Peona i Peó CE: Campionat d'Espanya de clubs sub-16

El que l'any passat podia semblar un somni, aquest any era una realitat. Peona i Peó presentava un equip sub-16 al Campionat d'Espanya de clubs que estava perfectament capacitat i motivat per guanyar-lo. En Ferran Cervelló (2222) aquest cop sí que ens acompanyaria i ens ajudaria a intentar guanyar el títol de Campions d'Espanya, juntament amb el vigent Campió de Catalunya sub-14 Xavier Povill (2011) i un jugador que malgrat feia temps que no disputava una partida oficial (pràcticament un any) manté un estat de forma envejable. No és altre que l'Albert Puntí (1609). També jugaríem el torneig jugadors que ja havíem participat al Campionat de Catalunya de clubs sub-16, en Dani García Ramos (2191), jo mateix - Víctor Collell (1643) i Marc Torrents (1819) que a banda de jugar una partida al Campionat per equips també jugaria paral·lelament el Campionat de "Nuevas Generaciones sub-16", juntament amb l'Adrià Pérez (1624) i en Jaume Lladós (1619). Aquests dos últims no disputarien finalment el Campionat per equips.

Com a delegats de l'equip vindrien en Frederic Corrigüelas i l'Enric García.

Peona i Peó

Penya d'escacs Cerdanyola del Vallès

La participació dels equips catalans al Campionat d'Espanya de clubs sub-16 seria completa (ja que només poden participar quatre equips per Comunitat Autònoma). Aquests equips serien: la Penya d'Escacs Cerdanyola del Vallès (que partirien com a primers del rànking), el Club d'Escacs Llinars i el Club d'Escacs Figueres. El vigent campió de Catalunya, el Gerunda, no disputaria finalment el Campionat.

La majoria dels integrants de l'expedició de Peona i Peó van estudiar durant part del campionat, tot i que durant el viatge d'anada i sobretot de tornada va ser quan ho van fer més (dic van perquè jo el màxim que vaig fer va ser uns exercicis de llatí que tenia de deures per a la propera setmana). En Frede havia de corregir exàmens dels alumnes del seu institut, des de 1r d'ESO fins a 4t. Aquest va ser ajudat per en Dani i en Ferran entre d'altres, que reien amb la bondat del professor a l'hora de corregir-los, i sovint ni així aprovaven.

Ferran Cervelló en ple estudi

Altres senzillament descansaven

El Campionat es va disputar a l'Hotel Bali, a Benidorm, Alacant. El Campionat d'Espanya sub-16 és un dels molts campionats que es juguen duran el Festival Bali. Les sales de joc són realment bones, reuneix a milers de jugadors i rep jugadors de més de 40 països diferents. Té premis econòmics amb xifres molt elevades, fet que sovint provoca que molts jugadors cometin il·legalitats, fet que s'intenta controlar i evitar en aquesta mena de campionats.

Cartell del torneig

Hotel Bali de Benidorm

Vestíbul de l'Hotel Bali (Imatge cedida per Enric García)

Sala de joc dels sub-16 i part del sub-2300 (Imatge cedida per Enric García).

L'equip, però, va allotjar-se a l'Hotel Torre Dorada, situat just al costat de l'Hotel Bali. Segons l'Enric, l'hotel és de "9,9", ja que "li falla una mica l'ascensor". Sincerament és un hotel que ja vam poder gaudir-lo l'any passat i doncs hem repetit sabent que la seva qualitat és molt bona i el seu preu no és ni molt menys desorbitat.

Hotel Torre Dorada

Vistes des de la nostra habitació de l'Hotel Torre Dorada

La sèrie de televisió La que se avecina comença a convertir-se en talismà per a nosaltres. Coincideix el seu horari sempre abans de la partida i abans d'anar a dormir, just quan estem a l'hotel. Malgrat tot, sempre hi ha aquells que combinen la preparació amb la televisió...

La que se avecina

El mestre Povill mai oblidava què havíem vingut a fer a Benidorm

El torneig va anar com la seda.
Vam començar guanyant 4-0 al Cajacanarias, amb una victòria magistral d'en Xavi i tres partides restants que no es van suar massa. Potser en Torrents va patir una mica a l'obertura, però es va refer defensant-se magistralment i guanyant la partida.. El fet de guanyar el màxim de partides possibles era important ja que era convenient tenir bon desempat.

Davant el Xadrez Ourense l'equip va demostrar tenir confiança en guanyar el campionat. Novament la victòria va ser per 4-0 i sense patir massa. El desempat era doncs immillorable i l'equip estava en forma. Havíem de seguir així.

El Club Ajedrez Lorca era un equip perillós i compacte, capaç de fer-nos mal si no estàvem inspirats, però un cop més les partides (i el temps) es van posar de cara des d'un inici i l'equip semblava que tornaria a guanyar. No ho vam fer però per 4-0 com en els dos anteriors matxos; jo vaig firmar taules amb el marcador de 2-0 per donar tranquil·litat a en Dani, que no les tenia totes, i aquest va fer el mateix minuts després.

L'endemà al matí ens enfrontàvem al Club Xadrez Fontecarmoa - Viajes Interrias Sanxenxo, equip que l'any passat havia quedat sots-campió d'Espanya. Aquest any però no comptaven amb el fort jugador Lucas Abal (2191). La resta de l'equip era el mateix. S'havia de vigilar especialment amb el seu primer tauler, el FM Julio Suárez (2368), vigent campió d'Espanya sub-18.
L'equip, però, va tenir una gran actuació. Es va veure una gran partida al primer tauler, un final molt bell al segon, un final (un més d'en Xavi) molt ben treballat al tercer i una partida d'atac que al final no es va poder concretar al quart. Un gran matx davant un gran equip, sí senyor.

I a la penúltima ronda jugaríem contra l'Almansa, equip també molt compacte i que ens posaria les coses realment difícils.
Vam guanyar per la mínima empatant tres partides, i en Ferran va ser qui va decidir el matx. Estàvem a mig pas del títol i teníem podi assegurat.

I a la darrera ronda, no podia ser una altra, es va produir el gran matx, esperat per tots i especialment per Frederic Corrigüelas.
Peona i Peó - Cerdanyola del Vallès.
El Cerdanyola s'havia pres amb molta seriositat el Campionat, havia incorporat al FM José Eduardo Martínez Alcántara, que va fer un gran Circuit Català, és número 5 en el rànking sub-16 tant d'Amèrica del nord com del sud i té alguns resultats individuals espectaculars, com els empats davant jugadors com Lázaro Bruzón, Samuel Shankland o Axel Bachmann.
Tal vegada el campionat no els hi estava anant com desitjaven, però encara tenien opcions i ens tenien ganes després del nostre matx al Campionat de Catalunya.
L'equip, però, va està fi en els moments clau i no va permetre's cap derrota.
La meva partida davant la Cora va ser la primera en acabar. Taules en un final de torres on jo semblava que hauria de suar tinta xina per empatar si em jugava just en el moment de firmar les taules Td7. Una anècdota curiosa és que ella em va demanar taules just abans de que jo li demanés, cosa que no vaig escoltar, per tant vaig respondre a la seva oferta de taules demanant taules.
En Llàtzer i en Dani també firmaven taules a l'igual que en Xavi i l'Adrián, on semblava que aquí el jugador de Peona i Peó guanyava en poques, però l'empat ens donava ja el Campionat.
Després de molt de temps, en Ferran també va firmar taules.

Érem campions d'Espanya. Campions d'Espanya i sense que cap integrant de l'equip hagués perdut una sola partida.

En Xavi va demostrar ser tot un savi. No només posseeix uns excepcionals coneixements escaquístics, sinó que també acadèmics i en definitiva de qualsevol tipus. Així doncs, quan qualsevol membre de l'equip tenia un dubte recorria a la "Povillpedia".
Va ser pitxitxi de l'equip amb 5 de 6 juntament amb en Ferran. El seu campionat va ser quasi immillorable; va empatar una partida que podia haver guanyat perfectament després d'un h6 dubtós del rival, però no va poder forçar al final. I les taules davant l'Adrián Jiménez, on semblava que la posició era clarament favorable al jugador de Peona i Peó. Però el que diu el delegat va a missa: És una ordre!

Xavier Povill (Imatge cedida per Enric García)

En Ferran, com en Xavi, va fer 5 de 6 jugant amb els primers taulers de tot un Campionat d'Espanya. Però què és això per algú que ja ha sigut Campió d'Espanya? Ara ja pot dir que ho és tant individualment com per equips.
Va guanyar a qui havia de guanyar (rivals de menys Elo) i va empatar amb dos titulats internacionals d'un gran nivell. Venia desentrenat, o això deien, perquè ha tirat del carro quan l'equip ho necessitava i ha fet un gran campionat. En la propera Lliga Catalana el podríem veure jugant de tercer tauler a Divisió d'Honor. Ben poc li falta per ser ja tot un Mestre FIDE.

Ferran Cervelló al Campionat d'Espanya sub-16
(Imatge cedida per Enric García)

En Dani també va tenir una molt bona actuació amb un total de tres victòries i tres empats. El seu joc era pacient i tranquil, però també agosarat i arriscat quan la situació ho requeria. És el seu segon campionat per equips d'edats amb el Peona i Peó i ja és Campió d'Espanya.
Preparar les partides no és de les seves coses preferides, per tenir bon joc sempre prefereix estar relaxat abans de la ronda ja sigui descansant al llit, mirant la televisió o ambdues coses a la vegada, però sí que es mira el que juga el rival i si no li agrada pot jugar en funció de l'obertura que es pugui produir. Un gran jugador.

Dani García Ramos

I el tigre Puntí, que feia pràcticament un any que no jugava una partida oficial, va desplaçar-se fins a Benidorm per quedar Campió d'Espanya i acomiadar-se de la categoria sub-16 amb unes taules que podrien haver-se convertit en victòria si hagués vist un Te1 que aparentment semblava guanyador. Tant se val el temps que fa que no juga, es treu recursos d'on sigui per tirar la partida endavant. I això sense dedicar-li massa temps, que si ho fes potser estaríem parlant d'un jugador completament diferent.

Albert Punti

I el que mai falla, un jugador que si no està a l'equip la competició perd gràcia ja que és capaç de "liar-la" a més no poder. En Marc Torrents, geni i figura, que també es va acomiadar de la categoria sub-16 amb una victòria en el seu estil, irregular a l'obertura i anant-se entonant poc a poc. A banda del per equips, va quedar quart en el "Torneo de Nuevas Generaciones sub-16" jugant bones partides. És un jugador que sempre suma, molt bon company i que si la resta de l'equip surt de l'hotel per anar a "lligar", t'ajuda a preparar la partida de demà repassant tot de variants i jugant partides.

Marc Torrents amb Leontxo García

I finalment qui escriu aquestes línies completa l'equip, jugant quatre partides, guanyant-ne una i empatant-ne tres. Em vaig jurar que remouria cel i terra per a NO entrar en un final de torres a les meves partides. I he entrat en un final de torres a totes i cadascuna d'elles. La falta d'encert en els finals m'ha fet que no puntués tant com desitjava, però el que comptava era l'equip. Satisfet pel joc desplegat.

Víctor Collell

I per descomptat felicitar a l'Adrià Pérez i a en Jaume Lladós el torneig que han dut a terme al "Nuevas Generaciones" i agrair el suport i la pinya que han fet juntament amb l'equip per fer possible la persecució del Campionat d'Espanya. Ells dos l'any que ve tornaran i opcions a revalidar el títol no en faltaran.