Aquesta tercera entrevista és per al model a
seguir del club, és qui tots hem somiat ser alguna vegada, és per aquell que ha
ensenyat a tothom del club, sigui en el que sigui. Parlem del Mestre Frederic
Corrigüelas, un jugador que fa una pila d’anys que juga per Peona i Peó i que
sembla ser (si abans no fitxa pel Cerdanyola!) que hi jugarà durant unes
quantes temporades més. El Frederic ha demostrat enguany un molt bon nivell de
joc en els torneigs que ha jugat i va estar a punt d’aconseguir la seva primera
norma per a MK. Amb aquesta entrevista podrem saber alguna cosa més sobre
aquest jugador.
-Frederic, ¿quan vas
començar a jugar als escacs?
A mi sempre m’han agradat
molt els jocs de taula, m’han encantat. Un dia volia jugar amb el meu pare a
algun i vam anar mirant jocs que hi havia guardats per casa i vam trobar els
escacs. Li vaig preguntar al meu pare què era allò. Em va dir que era un joc
per dos. Em va ensenyar a jugar i així ens vam posar a jugar. Va ser quan era
petit, uns set o vuit anys.
-¿Com et vas introduir?
Com que el joc dels escacs
em va agradar molt i feia moltes partides amb el meu pare, tot i que també amb
el meu avi que també li agradava, i a més, amb els amics de la classe quedàvem
per jugar a jocs (Monopoli...) i de vegades també jugàvem a escacs. Els amics i
jo vam assabentar-nos que es feia una extraescolar d’escacs i vam decidir
apuntar-nos. Els primers anys simplement jugàvem allà, però un any, el
professor de l’extraescolar em va proposar anar al Campionat de Barcelona on
vaig fer un bon paper i el Pep va proposar-me d’anar a Peona i Peó l’any
següent.
-Explica’ns una mica la
teva trajectòria com a escaquista.
Els campionats escolars
sempre he fet bon paper. Recordo que com a cadet vaig quedar tercer de
Barcelona. Com a juvenil ja no he pogut fer tant bons resultats degut al gran
nivell però moltes vegades vaig aconseguir classificar-me pel campionat de
Catalunya sub-20. Els campionats de Catalunya sempre he fet més o menys la meitat
dels punts. El meu millor any va ser als 20 anys, quan vaig acomiadar la
categoria juvenil aconseguint quedar tretzè de Catalunya. Els meus campionats
d’Espanya s’ha notat que jo era bastant novell. El meu debut, quan era jugador
sots-16, va acabar amb una trista última posició (riu). El meu segon any, quan
ja m’havia format un any amb Peona i Peó, i veia que havia adquirit una força
molt més gran, vaig millorar la meva posició quedant avant penúltim (riu molt
més). Com ha sub-18, volent demostrar
els meus progressos al meu club vaig quedar desè per la cua, i el meu
últim any com a sub-18, no recordo com vaig quedar, però vaig fer tres i mig de
vuit, per la mitja taula. A partir d’aquí he anat fent oberts. Uns m’han anat
millor, altres pitjor, i mica en mica he anat pujant ELO fins al 2100 actual.
-¿Què és el que més
t’agrada de jugar a escacs?
El que més m’agrada és que
tan el meu rival com jo, construïm, creem una partida. És a dir, partint des de
la posició inicial, a partir de les nostre decisions, construïm cada ronda una
partida totalment diferent. Aquest crear del no-res una partida i que cada cop
sigui diferent és el que m’agrada més.
-¿Tens alguna partida en
ment que pensis que sigui la millor que has jugat mai?
Sí, hi ha diverses partides
que considero que les vaig jugar a un nivell molt alt. Però n’hi ha una en
particular que considero que és la millor que he jugat mai. L’he fet aquest any
2012 en el Per Equips de Catalunya.
-¿Quan va ser que vas
començar a donar classes al club?
Va ser a finals del 2006,
just quan vaig acabar la universitat. Com que durant els anys universitaris
vaig tenir molt poc temps per passar pel club vaig pensar que era un bon moment
per enganxar-me. El que va passar és que en aquell moment no hi havia un grup
de professors clar, i el Pep, un dia que hi havia molts nens i no podia estar
per tots, em va donar un grup perquè els hi donés classe. Li va agradar com les
donava i va voler que fes classes més dies. A partir d’aquí he anat fent cada
any diversos grups de nens i nenes.
-¿Qui recordes que va ser
el teu mestre i et va ajudar més?
Marc Narciso. Sense cap
dubte. És el millor entrenador que he tingut. Va ensenyar-me des de que jo no
en tenia ni idea, i va aconseguir a base d’anys d’entrenament que em convertís
en un 2000 català bastant competent. Quan va deixar el club vaig notar molt la
seva absència i vaig tornar a ser un 1900 durant alguns anys.
-Ara per ara, ¿quin és el
teu objectiu a nivell escaquístic?
En quant a èxits
individuals m’agradaria arribar a ser Mestre Català, però com a joc és que em
continuï agradant i continuï gaudint jugant-ne, independentment dels resultats
que tingui.
-Per tu, ¿quin creus que ha
estat el major èxit a nivell escaquístic fins el moment?
A nivell individual el meu
major èxit ha estat superar els 2100 d’ELO català i vaig aconseguir fa uns anys
superar els 2000 FIDE. A nivell de Per Equips el major èxit va ser guanyar el
Campionat de Catalunya per equips a la final contra Escola d’Escacs. Duria ser
la temporada 2008.
-Ja per acabar, ¿ens
sabries descriure el teu estil de joc?
El meu estil de joc es basa
en col·locar les peces el més actives possible i enfocar, si és possible, un
atac contra el rei adversari. Si no m’és possible, l’activitat de peces
m’hauria de donar alguna avantatja, alguna debilitat per part del rival, i
teòricament m’hauria de donar una posició avantatjosa. No m’importa si
sacrifico un peó per aconseguir aquesta activitat, però amb la practica he
acabat entenent que l’activitat compensa de sobres un peó.
.JPG)
