Campionat de Catalunya
d’Edats 2012
I sí, un
altre campionat a Salou, i ja en van 6, 5 per part meva. Un campionat que l’has
de gaudir com si fos l’últim, pel meu gust, el millor campionat per Edats de
l’any. No serveix de res si arribes al Campionat amb una ratxa molt bona,
perquè allà pots perdre dues partides seguides i enfonsar-te. Aquest no és el
cas de l’Elisa Martínez, que, després de portar 0 de 3, no es va rendir i va
fer una remuntada espectacular, aconseguint quedar 2a de Catalunya en el seu
primer any sub-18, guanyant a l’última ronda a Marc Esteve. Tampoc importa si
arribes a l’hotel amb una ratxa de moltes partides sense guanyar, perquè allà
un es creix i treu el millor de cadascú. Aquest any, 21 són els jugadors de
Peona I Peó que s’han desplaçat fins a Vila-Seca per jugar la sisena edició del
Campionat de Catalunya. En anys anteriors, la participació havia estat major en
quant a jugadors del club, però per motius diversos alguns jugadors de molta
qualitat (com per exemple Albert Pita, Roger Cervelló o Jaime Arroyo) s’han
quedat a casa gaudint de les vacances o jugant a hockey. Ha estat un bon
campionat en quant als interessos del club, i, amb la col·laboració d’Enric
Garcia, hem fet millors partides de les que esperàvem. Felicitar a la Llum
Cardó, que ha aconseguit quedar 3a femenina sub-14 per darrera de la jugadora
del Cerdanyola Cora Castellet i la del Llinars Gemma Clavell, però superant a
jugadores com Maria Galera, Laura Regincós, Helena Ruiz o Carla Garcia Acosta,
molt bones jugadores totes. I destacar també la bona actuació dels sub-10 Eloi
Aballanet, Laura Povill i Natasha de Blois, que han fet un gran campionat tots.
Sobretot una jugadora que sent sub-8 em va guanyar al Vila de Gràcia, fent una
gran partida, Laura Povill ha quedat segona de Catalunya per sota de la campiona
d’Espanya Joana Ros, de la Colònia Güell. L’enhorabona, Laura!
En
categoria sub-12, una molt bona participació dels jugadors del club. Eren 4 en
total, Carlos Martínez, Xavier Povill, Jordi Lladós i Daniel Codina. Destacar
les posicions de Carlos Martínez, que ha quedat cinquè perdent l’última ronda
contra l’actual campió de Catalunya, el jugador de l’Ateneu Colón Guillem
Porta. Si en Carlos hagués guanyat, hagués aconseguit set punts i mig, i hagués
fet podi. Xavier Povill, per la seva banda, va guanyar l’última ronda
aconseguint així també sis punts i mig i quedant sisè de Catalunya. Llàstima
que en Daniel i en Jordi van perdre l’última ronda, contra Sara Las Heras i Pau
Martín respectivament, dos grans jugadors del Club d’Escacs Llinars.
En
categoria sub-14, ha estat en general una bona participació. Ferran Cervelló,
el tercer del rànking i un dels favorits a guanyar el campionat, ha fet
finalment sis punts de nou, guanyant a l’última ronda contra un altre jugador
del club, Albert Puntí, que n’ha acabat fent cinc. Amb cinc punts i mig hi ha
un servidor, que va guanyar a l’última ronda a Pau Artisó d’EDAMI, i Marc
Torrents, que va perdre l’última ronda contra Eduard Prujà, del Gerunda. Una
llàstima per a en Marc, ja que en rondes passades havia guanyat a Guillem
Salagran, del Gerunda també, i tenia taules amb l’Oriol Serra del Figueres,
però en un final philidor en Marc s’equivoca i perd la partida. Després va fer
unes taules amb un jugador revelació del Torneig, Oriol Panadès, però en
general en Marc va fer un gran campionat. Amb cinc i mig tenim també a Llum
Cardó, que com he dit abans, ha quedat segona femenina. L’Albert Puntí ha
acabat fent cinc punts fent un bon campionat, quan a la segona ronda va ser
capaç de tenir una posició contra el campió del torneig Pere Garriga del
Mollet, on l’Albert podia guanyar peça amb una jugada però aquest no ho va
veure. Cinc punts també va fer Daniela Velasco, on ja ha assegurat la seva
participació al Campionat d’Espanya. Jaume Lladós i Adrià Pérez també van fer un
bon campionat, amb quatre punts i mig, llàstima l’Adrià que després de fer
taules amb mi amb peça de més en una variant del Sistema Gleck molt
interessant, va perdre l’última ronda contra el bon jugador del Cerdanyola
Daniel Garcia Ramos. En Jaume, per la seva banda, va fer taules a la última
ronda contra David Núñez. Molt bon campionat, nois!
En
categoria sub-16, tan sols comptàvem amb la participació del gran jugador Jesús
Ligero, que ha fet molt bon campionat. Després de guanyar la primera ronda no
se sap com i fer taules a la segona ronda amb dama de menys, va aconseguir una
ratxa molt bona després de perdre amb l’1 del rànking Martín Forsberg. Va
perdre amb poca fortuna amb el jugador del Figueres Alexandre Pinsach, i
l’última ronda amb Elisabet Ruiz Font del Vilafranca. En Jesús ha començat a
jugar siciliana, en concret el drac, on de moment sembla que li ha sortit molt
bé. S’ha trobat a faltar la presència dels jugadors sub-16 del club, com Jaime
Arroyo o Pablo Ji, que de ben segur que haguessin fet un bon campionat. Enhorabona
pel campionat, Jesús!
I
finalment, en sub-18, el club ha disposat de tres jugadors per intentar
aconseguir algun podi, i així ha sigut. Destacar la meritòria dotzena posició
d’Albert Ezquerro, que no va poder guanyar l’última ronda al segon de
Catalunya, Cristian Fernández Díaz, del Mollet. En Gotés, tret de perdre
l’última ronda contra un rival considerat inferior com l’Eudald Fumàs, va fer
un campionat molt bo, fent taules amb el propi Ezquerro, amb Àlex Vidal Zamora,
un mestre català i amb Aleix Jareño, un molt bon jugador. Després d’aquestes
tres rondes de taules, el gran mestre Gotés es va cansar d’empatar i va força
una partida contra un 2100, en Marc Mallol del Tarragona. Va acabar perdent,
però se’l va felicitar per arriscar a guanyar a un 2100. La ronda següent va
fer taules amb el Tutusaus, un altre gran jugador, i això que dèiem de l’última
ronda que la va perdre amb un 1800 llargs, però això no li retreu el bon
campionat. I per acabar, la segona posició de l’Elisa, que ha estat GRÀCIES A
L’ENRIC, el millor delegat d’aquest campionat. Les seves preparacions eren
esplèndides i això de despertar accidentalment als jugadors se li donava d’allò
més bé. L’Elisa, com he dit abans, portava zero de tres, però va aconseguir
guanyar les tres últimes rondes i fer quatre punts i mig, situant-la només per
sota de la jugadora del Cerdanyola Andrea Norte. L’enhorabona, Elisa!
En
general, ha estat un bon campionat dels de Peona I Peó. Esperem que la
presència dels jugadors del club torni a créixer i aconseguim guanyar més podis
i algun que altre or!
El viatge; Primera ronda.
I és
que, tot i que havíem d’estar a l’Hotel aconsellablement abans de les 13:00 h.,
jo em vaig haver de llevar ben d’hora ben d’hora ben d’hora per anar a agafar
el tren amb el Frede Jaques, Maestro Kardov, la seva deixeble, El superdelegat
del Torneig Thierry Enric i Ferran Cervelló (ho sento, però no li he trobat un
millor nom que no sigui el seu). Aquest any però, ens faltava un dels delegats
més importants de la història dels campionats de Catalunya; El Maestro Kardov.
En el seu lloc, però, ha vingut l’Enric, el millor delegat del per equips i ara
de Peona I Peó a Salou.
Agafàvem
el tren i ens dirigíem cap a Vila-Seca amb l’objectiu de que quan arribéssim
allà, un cotxe ens vingués a recollir i ens portés fins a l’hotel. El Frede
Jaques (com sempre) duia a la seva motxilla el seu ordinador, i durant el
trajecte el Ferran i jo vam passar l’estona jugant al Pang. Després vèiem com
la gent que entrava i sortia del tren era aixafada per una porta traïdora que
es tancava automàticament i s’enduien uns cops que el Ferran la Llum i jo no
ens podíem aguantar el riure mentre l’Enric feia veure que no ens coneixia de
lo descarats que érem.
Quan vam
baixar del tren, vam decidir-nos a buscar el parc a on el Campionat de
Catalunya Per equips d’aquest any hi vam estar abans d’anar a l’hotel, però en
va. Semblava que el parc havia desaparegut i érem incapaços de trobar-lo. Així
doncs, en vam trobar un altre de més petit que per passar l’estona servia
perfectament. Mentre Thierry Enric i jo conversàvem recordant vells temps quan
Can Carabassa va quedar tercera de Barcelona sent una Escola amb quatre
pringats que havien començat a jugar feia dos mesos, només quedant per sota de
dos grans clubs com Vila Olímpica i el mateix Peona I Peó. I vam recordar també
com l’Enric lluitava perquè ens continuéssim dient Can Carabassa i no Peona I
Peó. L’any següent, vam aconseguir quedar primers de Barcelona per davant de
Peona I Peó, L’Escola Auró o Ateneu Colón, i al Campionat de Catalunya Per
equips (anant com a Can Carabassa (PIP)) vam quedar segons empatats amb
Cerdanyola al primer lloc, fent un gran campionat.
Més tard
ens van venir a buscar els cotxes del pare de l’Elisa i el pare del Daniel
Codina, que ens van portar fins l’hotel. Ens vam allotjar i vam anar a dinar.
Un cop
dinat, ja sabíem els rivals, però no eren coneguts i per tant la preparació va
ser escassa per no dir nul·la. A les 16:00 h. va començar la primera ronda.
En
total, Peona I Peó va fer 18 punts de 21 possibles, un bon balanç. Van perdre
l’Elisa (que jugava contra l’Ezquerro i per tant un punt es perdria segur) el
jugador sub-10 Eloi Aballanet i el Gran Mestre Gotés, que jugava contra el
primer del rànking, Marc Sánchez. Les partides van ser fàcils (sobretot per mi)
i podríem anar a dormir tranquils. O això ens pensàvem.
Mentre
sopàvem, el jugador sub-12 Carlos Martínez àlies El matao va arribar corrents al menjador dient que a l’Albert Puntí
àlies El tigre i a mi ens tocaven els
dos primers del rànking, Pere Garriga i Llàtzer Bru. Al principi, no sabíem si
creure’ns-el, però al mirar l’aparellament vam veure que tenia raó, i doncs vam
anar a l’habitació de Kamikaze Jesús i
del Frede Jaques, per veure quan preparàvem. El tigre va anar a preparar amb pitoniso
Cuartas (capaç de saber els resultats del Barça només mirant com es comporta el
Puntí) juntament amb el Ferran, que jugava amb la Gemma Clavell. Jo prepararia
de bon dematí, quan tothom dormís. Santa innocència.
Després
de veure com el Madrid golejava a l’Osasuna i el Barça guanyava a l’Athletic,
vam anar a la nostra habitació i vam dormir... vam intentar dormir.
Un dia dur; Segona i
tercera ronda
El dia
va començar a les set del matí, quan el tigre
i jo ens vam aixecar per dutxar-nos i anar a esmorzar amb l’habitació dels cinc
fantàstics. A les vuit ja estàvem esmorzant, i a dos quarts de deu començava la
partida. Havia de preparar amb pitoniso
Cuartas la meva partida amb Llàtzer Bru. El tigre
ja havia preparat contra Pere Garriga, i a l’habitació del Cuartas em va
acompanyar el Ferran, que havia de repassar la seva partida que disputaria
contra Gemma Clavell. Vam preparar contra espanyola, la variant d’f5, no escric
el nom de l’obertura perquè és massa complicat.
A dos
quarts de deu em vaig asseure davant del vigent campió de Catalunya mirant-lo
amb cara de fàstic, i donant-li de mà com si tingués por de que m’encomanés
alguna malaltia. Era ell, Llàtzer Bru, amb el seu posat robust i fort, amb els
cabells arrissats fent-me recordar a Carles Puyol, i alhora de donar-me la mà
em va desitjar “Sort”. Per relaxar la tensió, li vaig dir; No em farà falta,
però gràcies de totes maneres. Em va dedicar un somriure i em va jugar e4.
Tot
havia anat segons el previst; 1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ab5 f5. La cara de Llàtzer
Bru el cabezudo va fer una ganyota a
lo Torrents, i sense pensar em va jugar 4. d3. Vaig prendre el peó, va prendre
el meu i la partida va anar molt bé en quant a obertura. Tot sortia segons el
previst. Vam canviar dames, alfils, peons... i al final, finals de cavalls amb
cinc peons per cadascú i eren taules. M’havia quedat sol a la sala de
retransmissió dels sub-14, el tigre
havia perdut amb el Pere, i sorprenentment Ferran Cervelló havia perdut també
amb la Gemma Clavell. Alexandre Ventura havia guanyat a l’Helena Ruiz. Tot
semblava ser taules, quan vaig veure el sacrifici del meu peó central canviant
cavalls i quedant amb un peó de menys, però amb el seu peó passat davant del
seu rei i davant del meu. Jo pensava que eren taules, quan abans ho eren, però
amb un peó de menys en un final no es pot fer res. El vigent campió no va perdonar i va refusar
la meva oferta de taules. Al final, em va guanyar pel Zugzwuang, i abans de que
coronés, em vaig rendir. Va ser una llàstima, eren dos quarts de dues quan vaig
sortir i el meu pare em va saludar i em va felicitar per la partida, a l’igual
que el Frede Jaques. No hi havia temps per parlar massa, així que vam anar a
dinar tan aviat com vam poder. Mentre discutíem amb Kamikaze Jesús per saber
com diantre havia fet taules amb dama de menys amb Marta Castillo, ja sabíem
els rivals de la tarda. A mi em tocava un tal Cristian Granados, del Figueres,
un 1700 perillós. Al matí, Jaume Lladós havia fet taules amb el fort jugador
del Gerunda Guillem Salagran. Daniela Velasco havia fet taules amb el Jordi
Jané del Cardona, perdonant la partida que tenia guanyada. Tot i així, les
taules eren un resultat boníssim tenint en compte la qualitat del jugador. Marc
Torrents havia guanyat a el germà del Guillem, l’Eduard Salagran, i en Marc
portava dos de dos. L’Adrià Pérez havia perdut amb l’Oriol Serra del Figueres,
aquesta vegada sense jugar la Larsen com a Linares, i victòria també de Llum
Cardó. Destacar les victòries de Carlos Martínez i Daniel Codina en sub-12, en
Jordi Lladós va perdre contra en Jaume Ros de la Colònia Güell. Xavier Povill
va fer taules amb Nil Guiteras, un bon jugador. També dir que a la categoria
sub-18 Jaume Gotés va guanyar a Francisco Javier Romero Gámez àlies el fricky, Albert Ezquerro va guanyar a
l’últim jugador (en aquest cas jugadora) del rànking i Elisa Martínez va perdre
amb el jugador del Llinars Eloi Castillo. I en sub-10 victòries d’Eloi
Aballanet i Natasha de Blois, i derrota de la prometedora jugadora Laura
Povill. La tercera ronda seria dura.
No vaig
tenir gaire temps per preparar, i vaig dir que em reservaria el d4 per més
endavant. Jugaria e4 i la variant de tota la vida, com l’anomena pitoniso Cuartas El muñequero. Va començar la ronda.
Va ser
una partida difícil, complicada, i la mala sort que havia tingut perdent amb
Llàtzer Bru la vaig tenir fent taules amb el 1700. L’obertura la vaig jugar bé
fins a certa jugada, on me la jugo no enrocant-me curt i tenir dominat el
centre, sinó que moc la dama amb l’idea d’enrocar-me llarg i atacar per el
flanc de rei tenint el centre controlat. Ell però, em va saber jugar.
Aprofitant que tenia el rei al centre, em va jugar un d5 espectacular
impedint-me enrocar ja que em tocava l’alfil i sense poder menjar-li el peó ja
que seria una jugada il·legal al ell tenir la torre a e8. Una jugada que em
tocava els nassos, però amb penes i treballs me’n vaig sortir. Em vaig poder
enrocar llarg, però no atacar pel flanc de rei. I va ser al mig joc quan, fent
una jugada amb la dama, podia guanyar la partida, però vaig jugar ràpid i no
vaig veure la jugada. I ja va ser al final, quan pintava que serien taules,
Cristian Granados em podia guanyar, però no es va atrevir a arriscar-se i vam
repetir jugades. Podria haver guanyat, però el final el perdia. Els altres
resultats van ser bons, no excessivament, però podria haver estat pitjor.
Marc
Torrents va fer taules amb Oriol Panadès del Llinars, una llàstima per a en
Marc que s’hagués posat amb 3 de 3. Ferran Cervelló ho va tenir fàcil per
guanyar a Daniela Velasco, que va oposar poca resistència. Albert Puntí va fer
taules amb la Llum Cardó, que tenia pinta de que faria un bon torneig. La Llum
tenia peó de més en un final de torres, però tampoc es va arriscar i va fer
taules. Adrià Pérez va guanyar, i Jaume Lladós va perdre amb Cora Castellet.
Destacar les victòries de Xavier Povill, Daniel Codina i Jordi Lladós en
sub-12, i taules de Carlos Martínez. Kamikaze Jesús va perdre amb l’1 del
rànking Martín Forsberg i en sub-18
victòria de Jaume Gotés, derrota d’Albert Ezquerro i derrota de l’Elisa. En
sub-10, Natasha de Blois va perdre, Laura Povill va guanyar i Eloi Aballanet
també.
Vaig
anar a dormir sabent que pel matí jugaria contra el vigent campió del Vila de
Gràcia sub-16, Xavier Martínez Pla, el nou jugador del Vila Olímpica. Un 1946
però sense FIDE, i això feia que tingués un rànking baix. Seria una partida
duríssima i hauria d’estar preparat. Pel dematí prepararia amb pitoniso Cuartas; ara tocava dormir.
L’equador del torneig;
Quarta i cinquena ronda.
Em llevava, com sempre, ben d’hora, per donar-me de bon
gust una dutxa i anar a esmorzar a les vuit amb el pitoniso i el tigre, per
poder preparar la partida. Vam tornar a preparar la variant contra espanyola
d’f5, la que el dia anterior li havia jugat a Llàtzer Bru. Quan em Martínez Pla
em va jugar d4, tot el que havíem preparat se’n va anar en orris.
I li vaig fer la variant de c5 (1. d4 Cf6 2. c4 c5)
anomenat Benko Gambet o simplement Volga. Una variant molt ofensiva que
recomano amb negres i que em dóna resultats. Entregues el peó de c5, però
normalment aquest peó no es menja, sinó que jugues d5 i el negre torna a la
càrrega amb b5. Martínez Pla no va voler menjar el peó, i la partida no va ser
tan esbojarrada. I canviant peces canviant peces, arribem a un final on sembla
que jo guanyo. Igualtat de peons, set per cadascun, i jo tenia un cavall i ell
un alfil. I tot pensant com podia guanyar, vaig veure com el Fredericus Pocus
Pelus mirava la partida i em va venir la imatge del Consell del mestre al cap.
I tot mirant del tauler, vaig exclamar mentalment; PUNTOS DE APOYO! MI CABALLO
NECESITA PUNTOS DE APOYO! I tot semblava que guanyaria, ja que el meu cavall era
millor que el seu alfil, que no podia passar gràcies al meu rei actiu i als
meus peons bloquejant l’entrada del seu rei i de l’alfil. Tot i això, va saber
jugar, i el PUNTO DE APOYO més bo que tenia el meu cavall estava molt ben
defensat pel seu rei (que alhora impedia que el meu entrés) i per l’alfil, i
després de que m’ho demanés quatre cops, vaig acceptar les taules després de
forçar una mica. Fredericus Pocus Pelus va fer cara de “Not Bad” i em va dir a
l’orella; No és mal resultat. Xavier
Martínez Pla va sortir de la sala de joc buscant desesperadament al GM Marc
Narciso per anar a veure la partida amb ell. Vaig pensar que després ja la
veuria amb el pitoniso.
Marc Narciso parlava tranquil·lament i em preguntava; Tu jugues normalment el Volga? I jo astutament responia dient que no, que
quasi mai el jugava, que jo jugava Slava... ara en Marc entrena al Vila
Olímpica. Al final, el mateix Marc ens va dir que sí, que eren taules.
Ben dinat, els resultats no havien estat pas desastrosos.
El mestre Gotés i l’Ezquerro havien fet taules, jugant entre ells, i Elisa
s’estrenava guanyant a l’última taula dels sub-18. Kamikaze Jesús guanyava,
aquesta vegada sense patir gaire, a Eric Casanovas del GEVA-CEA. En sub-10,
Natasha de Blois perdia, però Laura Povill i Eloi Aballanet guanyaven les seves
partides. En sub-12 Xavier Povill feia taules amb l’Albert Castillo del Vila
Olímpica també, Carlos Martínez feia taules també amb un jugador a priori
inferior, i Jordi Lladós i Daniel Codina guanyaven. En sub-14, gran GRANDÍSSIMA
victòria de Marc Torrents a la taula 4 contra Guillem Salagran del Gerunda,
Marcus Torrente aspirava a podi portant 3 i mig de 4. Ferran Cervelló guanyava
amb negres a Miguel Lara de la Colmena en una partida força còmode per al
jugador de Peona I Peó. Bones varen ser les taules d’Adrià Pérez contra Guillem
Torralbas, un bon jugador. Albert Puntí guanyava amb negres a Pau Ros, rival
que vaig jugar jo a la primera ronda del Campionat i SE M’HO VA DEIXAR TOT.
Joana Llum Cardó feia taules amb un altre jugador del club, Jaume Lladós. En
Jaume va aconseguir fer taules en un final amb peça de menys. Començava la
bateria de taules de la Llum amb aquell empat. Daniela Velasco també empatava,
aquesta vegada contra Pau Artisó d’EDAMI, un jugador que fa uns anys que s’havia
retirat però ara ha tornat i li han concedit el mateix ELO que tenia, 1820.
