va fer una molt bona partida i va aconseguir entaular amb el Mestre.
Vam sopar al bar Núria comentant el dia i després vam jugar al famós joc Lobos, un Orus i Copes però amb més personatges. Un joc que ha estat el joc de moda a la Pobla.
Vam anar a dormir ja al nostre apartament, on després de comentar alguna cosa del dia i de la ronda, vam dormir.

Ronda 2; Victòria i comença el futbol.
Em vaig despertar més d’hora de lo habitual, per fer la crònica del dia anterior. Em vaig quedar a mitges, ja que finalment em va fer una mandra increïble i no la vaig acabar. Després se m’acumula la feina...
Em tocava Leire Martínez, del Tres Peons. Havíem jugat dues partides en anys anteriors i havia guanyat les dues. Tot i això, no seria una rival fàcil.
Vaig preparar-me vagament al matí, ja que havíem d’anar a jugar a futbol. Va ser el primer dia de futbol! Ens vam trobar els dos grups al camp de futbol. Un equip; Lluc Sagristà, Pau Jover, Jofre Custodio, Carles Moya i jo. L’altre; Frederic Corrigüelas, Ferran Cervelló, Guillem i Sara Las Heras, els bessons Dani i Oscar i el Roger Cervelló. El matx ens el vam endur finalment nosaltres per 11 a 9. La primera part va ser un bany, 6 a 1. A la segona vam baixar el ritme però ells no van acabar de remuntar. Jo vaig obrir el marcador! Les connexions entre els jugadors del nostre equip van ser molt bones i ens vam endur el matx.
Després vam anar a la piscina a treure’ns de sobre de suor i a descansar una mica. Vam fer una partida de Bang! que vam guanyar el Sheriff i jo, que era Ayudante. Només em faltava guanyar a la tarda!
I així va ser. Patint i suant ben bé fins al final, però vaig guanyar. En un final de peons on teòricament guanyo jo, la Leire aconsegueix desdoblar els peons i arribo a un final de taules. Ella només ha de passar el peó i convertir-lo en un peó passat i defensat, però no ho va fer. Finalment vaig guanyar, tot i que el Mestre va dir després que guanyava jo creant un passat a l’altre flanc. Ai aquests finals!
Vam tornar a sopar al Núria i després vam fer un Lobos a l’apartament de 8. Duríem jugar massa fort, perquè el de l’apartament ens va haver de cridar l’atenció. Vam jugar en veu baixa i vam anar a dormir, capficat en la meva partida de demà, i en el meu rival; Pau Jover. 


Ronda 3; Nou consell del Mestre
Sortia el sol a la Pobla. Sortia, i ens despertava a mi i a tota l’habitació, ja que ens havíem deixat les cortines obertes. Coi de sol i coi d’obres. El Mestre Frede es posava a riure quan es sentien les màquines de les obres i jo deixava anar com si res un; Sssssht!  
Vam esmorzar a el Castell. El Mestre havia comprat esmorzar i ens ho vam menjar de gust.
Pel matí vaig preparar-me una mica la meva partida amb el Pau. No massa precisament, vam anar a la piscina a donar-nos un bany i oblidar-nos de la ronda.
Hi havia duels interessants aquell dia. Sense anar més lluny, l’Oscar jugava contra el IM Mellado, un gran jugador. Ramon Povill jugava contra Cristian Aranda, FM de Madrid. També hi havia duels entre jugadors del club; El Cepa jugava contra el Dani i el Mestre Frede jugava amb negre contra el Lluc, i prometia ser un duel interessant. Sense comptar evidentment el meu duel amb el Pau.
Va arrencar la ronda.
Aquell dia el Mestre Frede ens va ensenyar un nou Consell. En els escacs pots fer una bona partida, però si a més t’influeix la sort... tens la partida guanyada. En la partida Frodo – Gondalín (Frederic – Lluc) el Mestre amenaçava mat. El Lluc semblava que tenia continu fent escacs amb la dama. El rei del Mestre estava a vuitena fila, i el Lluc agafa la seva dama, la posa a setena i canta; escac.
El Frede es posa les mans al cap i mira la posició detingudament. El Lluc (foto) s’adona de l’error i abandona, ja que el Frede farà mat en breu. El Lluc es va equivocar i enlloc de posar la dama a vuitena la va posar a setena. Li va costar la partida. El Mestre amb dos i mig de tres.
L’Oscar va perdre amb el Mellado, el Ramon amb l’Aranda, el Cepa va guanyar al Dani, el Moya va guanyar, el Ferran va guanyar al Ros, Xavier Povill taules, Roger Cervelló guanyava al Febrero i jo perdia amb el Pau. Em va fer una portuguesa que em va agafar per sorpresa i al final es va treure un mat del barret molt bonic.
A la Ronda 4 hi havia enfrontaments entre jugadors del club novament, com el Cepa amb el Moya i el Pau amb l’Oscar. Si és que ja ho deien, que això seria una mena de social del club! 

Ronda 4; JAJAJAJAJAJAJAné
Quin títol per una crònica. I és que, la ronda 4, va ser amb diferència, la més divertida. Si a més afegim les incorporacions de Guillem Subirachs, Marc López i Víctor Lillo (a part de la de Pep Melendres) el dia va ser complet.
Després d’esmorzar vam anar a jugar a futbol, on després de fer un partidet aquesta vegada una mica més igualat, vam tornar anar a la piscina. Vam fer uns quants toques amb la pilota amb el Víctor, el Marc, el Pau i el Roger. El terra cremava i ens vam haver de posar mitjons. Alguns xancles, com el Roger. Un servidor va demostrar una classe excepcional amb la pilota colant-ne dues. En Lluc es va disfressar de SuperGondalín i amb la seva capa i els seus Súper Poders va ser el més valent de tots i es va atrevir a anar a buscar-les, mentre el Marc i jo ens ho miràvem. El dia pintava molt divertit...
Després de dinar un bon platot de canelons i un tall gegant de bistec a El Verger, vam anar a l’habitació a descansar una mica. L’únic que preparava era jo, i tot i això els resultats afavorien al Frederic... coses que no s’entenen.
Em vaig preparar un c5 contra d4. El Jordi Jané s’havia preparat a fons contra el meu Volga, i a la jugada 1... c5. va fer una ganyota Made in Torrents i vam jugar la partida.
La primera incidència va ser al mig joc; de sobte, uns quants focus de la sala de joc (una discoteca) es fonen i, acte seguit, totes les llums. L’àrbitre cubà, Personatge Pintoresc, amb el seu accent anglès particular, ens mana aturar els rellotges. La gent s’aixeca i comença a xerrar. Al cap de pocs segons, la llum torna i m’assec a la meva taula. Poso el rellotge en marxa i esperant que no se’n torni a anar.
Minuts més tard, se sent un espetec molt fort i un Ohhh! d’exclamació a la Sala. Un home se li ha trencat la cadira. Al final sembla que no ha passat res i la seva partida continua en joc.
Pocs minuts després, se sent un espetec el doble de fort acompanyat de soroll de peces per terra. A la primera fila, el Frederic s’aixeca d’un bot tot vermell. El seu rival, Andrés Casamitjana, ha caigut de la cadira tirant el tauler per terra. Avergonyit, el jugador del Catalònia abandona i el Mestre Frede s’adjudica el punt. Finalment, ni el Jané ni jo podem contenir el riure. Minuts més tard firmem les taules. Molt bon resultat!
En Carles va empatar amb el Cepa, el Frede com sabeu va guanyar, el Roger va perdre, l’Oscar va guanyar al Pau, Ramon Povill taules, Lluc taules, Ferran guanya i Xavier Povill i Jofre guanyen també. Demà el dia promet. Peralta – Corrigüelas.  

Cap comentari:

Publica un comentari