Ronda 7.
Etxagibel, Asier (2070) - Corrigüelas, Frederic (1969).
1. Cf3 Cf6 2. c4 e6 3. g3 b6 4. Ag2 Ab7 5. 0–0 Ae7.
"Aquesta manera de treure les
peces és molt comú en mi quan el blanc no s'ha definit massa. Com veiem, està
amagant si vol fer d4 i convertir-ho en Catalana o seguir amb l'esquema
d'Anglesa.
6. Cc3
0–0 7. d3 d5.
Ara que
s'ha definit, considero oportú trencar pel centre. Si hagués fet Catalana
hagués jugat Ce4 i f5.
8. Ce5 Cbd7 9. Af4 c5.
Aquesta
manera de jugar amb negres és un esquema que jugo en molts ordres, el podeu
veure en moltíssimes partides meves, jugui el que jugui el blanc.
10. cxd5
exd5 11. Db3.
Sembla
que aquí tinc problemes. El peó de d5 em cau.
11... Te8. Aquesta
jugada amenaça indirectament e2, per compensar la pèrdua de d5.
12. Tfe1 [12. Cxd5 Cxd5 13. Axd5 Axd5 14. Dxd5 Cxe5 15. Dxd8 (15. Dxe5 Af6) 15... Taxd8 16. Axe5 Af8 i, com veiem, recuperem, ja que menjarem el peó e2].
12...Tc8
13. Ah3 [Haver
apartat la torre de la gran diagonal blanc és bo, ja que si ara intenta
guanyar-me el peó amb 13. Cxd5 li jugo 13... Axd5 14. Axd5 Cxe5 i guanyo material]
El seu Ah3 feia pensar que ara sí que queia el peó definitivament. Però arriba
el millor de la partida. L'entrega de qualitat.
13... c4
14. dxc4 Dxe5 15. Axc8 Dxc8 16. Axe5 Dh3 [16...dxc4 falla per 17. Aa4 toca
la torre i m'evita jugar el Dh3 que vaig fer a la partida] 17. e4 Cg4 l'atac
compensa de sobres la qualitat de menys. L'enroc s'ha quedat sense el seu
millor defensor: l'alfil blanc 18. Ad4 Af6.
19. Dd1
dxe4 la
idea està clara: jugar e3 i la gran diagonal blanca ara és meva, i deixa el rei
blanc en gran perill de mat 20. Ae3 Cxh2 Quan defensa una cosa, li cau
una altra.
21. Af4 El mat
d'última fila m'evita jugar Cf3+. Aquí no jugo la més fina, però també guanya." 21... Axc3
22. Te3 Cg4 23. Dxg4 Dxg4 24. bxc3 Td8 25. Tee1 f5.
0–1
Per Frederic Corrigüelas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada