Campionat Escolar per equips de Barcelona 2013, categoria sots-16 i sots18.
CE Sant Martí - Peona i Peó CE. Ronda 2.
Poyato, David (1807) - Collell, Víctor (1914).
1. d4 Cf6. 2. c4 c5.
Volga ja típic en mi. No m'esperava que el jugador del CE Sant Martí m'ho jugués, però estava prou preparat. Val a dir que a la classe del dimarts havia repassat especialment aquesta obertura.
I amb el mateix esquema amb el que em va jugar.
3. d5 b5. 4. cxb5 a6. 5. bxa6 Axa6. 6. Cc3 g6. 7. Cf3 Ag7.
Aquí el blanc té diferents opcions. Pot fer g3, Ag2 i O-O i quedar-se amb una estructura sòlida i el que és més important, amb peó de més. L'haurà de defensar per això, ja que el negre té compensació.
Un altre pla seria fer e4 i que quan el negre canvi l'alfil d'a6 per el d'f1 fer posteriorment g3, Rg2, Te1 i a defensar-se.
David Poyato va escollir el primer pla.
8. g3 d6. 9. Ag2 O-O. 10. O-O Cbd7. 11. Te1 Cg4.
La idea de Cg4 és portar-lo cap a e5, i el blanc no pot fer fàcilment e4 degut a que el negre pot jugar c4 i la casella d3 és molt dèbil. La idea d'aquesta jugada és també obrir la diagonal de l'alfil i activar encara més el cavall.
Vegem com va continuar.
12. Af4 Cge5 13. Tab1 Da5 14. Ad2
Aquí em regala la parella d'alfils a canvi del meu cavall, que no obstant, està ben situat. Jo li capturo l'alfil. Puc no fer-ho, no té descobertes guanyadores ni perilloses, puc jugar també Tfb8, per exemple, però m'estimo més eliminar-lo.
14... Cxd2. 15. Dxd2 Tfb8 16. Tec1 Cb6 17. e3 Ca4.
Aquí el benvolgut Rybka, que d'escacs en sap una miqueta més que un servidor, considera Cc4 més forta. Doncs el meu Ca4 no em desagrada, la cosa es va desenvolupar tal i com jo volia, us ho mostro.
18. Cxa4 Dxa4 19. a3.
Jugada amable del blanc (jo considero les jugades o bones o amables, de dolentes no n'hi ha). Jugar en aquesta posició b3 era pràcticament única per no quedar tant malament com qualsevol de les altres posicions.
19... Db3 20. Ce1 c4.
Jugada clau.
21. Dc2 Dxc2 (aquí podria haver jugat també Axb2) 22. Txc2 c3.
Nova jugada clau.
23. b3 Ac4 24. Af1 Axb3 25. Tcc1 Txa3.
Error greu per part meva. La torre de b8 no està defensada i l'alfil està clavat. Si juga Ac4 el blanc queda millor, però per sort, no ho va veure.
26. Cc2 Tab8 27. Ca1 Axd5. 28. Txb8 Txb8.
Després de tot, quedo amb dos peons de més. ¿M'afectaria la maledicció dels dos peons?
29. Ad3 Aa2.
Aquí potser ambdós jugadors vàrem cometre alguns errors o simplement podríem haver jugat millor la posició, però els dos estàvem apurats de temps i havíem de moure alguna cosa ràpid.
30. Rf1 Tb2. 31. Ac2 f5 32. Re2 e5. 33. f3 d5 34. Rd1 d4. 35. exd4 exd4. 36. h3
Ara només queda portar el Rei per acompanyar el peó i rematar la partida.
36... Rf7. 37. Re2 Re6. 38. Rd3 Rd5. 39. Ab3 + Axb3.
Perd peça degut a l'apuro de temps i a que no pot moure ni un ull, i abandona. Adjudicava així doncs la victòria al meu equip per 2-1, havia de guanyar si volíem guanyar el matx i així ho vaig fer.
Segurament que no serà la partida més espectacular ni la més bonica que tinc, però per començar, és una partida molt correcte i ben jugada, a més d'una victòria patida.
Fins la propera!
Víctor Collell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada