Obert de Barberà 2012

El dia 12 de Juliol va concloure l'Obert de Barberà 2012 amb molt bones posicions dels jugadors de Peona I Peó. El club contava amb cinc jugadors; Guillem Subirachs (Grup A) Marc López i Gabriel Beaskoa (Grup B) i Lluc Sagristà i Víctor Collell (Grup C). Enguany, l'Obert de Barberà ha estat apassionant (doncs com sempre) però hi ha hagut moltes novetats a la classificació final. Sense anar més lluny al Grup A, on Isan Reynaldo Ortiz s'ha proclamat campió in extremis després de guanyar a l'última ronda a l'1 del rànking Maxim Turov. El mateix ha quedat segon amb sis punts i mig els mateixos que el tercer, el GM mexicà José González. En quant a la classificació general, moltes sorpreses. Els cubans han demostrat el seu bon joc i han ocupat moltes places capdavanteres. Per exemple el GM Marc Narciso no ha pogut fer un bon torneig i ha acabat vintè. L'únic jugador de Peona I Peó que disputava aquest grup, Guillem Subirachs, va acabar fent 3 punts i mig de 9, demostrant bon joc i sobretot, sent molt valent, podent jugar al Grup B. Un torneig duríssim i apassionant!

Al Grup B també ha estat un final apassionant. Des d'aquí felicito al jove jugador del Cerdanyola Daniel Garcia Ramos, que ha acabat novè de la general amb sis punts de nou, perdent l'última ronda contra Jordi del Amo i jugant sempre per les primeres taules. Ha estat curiós, ja que a l'última ronda, pare i fill (Esteban i Daniel) jugaven al costat, i les seves partides es varen allargar fins tard. El pare va entaular amb una jugadora del seu propi club, Andrea Norte, i el Dani va acabar perdent finalment. El Daniel ha estat una autèntica revelació! Pel que fa als jugadors del club (Gabriel Beaskoa i Marc López) van finalitzar amb cinc punts i mig cadascun, on el Gabriel es va estrenar a aquest Grup B de Barberà (recordar que era el vigent campió del Grup C) i ja de pas es va estrenar guanyant al seu primer MC. El Marc, va patir molts jugadors que malgrat tenir poc ELO, estan pujant el mateix molt i millorant molt ràpidament. És el cas de jugadors com Alejandro Sáez o Fernando Adrián Cárdenas. Molt bon torneig, nois!

I al Grup C, novament Peona I Peó comptava de dos jugadors. Lluc Sagristà, que ha fet un magnífic torneig deixant bocabadats a tothom amb el seu joc i ha acabat quedant tercer de la general i enduent-se cap a casa copa i seixanta euros que no van pas malament. En Lluc ha jugat excepcionalment, tenint en compte que feia mig any que no guanyava cap partida ni tocava cap peça. Va ser capaç de guanyar un final de taules, entaular la primera partida quan estava perdut, contrarestar el traxler a la seva manera i guanyar a la darrera ronda a Joe Rahal entregant una qualitat que en Lluc tenia de més i guanyar el final de peons. Gran campionat per part del Lluc. I espera't, que també jugava jo! Vaig començar el torneig amb la idea de quedar primer de la general (una fita realment complicada que finalment ha assolit Ramon Caro fent 8 de 9), però vaig encadenar quatre partides seguides sense guanyar. Ronda 2; Taules (Marc Campoy) Ronda 3; Taules (Emili Martinez) Ronda 4; Taules (José Novoa) i Ronda 5; Derrota (Genesis Sequera). Saltaven totes les alarmes i el fet de quedar campió s'esvaïa. Dos i mig de cinc. Els mateixos punts que l'any passat. Però aquest any amb una ronda més! Per tant, si havia estat capaç de no guanyar quatre partides seguides, seria capaç de guanyar-les ara. I així va ser.
Vaig guanyar, primer, a Manuel García Extremera, del Barberà. No va ser fàcil, un final amb peó de més (doblats) vaig haver de lluitar per aconseguir la oposició del meu rei i guanyar pel zugswant (o com s'escrigui). Tres i mig. Després em va tocar una cara coneguda; Iñaki Orio, del Cerdanyola, un rival dur. No sé que va passar en aquella partida, però vaig perdre peça (sense adonar-me'n. Sí, de debò!) i vam arribar a un final on jo tenia peça de menys. Em vaig posar l'esperit Gotes dins del cos i vaig atracar aquell final, coronant el meu peó passat i defensat. Quatre i mig. I a la ronda 8, un duel mític, un derbi, diria jo. Eduard Serentill, més conegut com El Tiburón de Badalona. La fúria del Jaenisch va caure damunt seu i en deu jugades lo tenía listo pa' la foto. Cinc i mig.
I si el torneig hagués acabat aquella mateixa ronda, hagués quedat campió sub-16 amb mig punt de diferència respecte als altres joves (Sergi López Pajuelo, Sergi Segura, Sergio Jimenez Chavarrias, Joan Llige, Isaac Cerdán entre d'altres). Però faltava una ronda; la definitiva i més important. Contra Jonathan Terrones, de les Franqueses. Portava dues derrotes seguides, li havia tocat gent forta. I li continuava tocant!
Vaig estar tot el matí preparant francesa. Una cara de MIERDA se'm va posar quan em va jugar 1... e5. I és que em va jugar Petrov. Em vaig inventar una cosa que va donar els seus fruits i en un error de càlcul per part seva pensant-se que em tenia mat, vaig guanyar una torre. Al cap de poques jugades m'havia adjudicat el punt.
Vaig acabar setè de la general empatat amb el quart, fent sis punts i mig i quedant primer sub-16 ara amb un punt de diferència. Les taules m'haguessin servit, però no n'estava segur. Finalment, una copa cap a casa i 41 punts d'ELO FIDE que no me'ls treu ningú.

Víctor Collell, campió sots-16 del Grup C de Barberà.