Després de dinar, vam anar corrents amb Kamikaze Jesús, pitoniso Cuartas i el tigre Puntí a mirar els aparellaments. No sabíem on era el
Fredericus Pocus Pelus, però ja ens instal·laríem a la seva habitació per quan
vingués. A mi em tocava un desconegut Marc Masalias, del club Pla de Santa
Maria. Tot i ser el 43 del rànking, no tenia FIDE, però tenia un ELO català de
1846 i tristament, em superava. Una victòria em faria pujar força l’ELO, ja que
jo tinc el trist ELO català de 1814, aquest estiu haig de pujar a 1900. Pitoniso Cuartas va dir que seria
important preparar bé a Torrente (jugava contra l’1 del rànking Pere Garriga a
la taula 1), i a Ferran Cervelló, que jugava contra Rodrigo Iglesias. Així que,
no em quedava altre remei. Mentre mirava Los Simpsons, com ha estat tradició en
aquest campionat, Thierry Enric em va dir que si volia preparar alguna cosa per
la partida de la tarda. Li vaig dir que li jugaria la meva catalana, que
jugaria tranquil, lluitant per la columna C, etcètera etcètera etcètera. La
meva catalana, La Catalana Collell. Encara s’ha de perfeccionar una mica, però
val a dir que només he perdut una partida de les 10 que he jugat, contra l’Andrea
Lafuente del Llinars deu fer mig any.
I sí, la partida va sortir rodona. Em va fer tot el que
havíem preparat amb l’Enric. Vaig treure l’alfil per b2, fent b3 i c4
prèviament, i vaig quedar perfecte a l’obertura. En un moment donat canviem els
peons de c4 i d5 i la columna C queda oberta. La meva dama de c2 i la meva
torre de c1 són molt perilloses. Veig a Thierry Enric caminant pel passadís,
quan em veu i s’apropa a mirar la partida. Mira la planilla i somriu, i se’n va
discretament. Vaig entrar-li amb tot. Vaig quedar amb la meva torre a setena
(sense dames) i vaig aconseguir quedar amb peó de més en un final de torres. Jo
tenia un peó passat, el de d, però ell tenia el de a passat. Era complicat. El
meu rei de g2 (ja havíem canviat els alfils) va anar cap al centre, i el meu
passat no el vaig moure. Ell va posar la torre a primera, i el seu peó no podia
coronar per culpa de la seva torre, i si la movia, li menjava el peó. Vaig pujar
el peó dins a d7, i em va entregar la torre. Era un final de rei i tres peons
contra rei, tres peons i torre, però jo ja no el tenia passat. No va caler
coronar per guanyar la partida, amb el rei i la torre vaig fer escac i mat.
Vaig quedar molt satisfet de la partida veient que la
preparació havia donat els seus fruits. Vam repassar la partida amb l’Enric,
mentre parlàvem de que sempre que algú preparava amb l’Enric, li jugaven el
vist anteriorment i guanyava quasi sempre. L’Elisa (que havia preparat amb l’Enric)
va fer taules, no estava malament. Llàstima de la derrota d’Ezquerro contra una
de les revelacions al sub-18, David Kaufmann. El GM Gotés va fer taules contra
Alex Vidal Zamora, un mestre català, tot exclamant; El centre no sempre és la clau!.
En sub-12 taules entre Daniel Codina i Xavier Povill a la
taula 3, i derrota de Jordi Lladós contra Carlos Martinez el matao. En sub-10, derrota d’Eloi Aballanet contra el dos del
rànking William Harutian, victòria de Laura Povill i derrota de Natasha de
Blois contra Nagore Martínez. En sub-16 gran victòria de Kamikaze Jesús contra
José Manuel Sánchez Alegria, en una partida de les seves, esbojarrades.
En sub-14, derrota de Marc Torrents a la taula 1. Una
llàstima, en Marc es podria haver posat primer del torneig. També va ser una
llàstima les taules de Ferran Cervelló contra Rodrigo Iglesias, ja que no
acabava de colar-se entre els primers. Derrota també d’Adrià Pérez contra el
vigent campió de Barcelona Rocco Ballester. El
tigre Puntí també perdia contra Gemma Clavell del Llinars, que ja havia
guanyat a un jugador del club. Jaume Lladós guanyava a Pau Artisó, que estava
patint tots els jugadors de Peona I Peó. I per variar taules de Joana Llum
Cardó contra Daniela Velasco, una més. No havia estat massa bon dia, però em
quedava amb la meva victòria.
Després de sopar i abans de mirar Los Simpsons, miràvem
els aparellaments. L’1 i el 2 del rànking s’enfrontaven a la taula 1, segurament
els dos millors jugadors de Catalunya sub-14, Llàtzer Bru i Pere Garriga. A la
taula 3 Ferran Cervelló es voldria venjar de Rocco Ballester després de perdre
a l’Escolar contra ell. A mi em tocava
una jugadora coneguda, Carla Garcia Acosta, del Cerdanyola del Vallès. Fa dos
anys l’havia guanyada, però l’última vegada que vam jugar, a l’Obert de
Cerdanyola, vaig haver d’entregar peça per fer taules. Tocava descansar, tot i
que vam mirar alguna cosa amb l’Enric.
Tarda a la platja; Sisena
ronda
La ronda
era, com de costum, a dos quarts de deu. Aquell dia era especial. Tan sols jugàvem
pel dematí, a la tarda hi havia descans, per tant podries deixar tot el teu
potencial al matí. I, tot i així, no vaig ser capaç de guanyar a Carla Garcia
Acosta del Cerdanyola. Va ser una variant avorrida, una partida lenta, i quan
semblava que guanyava un peó, va fer penes i treballs i vam arribar a un final
de peons amb igualtat, i taules. Més taules. I les que quedaven...
