diumenge, 23 de febrer del 2014

Lliga Catalana 2014. Ronda 5.

Bé... el cotxe no era ben bé així.
A un quart de nou (UN QUART DE NOU) havíem quedat per anar amb dos cotxes per anar fins a Canet (FINS A CANET). I és que a Peona i Peó som molt previsors, i encara bo, perquè un dels xofers ha arribat tard (i és obvi que sense ell no podríem anar fins a Canet a no sé que hi anéssim volant) i un dels jugadors ha arribat passades les 8:30. Cap problema, temps de sobres, agafem els cotxes i cap a Canet!




 A Barcelona, a aquella hora, tan sols es veien els típics runners (El tonto'del chándal) dels diumenges al matí.






L'equip F jugava contra el Canet "B" en un matx clau per a mantenir la categoria. Una expedició capitanejada per en Moisés Martínez, delegat de l'equip F i DJ Oficial del mateix equip (malgrat que avui no hagi fet la seva funció =) ). L'equip ha arribat sense dificultats fins a la localitat del Maresme disposat a saquejar tot el botí de l'equip costaner i endur-nos el punt cap a casa.








Degut al llarg desplaçament, avui el càmera s'ha quedat a casa novament "gaudint de la bona vida" i m'he endut la càmera que fa més soroll de totes i que no es pot treure de cap de les maneres. I per rematar-ho, sense piles. Alguna foto he pogut fer, però poca cosa...







Portàvem un equip de gal·la (i és que només cal que estigui jo per a que ho sigui =) ). Havia deixat a Barcelona els alfils del filial i els cavalls suplents (batejats per en Moisés com a Rosàs i companyia =) ) i presentava un autèntic equipàs, com si de la final de la Champions es tractés. El Canet havia de fer un matx espectacular si volia endur-se la victòria.




Entre tot, i després de fer un parell de fotografies amb la súpercàmera, acta definit i alineacions confirmades, o com dirien al FIFA, ¡dale Manolo!
Ramón Pacheco - Joan Regidor (Don teoría, xofer i estranyament "sorprès" teòricament (bé, doncs com tots =) ).
Pere Duran (El dormilón o també conegut com a Freddie Mercury). - Josep Maynat.
Francisco Molina - Víctor Collell (Humil cronista, mercenario y mandao', jugador salvavides).
Mario Suárez (Era quart tauler i no s'ho podia creure). - Xavier Becana.
David Puigdefàbregas - Leire Martínez (1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ac4 Ch6!! =) ).
Ariadna Bada (1. d4 d5 2. c4 e6 3. c5!! =) ) - Albert Riera.

Oioioioi que bé! Una crònica de només sis jugadors! Quin luxe! Em sembla que em quedo a l'F per sempre més... =)

Leire Martínez 10 (O de com obrir la llauna com qui no vol la cosa). Victòria ràpida de la Leire, davant un Gambit de dama un pèl estrany ha sabut com reaccionar davant la novetat teòrica (que, d'altre banda, han jugat tots els jugadors del Canet =) ). La seva partida ha estat pràcticament un vist i no vist, i per tant no l'he pogut seguir res. 0 a 1.
Ariadna Bada 10 (O de com posar l'equip en un 0 a 2 a favor com qui no vol la cosa). Ni un minut després acabava l'Ariadna després de la Leire, oposant-se també a la "novetat" teòrica del rival. No podien acabar a deshora, doncs han passat tot el matí juntes, així ho ha volgut el destí. Per sota ja s'havia complert, ara faltaven els nous fitxatges! 0 a 2.





Mario Suárez 8 (+ Vols taules? - Juguem una mica més (passa una jugada) - Vols taules? (...) + Vale va). El rival demana taules, en Mario vol jugar una mica més. Juguen una jugada més i aquest últim demana taules. I l'altre accepta. Bé, en Mario volia jugar una mica més i així va ser =). Partida molt còmode on sempre va estar millor. Això pinta bé. 0,5 a 2,5.




Víctor Collell 9.9 (Jugador de ataque segons GM colombià no identificat (El de la foto no sóc jo)). Partida on, aplicant els senzills conceptes d'en Cuartas, es guanyava sola. Que si Abro el juego cuando el rey está en el sentro, que si Ataque en el flanco contrataque en el sentro, que si Piesas menores, que si A las tonterías... ¡castígalos!... un cúmul de coses que m'han servit per guanyar de manera brillant. Visca la modèstia, guapo, rico y buen jugador. Victòria! 0,5 a 3,5. (Enllaç de la meva partida)




Joan Regidor 8 (A Ab5 Db4 +, teoría not found). Potser és com s'ha de guanyar a en Joan, innovant teòricament i treient-lo del llibre! Va guanyar un peó en poques i es repetia: No puc fer taules després de que em juguessin el que m'han jugat! Una llàstima Joan, et mereixies la victòria com els altres però és que jugar amb un refredat... és el que té =) 1 a 4.





Pere Duran 9.8 (+ Vols taules? - Juguem una mica més (...) - Abandono, ben jugat. (Revolucionari! =) )) Així mateix ha sigut. Dels 6, semblava que en Pere havia de ser el primer en guanyar, però ha costat, i molt. Ha demanat taules, i al cap de dues jugades, el rival es rendeix degut a que no pot parar la coronació del peó blanc. Haber pedido muerte. El final ha estat molt divertit, ja que el rival d'en Pere comentava la partida un cop aquesta havia acabat amb un company. 1 a 5! (Maca la foto, eh?)



I visita d'última hora del presi, el molt honorable Pep Melendres, quisir que no es pot permitir i que el Fumból Club Barsalona és dels sossis, vull dir, que el Club de jadrez Pezona y Pezón és dels sossis... Bé, prou, que porto ja massa hores davant l'ordinador i ja deliro. El pecident ha vist el més divertit del matx; el final. Aviam quan em concedeixes una entrevista en exclusiva pel bloc, president, per caritat humana! =)





Conversa en petit comité al final del matx observant com algunes dones jugaven al pàdel, també imposant novetats teòriques, com els dels escacs. A Canet la gent és innovadora. Bravo!
Ara bé, equip F... no us malacostumeu, que això de que un cronista tant bo i un jugador d'elit us vingui a ajudar no serà cada setmana =). De fet, pensant-hi molt me n'he adonat de que Peona i Peó està fent expressament el fet de col·locar-me en un equip diferent en cada ronda. Volen que fagi crònica de cadascun dels equips!

Fins la propera!
Víctor Collell

PD: Equip amb el que jugo, empat assegurat (+3, =1, -0). Em sembla que l'equip A em necessita. Que hi ha algun desplaçament a Reus? En Joan i jo ens hi apuntem! =)
PD2: Això de fer més d'una PD mola.
PD3: Ja em perdonaran.
PD4: 324.
PD5: A reveure.
PD6: Adéu-siau.
PD7: Us deixo amb la llista d'enllaços:

Enllaços:
Rabiosa Actualitat d'Escacs
Lliga Catalana a AjedrezND
Grup de la Lliga Catalana al Facebook

Imatges:

Ara sí que semblen taules...















Acta del matx a fala de que finalitzin dues partides. (Cane?)














Sala de joc, partides finals, amistosa entre Leire i Ariadna.















Dos finals realment difícils. 















Campionat Escolar de Barcelona individual

Es presentava un Escolar diferent des del meu punt de vista. Molt pocs jugadors tant a la categoria sots-16 com a la sots-18. És normal que a mesura que augmenta la categoria molts nens ho van deixant i es veu un grup de jugadors més reduït, fins a tal punt que el nivell és molt alt degut a que no hi ha partida fàcil. Un pèl estranya també degut a que hi havia jugadors capdavanters en la categoria sots-16 que no hi eren, com els jugadors de Peona i Peó Ferran Cervelló i Daniel García Ramos, o el del Vila Olímpica Alexandre Ventura. Sens dubte que amb aquests tres jugadors el campionat hagués guanyat prestigi i molt nivell, però d'aquesta manera ha permès que jugadors que a priori no eren favorits tinguessin més protagonisme. En pràcticament totes les categories hi ha hagut un dominador de principi a fi i finalment s'ha acabat imposant.
Alguns hem intentat que això succeís, i com sovint sol passar, en va. Algun dia, algun dia...




Categoria sots-18
Campió: MC Carlos Rojano, de La Colmena, amb set punts de vuit i realitzant un magnífic torneig. Líder de principi a fi, ha demostrat ser el millor jugador de la categoria.
Sots-campió: Màxim Ventura, del Vila Olímpica, amb sis punts i mig de vuit i quallant de la mateixa manera un gran campionat. Ha finalitzat el torneig també invicte.
Tercer classificat: Oriol Porta, de l'Ateneu Colón, amb sis punts de vuit possibles i jugant a un gran nivell en tot moment. Tan sols va perdre amb el primer classificat.



No hi ha hagut massa sorpreses doncs en aquesta categoria sots-18. Ha estat, com es preveia, una categoria igualada i amb matxos molt interessants entre joves promeses dels escacs catalans. Al podi també hi podrien haver entrat forts jugadors com el MC Pau Juan, del Catalunya, o el mateix David Poyato, del Sant Martí, una de les revelacions del torneig. Amb una ronda menys i amb quatre punts i mig trobem al jugador del Catalunya Alejandro Sáez, els mateixos punts que Sergi Liarte, del Sant Andreu, i José Sánchez, de l'Hospitalet.

Classificació final sots-18

Categoria sots-16
Campió: Xavier Martínez Pla, del Tres Peons, amb sis punts i mig de vuit possibles i acabant invicte. Va defensar el primer tauler en pràcticament totes les rondes.
Sots-campió: Max Orteu, de l'Escola d'Escacs de Barcelona, amb sis punts de vuit possibles i jugant una ronda menys. L'última ronda ha estat decisiva.
Tercer classificat: Jaume Lladós, de Peona i Peó, amb sis punts de vuit possibles i guanyant cinc partides seguides. Gran sprint d'aquest jugador en les rondes finals.

Bad luck Mr. Collell, once again.
En una categoria on, curiosament, els tres primers classificats han estat jugadors de primer any, hi ha hagut emoció fins al final, i és que el que semblava que seria el campió indiscutiblement va haver de suar per empatar amb el que seria el tercer classificat, que buscava la victòria en un acte de valentia. La partida entre Carlos Hernández (4t classificat) i Max Orteu, que va decidir la segona plaça, va ser apassionant, i és que la partida es va capgirar diverses vegades, i finalment en Max es va endur el punt. Bon torneig de Raúl Navarro, de l'Ateneu Colón, una de les revelacions del torneig.

Personalment vaig estar amunt durant tot el campionat, i la veritat és que va ser una autèntica frustració acabar vuitè després de liderar el torneig en més d'una ronda i aguantar el frec a frec amb el líder durant forces jornades. Amb una partida menys es va posar difícil assolir el primer lloc i dues derrotes seguides em van apartar dels cinc primers. No hi va haver sort, però molt satisfet amb el joc desplegat.

Classificació final sots-16

Categoria sots-14
Campió: Xavier Povill, de Peona i Peó, amb set punts de vuit possibles i estan a un altíssim nivell. Líder del torneig en tot moment, va estar esplèndid en els moments clau.
Sots-campió: Guillem Porta, de l'Ateneu Colón, amb sis punts i mig de vuit possibles i guanyant una última ronda decisiva amb un rival directe.
Tercer classificat (en aquest cas classificada): Andrea Jausàs, de l'EDAMI, amb sis punts i mig de vuit possibles i sent l'única noia en entrar al podi en totes les categories.

També molta emoció en aquesta categoria sots-14, el líder amb unes taules en tenia prou però la partida va ser disputada. En els matxos directes d'aquesta última ronda s'han establert els líders de la categoria, però cal recordar a aquells que han estat a punt, com en Carlos Martínez, en Jordi Lladós i en Daniel Codina, de Peona i Peó, l'Albert Castillo i en Pol Bover, del Vila Olímpica, en Manuel Pulido, de La Colmena i l'Alejandro Samas, de La Lira. Una de les categories més disputades.

Classificació final sots-14

Categoria sots-12
Campió: Héctor Sama, de la Lira, amb set punts de vuit possibles i demostrant ser el millor de la categoria. Líder també de principi a fi, no va tenir pietat dels seus perseguidors.
Sots-campió: Víctor Álvarez Albiol, del Foment Martinenc, amb sis punts i mig de vuit possibles. La derrota amb el que seria el campió va fer que s'hagués de conformar amb la segona plaça.
Tercer classificat: Marcel Claramunt, de l'Ateneu Colón, amb sis punts i mig de vuit possibles i estan amunt en tot moment. Va empatar amb el campió a la darrera ronda.

Curiosament els tres primers del rànking han sigut els tres primers classificats de la classificació final, i és que aquesta ha estat molt ajustada en tot moment. Amb sis i mig també trobem a Pol Brunet, de La Lira, i amb sis un gran nombre de jugadors com l'Eduard Cano, de l'Ateneu Colón, la Laura Povill, de Peona i Peó, en Lluc Vila, del Col·legi Sant Miquel, o en Sergi Riu i la Nerea Sarrio, d'EDAMI els dos. Una categoria sots-12 molt dura.

Classificació final categoria sots-12

Categoria sots-10
Campió: Llibert Céspedes, del Tres Peons, amb set punts i mig de vuit possibles i sense donar opcions als seus perseguidors sent superior en cadascuna de les partides.
Sots-campió: Daniel Álvarez Albiol, del Foment Martinenc, amb set punts de vuit possibles i lluitant amb els primers classificats en tot moment.
Tercer classificat: Levon Asatryan, de La Colmena, amb set punts de vuit possibles i estan a la part alta de la classificació sempre, jugant amb jugadors molt forts.


També molt ajustada aquesta categoria, hi ha un jugador amb sis punts i mig (Arnau Castillo, del Vila Olímpica) i fins a vuit jugadors amb sis punts i mig que han estat barallant-se, en el bon sentit de la paraula, per fer-se un lloc entre els líders. Bon torneig de jugadors com la Nagore Martínez, del Peona i Peó, i del Salvador Moya, del Foment Martinenc, que han estat jugadors revelacions del campionat.

Classificació final categoria sots-10

Categoria sots-8
Campió: Oriol Roldan, del Vila Olímpica, amb set punts de vuit possibles (set victòries i una sola derrota).
Sots-campió: Unai Díaz Navarro, de La Colmena, amb sis punts i mig de vuit possibles. Partia com a primer del rànking i a punt ha estat d'imposar-se.
Tercer classificat: Gerard Rodríguez González, de l'Escola Voramar, amb sis punts i mig de vuit possibles. Una de les revelacions del campionat, freqüents en la categoria sots-8.


Els més petits de tots, que jugaven els dissabtes a la tarda a la Seu de la Federació Catalana d'escacs (a l'igual que els sots-16 i sots-18) gaudien de dues rondes diàries i van començar amb retard degut a que acabarien abans que els més grans. Com sempre una categoria sots-8 molt moguda, amb nens guanyant experiència i realitzant partides d'autèntic patiment per a pares i delegats, podent perdre quan tens la partida guanyada i viceversa.


I en dues setmanes que comença el Campionat Escolar de Barcelona per equips, on un cop més els equips es batran en interessants matxos per veure qui és el millor equip de Barcelona en cada categoria. Només ens queda a aquells que participem esperar un any més per a tornar a disputar aquest campionat que sempre té el seu encant, sigui com sigui. I a alguns que ja se'ns comença a acabar el xollo.

Salutacions cordials i fins la propera!
Víctor Collell

diumenge, 16 de febrer del 2014

Lliga Catalana 2014. Ronda 4.


Avui em tocava jugar amb l'E. És el que hi ha; perds tenint la partida guanyada, i baixes del C a l'E. Poc a poc Collell, si els escacs són justos dins de poc veurem un altre número on ara posa 1875. Però si tenir poc ELO és un xollo!

Primer de tot disculpar-me per no haver-vos regalat una magnífica crònica del matx del C contra l'Agustí la setmana passada, però els exàmens són els exàmens. Típica excusa i el mateix tòpic, però la crua realitat.


Al local del CE Agustí, escacs, pocs.


Anava al Mas Guinardó disposat a donar la campanada i guanyar al Foment C, un equip compacte i que ens superava en ELO en molts taulers. L'equip E tenia tan sols un punt i s'havia de guanyar fos com fos. I la cosa estava difícil, molt difícil. Hi arribava amb el càmera oficial de peonaipeo.blogspot.com disposat a fer fotografies al matx i a cadascun dels jugadors locals per després incloure-les en aquesta crònica. I si hi ha algú que arriba tard, ajo y agua, t'has quedat sense foto. Avui li ha tocat el rebre a la Laura Capellades, que ha arribat uns minuts tard i el càmera, fart d'esperar, ha marxat cap a casa, on la mestressa li ha fet fer diferents "tasques de la llar". I jo, mentrestant, jugant una partida d'escacs. Para todo lo demás, Ajedrez.






El delegat de l'equip E seria en Jofre Custodio, que arribava puntual i es disposava a preparar l'acta. Tot un plaer i una satisfacció jugar amb en Jofre, però m'hauré d'acostumar als cops que dóna al rellotge, al pobre Marc Campoy li tremolaven les mans =).





Amb uns minutets de retard començava el matx. Encara faltava gent del Foment i algun(a) del Peona i Peó. Alineacions: 
Ramón Povill (En la española del cambio se debe cambiar el alfil de casillas negras i és l'última peça que canvio) - Antonio Jerez.
Jordi Atserias - Albert Pita (O com demanar taules quan anem perdent, que el rival et digui que no i acabar guanyant). 
Joan Campderrós (Aquest nano les toca) - Víctor Álvarez Albiol
Alejandro Olvera - Oriol Paluzié (Taulífer, un cop més).
Víctor Collell (Humil cronista i Jugador Salvavidas) - Andreu Gimeno
Marc Campoy - Jofre Custodio (Vols taules?). 
Laura Capellades (Castigada sense foto) - Tomàs Lluís
Jaume Francesc Capella - Paulino Aguilera (Lluitador). 

Haig de dir que el matx va ser apassionant. Quan semblava que no en sortiríem pas vius... 

L'1x1

Laura Capellades 7.6 (Estalviant-se patiments i deixant als altres la feina bruta =) ). Ha acabat la primera i ha fet taules, sense complicar-se massa la vida i davant un rival que la superava lleugerament en ELO. Han jugat una Alapin (la Laura blanques) davant la siciliana. Amb el marcador de 0-0 no era necessari consultar i ha dit: "si perdem, jo no en tindré la culpa" =). 0,5 a 0,5.





Paulino Aguilera 7 (Que consti que a les meves cròniques ningú baixarà del notable... menys jo =) ). He vist realment poc de la seva partida, l'última vegada que li he donat una ullada l'he vist amb qualitat de menys però en una posició atracable. Tenia bastant més temps que el seu rival però finalment l'altre ha jugat millor i s'ha adjudicat el punt. Perdíem. 0,5 a 1,5.





Jofre Custodio 7 ("Bona feina"...!). Com a bon delegat s'ha ocupat de que el matx estigués perfectament controlat i que no hi haguessin problemes, així com atenent les ofertes de taules que rebia... i que també feia =). Malgrat tot, quan l'equip perdia en Pita li pregunta: Puc fer taules? A lo que ell respon que sí. Com que finalment l'Albert ha guanyat, li perdonem =). 0,5 a 2,5. Aiaiaiai...







Joan Campderrós 10 (Sense paraules, sí senyor!). Ha guanyat bé, amb tranquil·litat i sense patiments. I encara té més mèrit perquè davant seu tenia un autèntic jugadoràs com és en Víctor Álvarez Albiol. No ha guanyat sobrat, però ha transmès tranquil·litat en tot moment i ha guanyat quan l'equip ho necessitava. I jo que no tenia ni idea de com anàvem... 1,5 a 2,5 i la remuntada és possible!








Oriol Paluzié 7.5 (Segueix el punt de diferència). No ha pogut fer res i finalment ha fet taules en una posició on poc suc es podia treure. El seu rival el superava en ELO i no ha estat un mal resultat, és més, al principi no era dels que estava millor i unes taules no eren mal resultat. Malgrat tot, l'equip havia de reaccionar si volíem puntuar. 2 a 3.






Albert Pita 9.8 (Taules?????). En Pita ha demanat taules quan l'equip perdia per 2 a 3 (amb el consentiment d'en Jofre =) ) i per sort el rival les ha refusat. Finalment en Pita ha acabat guanyant (desconec com, jo feia hores que estava pensant només en la meva partida) davant un molt fort rival i el matx quedava en mans meves i d'en Ramón. Apostoflant! 3 a 3.







Ramón Povill 7.7 (I el seu alfil de caselles negres). Diuen que en l'espanyola del canvi la peça que s'ha d'intentar canviar cuanto antes és l'alfil de caselles negres. Doncs bé, en Ramón ha arribat a un final d'alfils de caselles negres i peons. Des d'un bon començament que semblaven taules i després de força temps jugant, les han acabat firmant. Qui queda? Aiaiaiai... 3,5 a 3,5.






Víctor Collell 9.8 (Cert que la qualitat dels models o almenys de l'últim fa més fàcil la feina del fotògraf =) ). Després de que no m'agradés massa com he quedat a l'obertura, i de que m'estigués muntant un atac de mil dimonis al meu enroc, els conceptes poc a poc m'han anat ajudant i m'he tres unes dues o tres jugades seguides del barret que m'han permès la victòria. Final d'infart, la partida, molt maca. Avui li he salvat la vida a l'E, tal vegada toqui reforçar altres equips de cara a altres matxos. Victòria! 4,5 a 3,5!



Segona victòria de l'equip E i sembla que respirem una mica. No s'ha de baixar la guàrda, queda moooolta Lliga i pot passar absolutament de tot.
Doneu-li una ullada al Grup del Facebook de la Lliga Catalana que està molt animat!
Víctor Collell

Enllaços:
Acta del Peona i Peó "E" - Foment Martinenc "C"
Lliga Catalana a AjedrezND
Rabiosa Actualitat d'Escacs
Grup de la Lliga Catalana al Facebook
La meva partida d'avui

Imatges:






Enlace permanente de imagen incrustada























Qui és? És en Puntí? Ha tornat? O és un miratge?

diumenge, 2 de febrer del 2014

Lliga Catalana 2014. Ronda 2.

Quines ganes que tenia d'escriure una crònica d'un matx de la Lliga Catalana! Ja era hora!
Se'm convocava amb l'equip D de Peona i Peó aproximadament una setmana abans de la ronda 2. I jo que estava a Boí-Taüll tan tranquil·lament esquiant i ja començava a pensar en la partida de diumenge. Ens enfrontaríem a la Vila Olímpica, tot un primer equip, amb primers taulers molt forts i uns darrers taulers potents, uns experimentats i altres joves promeses. Prometia ser un matx apassionant i força igualat.


Després de la primera ronda on el D va aconseguir la victòria davant el Cadena per 5 a 3, guanyar al Pavelló de la Mar Bella de la Vila Olímpica era una fita realment complicada. Una victòria ens faria mirar cap amunt però en canvi una derrota ens faria baixar del núvol de la victòria de la primera ronda, una primera ronda on l'equip va guanyar sense el cronista i sense el jugador estrella =).
Arribava al Pavelló quan faltaven poc més de deu minuts per a l'inici de la ronda i a l'entrar em trobava al Perico, en Francesc Badia, jugador clàssic del per equips (ara jugador clàssic de la Lliga Catalana). Feia un any que no tocava peces d'escacs... però feia la sensació que tot l'equip hi confiava.




Quan ens disposàvem a entrar a la sala de joc vèiem que venia tota la tropa de Peona i Peó. Una expedició comandada pel súperdelegat Thierry Enric, o més conegut actualment amb el nom de "Pichi Alonso, el millor analista dels escacs a Catalunya". És obvi que estem parlant de l'Enric García.




Entràvem a la sala de joc i què millor que trobar-nos una taula plena d'ampolles de sucs i d'ampolles d'aigua. Així dóna gust llevar-se de bon dematí per fer una partideta d'escacs mentre beus un suc de taronja (i més tard podríem assaborir pastes i croissants). Tot un luxe.
Després de que jugadors ens saludéssim cordialment abans de seure a les nostres respectives taules vaig poder veure com l'Enric treia l'alineació i ja ens podíem asseure i començar l'acta.



Màxim Ventura - Joan Rius.
Marc Torrents (Torrente) - Federico Scalzi.
Alexandre Ventura - Enric García (Pichi Alonso).
Jaume Lladós (Si puc poso totes les peces a primera fila) - Jorge Ignacio Aguadero.
Jaume Ventura - Francesc Badia (El perico).
Jaime Arroyo (Expert jugador del LOL) - Pol Bover.
Davide Vega - Víctor Collell (Trencant malediccions).
Pablo Ji (Muralla Xina) - Víctor Ventura.

L'1x1 (Lamento la qualitat d'algunes fotos, avui el càmera estava despistat =) ).



Jaume Lladós 7.5 (No és el mateix sense la tàctica Lladós). Semblava que en Jaume tenia activitat i tal vegada lleugera avantatge. Tenia atac, és cert que difícilment aprofitable, però duia blanques i es podria haver intentat. Ha firmat taules a les 11:00 h. i no s'ha complicat la vida després d'una escandinava avorrida. És evident; no té totes les peces a primera fila i es veu desubicat. Per tant, taules. Poc a poc. 0,5 a 0,5.





Víctor Collell 8.9 (Serem humils i no arribo a l'excel·lent =) ). El segon en acabar era jo molt després de que en Jaume empatés. M'he adjudicat el punt amb pocs patiments... per mi, és clar! La gent dels voltants sempre amb el cor a cent observant les meves partides en que a la jugada 10 em queden 27 minuts i a la 20 3. Tranquils, si estic apurat, és bon senyal. I per fi trencant la maledicció dels dos peons! 0,5 a 1,5.





Marc Torrents 7.2 (Bogeria de partida). La derrota d'avui del Marc és una autèntica llàstima tenint en compte la posició que tenia. Jugava contra un rival que el superava clarament en ELO defensant el segon tauler de l'equip, i ha tingut la victòria a tocar en una partida on, tot i que el Torrente semblava molt superior, podia passar qualsevol cosa. Llàstima del mat en dos... 1,5 a 1,5.





Pablo Ji 7.6 (Venir, jugar... y empatar). Acostumats a l'estil agressiu del Pablo veure'l jugar una escocesa tranquil·la ha estat si més no estrany. Malgrat tot, tenia una posició molt còmode i amb una estructura de peons molt mòbil, era dels que semblava que guanyaria i dels que millor tenia la partida. Finalment el rival s'ha defensat bé i ha aconseguit treure taules en un final de torres delicat. 2 a 2. (On coi miraves? Saludaaaaaa!)




Jaime Arroyo 9 (Totxo! =) ). 1. d4 Cf6 2. Ag5... i posteriorment regalar la parella d'alfils a f6. Acabar guanyant una partida força còmode. Així és en Jaime, que amb la seva súpervariant encara va sumant alguns punts... de tant en tant =). Una victòria contra un fort jugador que donava ales a l'equip i molta moral als que encara jugaven. Jo feia hores que m'havia desentès del matx analitzant la partida... 2 a 3.






Joan Rius 7.2 (Amb caràcter). Era un punt que era molt difícil que no es perdés, doncs la diferència d'ELO és considerable. Tot i així ha fet la feina d'un primer tauler que té molt magre la victòria; aguantar i no perdre aviat. És un fort jugador però poc podia fer davant en Max Ventura que va jugar una partida tranquil·la. Semblava que s'hauria de suar una mica si es volia guanyar el matx. 3 a 3.






Enric García 7.9 (Jugador de per equips). L'Enric va aconseguir unes taules molt valuoses quan tan sols faltaven dues partides per al final del matx. Veient la posició d'El Perico no va dubtar en fer taules davant la jove promesa Alexandre Ventura que va posar-li les coses molt difícils al jugador de Peona i Peó. Tot en mans d'en Francesc que semblava que tenia la victòria a tocar. 3,5 a 3,5. 






Francesc Badia 9.9 (O com remuntar per donar la victòria al teu equip). Dels vuit era, al principi del matx, qui més magre ho tenia. Però poc a poc va anar igualant fins a quedar superior i arribar a un final guanyador. L'Enric no va dubtar en deixar el destí del matx en les seves mans després d'observar la posició. Feia un any que no jugava i ha tornat com ho fan els grans. Victòria! 3,5 a 4,5.



De moment dues victòries en dos matxs. Encara és incert l'objectiu del D, però nosaltres hem de seguir guanyant si volem continuar amunt. Esperem doncs no baixar el nivell.
Víctor Collell

Enllaços:
Acta del Vila Olímpica "A" - Peona i Peó "D"
Lliga Catalana a AjedrezND
Rabiosa Actualitat d'Escacs
Grup de la Lliga Catalana a Facebook

Imatges:



Pista d'atletisme i Pavelló de la Mar Bella.