diumenge, 2 de febrer del 2014

Lliga Catalana 2014. Ronda 2.

Quines ganes que tenia d'escriure una crònica d'un matx de la Lliga Catalana! Ja era hora!
Se'm convocava amb l'equip D de Peona i Peó aproximadament una setmana abans de la ronda 2. I jo que estava a Boí-Taüll tan tranquil·lament esquiant i ja començava a pensar en la partida de diumenge. Ens enfrontaríem a la Vila Olímpica, tot un primer equip, amb primers taulers molt forts i uns darrers taulers potents, uns experimentats i altres joves promeses. Prometia ser un matx apassionant i força igualat.


Després de la primera ronda on el D va aconseguir la victòria davant el Cadena per 5 a 3, guanyar al Pavelló de la Mar Bella de la Vila Olímpica era una fita realment complicada. Una victòria ens faria mirar cap amunt però en canvi una derrota ens faria baixar del núvol de la victòria de la primera ronda, una primera ronda on l'equip va guanyar sense el cronista i sense el jugador estrella =).
Arribava al Pavelló quan faltaven poc més de deu minuts per a l'inici de la ronda i a l'entrar em trobava al Perico, en Francesc Badia, jugador clàssic del per equips (ara jugador clàssic de la Lliga Catalana). Feia un any que no tocava peces d'escacs... però feia la sensació que tot l'equip hi confiava.




Quan ens disposàvem a entrar a la sala de joc vèiem que venia tota la tropa de Peona i Peó. Una expedició comandada pel súperdelegat Thierry Enric, o més conegut actualment amb el nom de "Pichi Alonso, el millor analista dels escacs a Catalunya". És obvi que estem parlant de l'Enric García.




Entràvem a la sala de joc i què millor que trobar-nos una taula plena d'ampolles de sucs i d'ampolles d'aigua. Així dóna gust llevar-se de bon dematí per fer una partideta d'escacs mentre beus un suc de taronja (i més tard podríem assaborir pastes i croissants). Tot un luxe.
Després de que jugadors ens saludéssim cordialment abans de seure a les nostres respectives taules vaig poder veure com l'Enric treia l'alineació i ja ens podíem asseure i començar l'acta.



Màxim Ventura - Joan Rius.
Marc Torrents (Torrente) - Federico Scalzi.
Alexandre Ventura - Enric García (Pichi Alonso).
Jaume Lladós (Si puc poso totes les peces a primera fila) - Jorge Ignacio Aguadero.
Jaume Ventura - Francesc Badia (El perico).
Jaime Arroyo (Expert jugador del LOL) - Pol Bover.
Davide Vega - Víctor Collell (Trencant malediccions).
Pablo Ji (Muralla Xina) - Víctor Ventura.

L'1x1 (Lamento la qualitat d'algunes fotos, avui el càmera estava despistat =) ).



Jaume Lladós 7.5 (No és el mateix sense la tàctica Lladós). Semblava que en Jaume tenia activitat i tal vegada lleugera avantatge. Tenia atac, és cert que difícilment aprofitable, però duia blanques i es podria haver intentat. Ha firmat taules a les 11:00 h. i no s'ha complicat la vida després d'una escandinava avorrida. És evident; no té totes les peces a primera fila i es veu desubicat. Per tant, taules. Poc a poc. 0,5 a 0,5.





Víctor Collell 8.9 (Serem humils i no arribo a l'excel·lent =) ). El segon en acabar era jo molt després de que en Jaume empatés. M'he adjudicat el punt amb pocs patiments... per mi, és clar! La gent dels voltants sempre amb el cor a cent observant les meves partides en que a la jugada 10 em queden 27 minuts i a la 20 3. Tranquils, si estic apurat, és bon senyal. I per fi trencant la maledicció dels dos peons! 0,5 a 1,5.





Marc Torrents 7.2 (Bogeria de partida). La derrota d'avui del Marc és una autèntica llàstima tenint en compte la posició que tenia. Jugava contra un rival que el superava clarament en ELO defensant el segon tauler de l'equip, i ha tingut la victòria a tocar en una partida on, tot i que el Torrente semblava molt superior, podia passar qualsevol cosa. Llàstima del mat en dos... 1,5 a 1,5.





Pablo Ji 7.6 (Venir, jugar... y empatar). Acostumats a l'estil agressiu del Pablo veure'l jugar una escocesa tranquil·la ha estat si més no estrany. Malgrat tot, tenia una posició molt còmode i amb una estructura de peons molt mòbil, era dels que semblava que guanyaria i dels que millor tenia la partida. Finalment el rival s'ha defensat bé i ha aconseguit treure taules en un final de torres delicat. 2 a 2. (On coi miraves? Saludaaaaaa!)




Jaime Arroyo 9 (Totxo! =) ). 1. d4 Cf6 2. Ag5... i posteriorment regalar la parella d'alfils a f6. Acabar guanyant una partida força còmode. Així és en Jaime, que amb la seva súpervariant encara va sumant alguns punts... de tant en tant =). Una victòria contra un fort jugador que donava ales a l'equip i molta moral als que encara jugaven. Jo feia hores que m'havia desentès del matx analitzant la partida... 2 a 3.






Joan Rius 7.2 (Amb caràcter). Era un punt que era molt difícil que no es perdés, doncs la diferència d'ELO és considerable. Tot i així ha fet la feina d'un primer tauler que té molt magre la victòria; aguantar i no perdre aviat. És un fort jugador però poc podia fer davant en Max Ventura que va jugar una partida tranquil·la. Semblava que s'hauria de suar una mica si es volia guanyar el matx. 3 a 3.






Enric García 7.9 (Jugador de per equips). L'Enric va aconseguir unes taules molt valuoses quan tan sols faltaven dues partides per al final del matx. Veient la posició d'El Perico no va dubtar en fer taules davant la jove promesa Alexandre Ventura que va posar-li les coses molt difícils al jugador de Peona i Peó. Tot en mans d'en Francesc que semblava que tenia la victòria a tocar. 3,5 a 3,5. 






Francesc Badia 9.9 (O com remuntar per donar la victòria al teu equip). Dels vuit era, al principi del matx, qui més magre ho tenia. Però poc a poc va anar igualant fins a quedar superior i arribar a un final guanyador. L'Enric no va dubtar en deixar el destí del matx en les seves mans després d'observar la posició. Feia un any que no jugava i ha tornat com ho fan els grans. Victòria! 3,5 a 4,5.



De moment dues victòries en dos matxs. Encara és incert l'objectiu del D, però nosaltres hem de seguir guanyant si volem continuar amunt. Esperem doncs no baixar el nivell.
Víctor Collell

Enllaços:
Acta del Vila Olímpica "A" - Peona i Peó "D"
Lliga Catalana a AjedrezND
Rabiosa Actualitat d'Escacs
Grup de la Lliga Catalana a Facebook

Imatges:



Pista d'atletisme i Pavelló de la Mar Bella. 


3 comentaris:

  1. Sí, gran victòria. I gran crònica. Tot i que no has posat que jo vaig tenir gran dosi de bona sort (el rival em va cometre una errada greu quan la seva posició era millor). La sort dels campions? Hehe.
    Per cert, com he rigut amb la comparació entre l'Enric i el Pichi Alonso. :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, sóc el Francesc Badia. El comentari d'abans és meu. No sé perquè m'ha posat 'Unknown'.

      Elimina
  2. Ho sé, Francesc! La teva partida era una de les que més magres teníem. No obstant vas ser capaç de remuntar i tanmateix donar la victòria a l'equip!

    ResponElimina