Frustrat,
veia com s’escapava mig punt que, podria haver estat important. Una rival
inferior... no hauria d’haver perdonat, però els escacs són així.
Mal dia també
va tenir Ferran Cervelló, que va tornar a perdre contra Rocco Ballester, el
vigent campió de Barcelona. El Ferran no es va poder venjar de la derrota
contra Rocco a l’Escolar. També va ser frustrant la derrota de Marc Torrents
contra l’Oriol Serra del Figueres, en un final Philidor, en Marc va ser incapaç
de treure taules. Ja són tres els jugadors del club que han fet taules en un
final Philidor; Fredericus Pocus-Pelus, Marc Torrents i un servidor. Que trist.
Jaume
Lladós empatava contra Martí Arribas d’EDAMI, Daniela Velasco perdia contra
Xavier Martínez Pla del Vila Olímpica i afortunadament pels interessos del
club, victòria d’Albert Puntí contra Joan Caro del Mollet i taules d’Adrià
Pérez... contra qui? Contra Joana Llum Cardó, que continuava fent taules. No eren
uns grans resultats, però era el que hi havia.
En
sub-10, només Natasha de Blois va aconseguir puntuar. Laura Povill va perdre a
la taula 5 contra Adrià Marcos i Eloi Aballanet perdia també contra Nagore
Martínez, en una partida polèmica.
En
sub-12, victòria de El matao contra
Daniel Codina a la taula 4. Xavier Povill El
rei del Mambo guanyava a Leire Martínez i es col·locava amb quatre punts i
mig. Jordi Lladós guanyava a Yao Ming, vull dir, a Yuan-Chiuan Tseng Wang i es
col·locava amb quatre punts.
En
sub-16, victòria treballadíssima de Kamikaze Jesús contra Raquel Juliá.
Kamikaze Jesús es col·locava amb quatre punts i mig i volia colar-se entre els
primers. Estava fent un gran campionat.
En sub-18,
taules del GM Gotés contra Àlex Vidal Zamora del Santa Eugènia, amb una gran
partida del jugador de Peona I Peó. Àlex Vidal és un molt bon jugador. Victòria
d’Albert Ezquerro contra Ramon Monfa i derrota de l’Elisa contra l’Eudald
Fumàs.
Vam
dinar tranquils, sense pressa, comentant la jornada i els aparellaments. La ronda
set es jugaria demà al dematí. A mi em tocava Maria Galera d’Andorra. Una
jugadora que també havia guanyat anteriorment, però ara havia millorat molt i
seria una rival molt complicada. A part de tenir la tarda lliure i tenir
disponibilitat total, aquella nit jugava el Barça, la tornada dels quarts de
final de la Champions contra el Milan. Fredericus Pocus-Pelus ens havia
advertit que veure partits decisius del Barça amb el GM Gotés era realment
espectacular.
Més tard
vam anar a la platja a fer un partidet de futbol alguns jugadors del club. El matao o El rei del Mambo són uns exemples dels jugadors que es van quedar a
l’hotel preparant amb El pitoniso, ja
que es jugaven força en les partides pròximes.
Mentre
el Frederic, el Ferran i el Jofre (que havia vingut aquell dia) jugaven a Voleibol
amb algunes noies (el Jofre les tenia totes darrera) els altres jugàvem a
futbol, descobrint joves promeses del futbol a Peona I Peó, com Ramoncín (el
germà del Matao) de tan sols vuit
anys, demostrava maneres i jugava francament bé. També Jordi Lladós va
demostrar tenir molta habilitat amb la pilota als peus. Finalment vam acabar...
en empat, vam acabar en empat...
Després de
sopar, i preparats per veure el Barça, el Frederic ens va avisar de que el GM
Gotés no podria presenciar amb nosaltres el partit, i entre les persones
presents, es va produir un OOOOOH de lamentació.
Va
començar el partit, i passats uns minuts, algú va trucar a la porta. El GM
Gotés podia veure el partit amb nosaltres uns cinc minuts, no més. Va acabar
marxant i el partit continuava.
A l’acabar
el partit, tots vam respirar alleujats perquè el nostre equip (en excepció de
la Daniela, que és, sorprenentment, de l’Espanyol) era entre els quatre millors
d’Europa. 3-1. En cada gol del Barça, es destapava l’eufòria, i muntàvem molt
de xivarri a l’habitació. Havíem d’anar a dormir d’hora, l’endemà teníem dues
rondes molt complicades.
Un sprint final. Setena i
vuitena ronda.
Després
d’un dia dur a la platja, vaig decidir no dutxar-me de bon dematí, ja que ja
m’havia dutxant només arribar a l’hotel per treure’m una mica de sorra, i així
de pas, descansar una mica. El despertador va sonar a les vuit del matí. Em
tocava una vieja amiga, Maria Galera,
d’Andorra. Feia un any que l’havia guanyat també a Salou, però segons espies i veus misterioses m’havia
assabentat que havia millorat molt, quedant primera absoluta de la fase prèvia
a Andorra, i en aquest mateix campionat, havia guanyat a jugadors com Martí
Arribas, Oriol Colom, David Tutusaus, Mireia Lisbona i taules amb Helena Ruiz
López. Havia aconseguit peça de més amb Axel Rigol, desaprofitant després
aquesta avantatge i perdent la partida. Ferran Cervelló El elegido (quién derrotará al Cerdanyola i traerá la paz y el
equilibrio a la fuerza) ja m’havia avisat de que havia millorat molt, i, per
tant, havia d’estar preparat.
Jugaria
un d4 amb pocs riscs. Una catalana, tranquil·let... i tot va anar bé, quedant
amb un peó de més en un final de torres. Ella, jugant molt bé, va aconseguir
recuperar-lo, i després de diverses ofertes realitzades per part d’ella, vaig
acceptar les taules. No era per tirar coets, però ara seria jo el qui em
convertiria en el REI DE LAS TABLAS.
I després de la partida, ja vaig veure en que havia fallat. NO M’HAVIA ENTRENAT
THIERRY ENRIC! No havíem mirat res amb l’Enric i, ves, taules.
El elegido va guanyar a Jaume Lladós (més conegut com DJ Lladós) després de que aquest lluités
fins al final. Una taula més avall victòria de Marc Torrents contra Helena Ruiz
López del Mollet, en un final made in
Marc Torrents. Albert Puntí empatava contra Martí Arribas d’EDAMI amb
negres. L’Adrià Pérez guanyava a Cristian Granados del Figueres sense patir
massa, i la REINA DE LAS TABLAS Llum
Cardó, feia (una vegada més) taules, aquesta vegada contra un bon jugador del
Lleida, Edgar Solé. Daniela Velasco per la seva part guanyava a Pau Ros.
Pobret, tots els de Peona I Peó li van passar per sobre...
Enorme
victòria de Laura Povill en sub-10, i Eloi Aballanet també guanyava, llàstima
de la Natasha, que perdia amb blanques.
També
una llàstima les taules de El matao
contra Ismael Alejo Gimenez a la taula 1, després de tenir una posició
favorable. Xavier Povill El rey del Mambo
no perdonava i guanyava a Aleix Torres Camps del Vallfogona, un bon
jugador. I quina victòria, del gran Daniel Codina contra el GranMestre Pau, del
Llinars. Un mat... realment, felicitats Daniel, vas guanyar a un gran jugador.
I Jordi Lladós va perdre amb blanques amb Pol Bové, una pena, després de que en
Jordi lluités molt.
En
sub-16 derrota de Kamikaze Jesús contra Alexandre Pinsach del Figueres, un 2100
i pico. En Jesús tenia 4 i mig.
I en
sub-18 victòria d’Albert Ezquerro, derrota del GM Gotés (que es va rallar de
fer taules i va anar a per totes) i victòria d’Elisa Martínez contra Iván Cano.
El tigre no havia preparat, li tocava David Núñez Colomé, del
Figueres, un rival perillós, però inferior a priori. I jo no podia preparar, ja
que em tocava el jugador del Club Adrià Pérez. Confessaré que vaig estar
preparant-me personalment (com acostumo a fer) contra la variant de l’Escocesa
de Dh4. Al seure davant d’Adrià Pérez, just al costat de la columna, vaig
pensar que potser em podria jugar el Sistema Gleck, que últimament havia estat
jugant El matao Carlos Martínez.
Evidentment,
la meva preparació no va servir DE RES. Em va jugar el Sistema Gleck, i ja el pitonsio Cuartas m’havia explicat com
refutar-lo, amb Cf6 seguir de d5. Però no ho vaig jugar, ja que no sabia com
era la continuació, i per tant, vaig posar a prova la variant que tants bons
resultats m’havia donat, anomenada pel pitoniso
La variante niño pequeño. Consistia
en desenvolupar els dos flancs, enrocar-te llarg, dominar el centre i més tard
atacar pel flanc de rei. Tan sols havia perdut una partida; amb Guillem
Salagran del Gerunda, feia dos anys, també en un Campionat a Salou. En aquella
partida vaig quedar pletòric, amb dos peons de més, però ja vaig saber que
estava perdut... la MALEDICCIÓ DELS DOS
PEONS NO PERDONA...
I allà
va ser, enmig de la partida, que em vaig indignar. M’havien enganyat, i al soci
no se’l pot enganyar, no? Això és gravíssim,
eh? El pitoniso em va embaucar.
Em va dir una jugada per no perdre peça, però la perdia igual, segons ell, Y ya, llegó el chucho. Aquí tienes mucha
compensasión señor Coyey, ahí estás ganaísimo, no hase falta que vemos más la
partida. Total, que vaig quedar amb peça de menys durant tota la partida,
però aguantant estoicament vaig aconseguir arribar en un final de taules, i tot
i que vaig arriscar una mica i buscar la coronació, les taules es van
certificar poc després. Semblava que JO em convertia poc a poc en EL REI DE LAS TABLAS, ja que la Llum
havia guanyat, i poso negreta i subratllat,
havia guanyat a Ivan Volkov
del Gerunda, més conegut com Ivan Volkov pa’kemas’Hh. El elegido no podia passar de les taules contra Eduard Prujà del
Gerunda, després de tenir un final de peons que es guanyava, l’Elegido va fer una de les poques jugades
que no guanyaven. Victòria impressionant de Marc Torrents Jo sempre vaig en ascensor contra Daniel Garcia Ramos, un jugadoràs
del Cerdanyola. En Torrente 3 s’havia carregat a un Lord Sith. Victòria d’El tigre Puntí contra el Núñez un euru, taules de DJ Lladós contra Edgar Solé i també taules de La mestresa Daniela Velasco contra Vicente Baltasar Díaz. El
campionat es posava “una mica més emocionant” després de la derrota d’en Pere
Garriga Guaita que fan ara contra
Oriol Serra Canals, el Pixa-Piscines del
Figueres.
En
sub-10 derrota de Laura Povill contra Sergi Riu López a la taula 7. Derrota
també d’Eloi Aballanet però victòria de Natasha de Blois.
En
sub-12 derrota dolorosa del Rei del mambo
a la taula dos contra Guillem Porta, que allunyava a Xavier de qualsevol
possibilitat de podi. A la taula 4 GRAN victòria del Matao o també del Bombilla
contra Gerard Ayats Llobera. Derrota de Daniel Codina contra Aleix Torres Camps
i victòria de Jordi Lladós contra Mariona Mateo.... ¿qui?
