El debut a primera

Per Equips 2012
Ronda 7
Reus Deportiu 8 – Peona i Peó 2
(Crònica d’una mort anunciada)
Bé començava la setmana. I tant que sí. Cada dia que passava estava menys clar si hi hauria matx o no, dilluns dèiem una cosa, dimarts no dèiem res, dimecres seguíem sense notícies, dijous ens enfadàvem... Més la professionalitat (de part de l’equip) va acabar per imposar-se. En general ha estat una setmana caòtica però suposo que ho acabarem recordant amb perspectiva i alegria. Recordarem el cap de setmana del retorn d’una vieja gloria a l’equip A sobretot, i del debut d’una futura gloria que de ben segur donarà molt de joc al club. Després tot el demés quedarà en segon pla i oblidarem els moments de tensió.
Ara espero que gaudiu de la crònica.

López Forn “Causa perduda” (5)
O de com entre una cosa i l’altre, res te sentit i tot encaixa a la perfecció
Calen unes noves bases. A mi m’és igual jugar o no jugar, però això no pot tornar a passar. Bé que part de culpa la tenim nosaltres com a equip, i acceptem aquestes culpes. Res ha de caure en sac trencat, o això espero. I suposo que quan acabi el per equips hi haurà una reunió com a mínim, encara que... Tampoc passa res, per sort hi ha coses més importants.
Salut!

Enric Garcia “La censura” (10)
O de com no és el primer cop que apareix als 1x1 d’enguany (que cadascú ho interpreti com vulgui)
Probablement, no era el millor dia per jugar amb el primer equip. Reus deportiu presentava una alineació, que ni el nostre equip de gala hagués pogut fer res. És per això, que tots tindran un 10 avui. Sobretot els reforços com ell. I... Després espero que no es censuri a ningú, vam fer el que vam poder. Ens tocarà anar a mortis a pels dos matxs que queden i ja està. No farem presoners. Talment, segur que hi ha promeses que no es compliran. Ja m’imagino, si te he visto no me acuerdo... (Avui per tu demà per mi?)

Joan Regidor “El sapiente” (10)
O com sacrificar la millor ratxa que deu haver tingut mai, per ajudar a 4 arreplegats que ni es mereixien ser ajudats
El nostre historiador em demanava un 0 un cop acabada la partida... És massa exigent, ja que mentre mirava les partides, la seva no era cap desastre ni perdia com jo a la mitja hora. Va plantar cara, però clar... Sí que es devia pensar que això del per equips era bufar i fer ampolles, però 5000 punts d’Elo de diferència s’han de fer notar. En tot cas, enhorabona i gràcies.

Víctor Collell “El futur” (10)
O de com els guapos també podem jugar a escacs
Espero que d’aquí uns anys, quan els que juguem ara habitualment a l’A siguem uns vells decrèpits, tinguem amb en Víctor un bon relleu generacional (també espero que algun dia em substitueixi com a cronisto). Va fer una bona partida, l’altre en sabia més, però va lluitar fins al final, i això és el que compta.
M’hagués agradat que el seu debut amb l’equip A fos en condicions més favorables, i espero que tot i que no puntués, es sigui generós amb ell i li permeti (qui li ha de permetre) complir la promesa que tenien aparaulada per si puntuava. Gràcies per venir.


Laura “La crack” (10)
Messiànica.
Menja apart, va líder amb molta avantatja i sembla que cada cop ho fa millor. No només guanya (en part és una mica trist que sigui la única que guanyi), sinó que a més, segueix totes les partides i està atenta al més mínim detall. És una joia. En tots els sentits. Som molt afortunats de que sigui amb nosaltres. Esperem que no se’ns perdi per la muntanya quan vagi a escalar, que veient com interpretava els mapes... És broma. Enhorabona Pitxitxi!

Òscar “Mr. Hyde” (10)
O com per casualitat, el mot de la setmana passada permet quadrar el cercle
Boníssima la seva actuació i ànim durant tot el cap de setmana. Ens ha sorprès a tots diria, al final donava una mica de ràbia perquè ens guanyava en tot, però millor que no el fem enfadar que encara li queden tres proves. Objectiu com és sempre, ens farà pringar a tots. De la partida potser no cal parlar-ne, un alfil malo defendiendo peones buenos. O quelcom així, no sé.

Guillem “entrego una dues o tres peces a cada ronda” Subirachs (10)
O de com jugar a escacs
Coi de partides, m’agradaria entendre quelcom! Locas, son partides locas, ja t’ho dic ara. Una, dues o tres, quantes peces vols? Bé, no es pot fer millor. Patir patirem, però a cada ronda es supera i l’espectador plora d’emoció. Ara només falta que ens ensenyi a jugar així. Gosa d’aquesta manera treure’m el mot de romàntic. Abjuro al pseudònim doncs.
Ja per acabar... Agrair-li l’esforç de coordinar l’equip.

Carles “La Laura se’t escapa” Moya (10)
O de com els càlculs a llarga distància juguen males passades
Semblava bona l’entrega, però clar, desprès de 27 jugades es demostrava que potser no valia per mats a la última fila. No passa res Carles, és més, crec que va ser una bona partida la que va fer. No la vaig poder seguir gaire, però un cop amb peça de menys seguia lluitant i semblava que potser tindria algun chance. Em sap greu perquè amb la derrota d’ahir, li entrega en safata de plata el pitxitxi a la Laura a dues setmanes del final. Amb tot, encara tindrem emoció amb les votacions del premi de bellesa.

Joan Campderrós “Únic i irrepetible” (10)
Gràcies Joan per haver vingut, no hagués estat el mateix, esperem veure’t per Olot també.
Campderrós tan sols pot ser definit com a... La veritat, és que és impossible de definir, se l’ha de viure. On hi ha pèl hi ha alegria? No, on hi ha Campderrós hi ha alegria. Llàstima que es deixà enganyar vilment a la partida, perquè hagués complert la profecia aleshores. Obcecat amb el temps, els peons i la resta, va acabar últim, sí, però no de la manera que s’havia pronosticat, i això que no pintava malament la cosa. No passa res, ha estat un autèntic plaer comptar amb tu!

Edició especial de col·leccionista:
No (es)tas de más:
Incorporacions (10): Joan Regidor, Enric Garcia, Víctor Collell i Joan Campderrós han estat impecables, gràcies per venir. Els hi ha tocat el dia més complicat per rival (doncs crec que ha estat el més dur al qual ens hem enfrontat) i per desplaçament, entenem que anar a Reus per jugar a un equip que habitualment no és el teu, pot fer mandra. Un 10 a tots.

Crònica de la ronda 7 del Per equips, per Marc López Forn.