En
sub-16 victòria en un ras-ras de Kamikaze Jesús contra Sergi Liarte. Li caça la
dama enmig del taules i... Y ya.
I en
sub-18 GRAN victòria d’Albert Ezquerro contra Miquel Sierra Montoya del Sant
Andreu a la taula 3. Taules del GM Gotés contra el Tutusaus, sí, un altre 2100
i victòria d’Elisa Martínez.
L’endemà
s’acabava el torneig. Un torneig ple d’emocions, i que va acabar amb un sopar
pintoresc de Peona I Peó amb una infiltrada. Lord Sidious, més coneguda com Cora Castellet. Una Lord Sith. I
seia davant meu... seia davant de El que
no debe ser nombrado...
La cloenda. Novena ronda.
I tant,
digueu que sí. Aquesta novena ronda l’han feta només per fotre’m a mi i per
estar aquí un dimarts a les dotze del matí escrivint la punyetera crònica. Ai
aquests organitzadors... com sabien que jo faria cròniques....
Em
tocava Pau Artisó, i sí, PROU TAULES. Vaig preparar de nou amb Thierry Enric el
meu d4 clàssic i una catalana per acabar el torneig. I Déu n’hi do.
Ara
potser seré políticament incorrecte, però li vaig donar un bany. I amb xampú,
sabeu aquest Johnson’s Baby que no pica als ulls? Doncs d’aquest tipus de bany,
i és que si parléssim de futbol, no va ensumar la bola. T’entrego un cavall per
aquí, et guanyo una qualitat per allà, les
torres a setena doblaràs i la partida guanyaràs... un repàs amb tots els
ets i uts. M’adjudicava el punt força ràpid. Havia de fer les maleteeees!
No vaig
pensar massa en la ronda, però gràcies a l’Internet i al Chess-Results puc
veure els resultats dels meus companys.
Sí
recordo una derrota de Marc Torrents contra Eduard Prujà, força dolorosa, però
que no esborrava el GRAN torneig d’en Marc. FELICITATS. Recordo també una
victòria de Ferran Cervelló contra Albert Puntí, dos jugadors que van demostrar
un nivell de joc excepcional. FELICITATS. Recordo un mal record, la derrota de
l’Adrià contra Garcia Ramos, però Adrià, pensa que has fet taules amb mi! Tot i
que t’hauria de renyar per fer taules amb un jugador tan pèssim com jo,
FELICITATS. Felicito també a la Llum Cardó, que va guanyar a Guillem Torralbas,
fent una senyora partida. I quin gran torneig de la Llum, que va acabar amb els
mateixos punts que jo, cinc i mig de nou. FELICITATS. I també acabava amb
victòria la Daniela, que guanyava a Cristian Granados sense massa patiment.
FELICITATS, SUB-14!
Recordo
al Carlos, perdent, contra el Porta, i veient com un any més, se li escapava el
podi. Carlos, recorda que ets un gran jugador, que no ets cap matao com dic jo, que mereixies quedar
primer SÍ O SÍ i que, si ho busques, ho acabaràs d’aconseguir, i crec amb tota
fermesa que t’adjudicaràs SÍ O SÍ el Campeonato de España Puleva-Max 2012.
MOLTES FELICITATS.
En
Xavier Povill, guanyant a la última ronda, per maquillar posicions i fer, de
nou, un gran campionat. Una revelació, sens dubte. FELICITATS.
I
llàstima d’en Jordi i d’en Daniel, que queien amb dos joves perles dels escacs
catalans, Sara Las Heras i Pau Martín, els dos del Llinars. Tot i això, no li
van retreure el gran campionat d’ambdós jugadors. FELICITATS, SUB-12!
Una
dolorosa derrota també de Kamikaze Jesús contra Eli Ruiz del Vilafranca,
quedant així primera femenina. Tot i això, bon campionat del Jesús. FELICITATS,
SUB-16...?...!
I en
sub-18, Elisa Martínez ens donava l’alegria guanyant a Marc Esteve de la Colmena
i així quedant SEGONA FEMENINA.
MOLES FELICITATS! Derrotes de Jaume Gotés i Albert Ezquerro, però tampoc els hi
van retreure el gran campionat d’ambdós jugadors. FELICITATS, SUB-18!
I els
sub-10... Laura Povill quedava segona femenina guanyant a l’última ronda.
MOLTES FELICITATS! Per acabar-ho d’adobar, els sub-10 ens regalaven un pleno,
un 3 de 3. Victòries de Natasha de Blois i d’Eloi Aballanet. FELICITATS,
SUB-10!
I
felicitats a tots els del Club que es van desplaçar fins a Salou, des del REI
DE LAS TABLAS Jofre Custodio fins al mestre Yoda Melendres, passant per tots
els acompanyants. I és que, tot i que aquest any no érem tants, ens ho hem
passat perfecte, doncs com cada any, i hem disfrutat fent el que volíem; jugar
als escacs. I acabo aquest relat veient com el Word em subratlla algunes
paraules del text en vermell per a que quedi més maco, li dono les gràcies des
d’aquí. Felicitar als campions (en aquest cas, campiones) i a tots els
participants. Peona I Peó encara no ho ha dit tot en els Campionats de
Catalunya. I prepareu-vos, que quan arribi el Per equips per edats, ens ho
jugarem tot contra El Imperio del Cerdanyola, que, DE MOMENT, governa la
Galàxia, però que una petita rebel·lió formada per Ferran Cervelló, Marc
Torrents, Albert Puntí i Víctor Collell volen tornar la pau a la galàxia i han
demostrat les seves aspiracions quedant campions de Barcelona. I és que, quan
acaba el Campionat, no acaba res.
Tot just
comença.
Víctor Collell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada