La setmana passada va començar aquesta trenta-unena edició de l'Obert de Cerdanyola, que no en són poques. Un torneig que l'any passat em vaig perdre per motius purament futbolístics i que aquest any, si no passa res, hauria de poder jugar set rondes de vuit possibles (ja vaig demanar un bye a la passada ronda 1 degut a que tenia partit).
L'Obert de Cerdanyola es caracteritza per ser un torneig ja més que clàssic dels escacs catalans. La seu, a Cerdanyola; una capital dels escacs a Catalunya. L'ambient que s'hi respira; excel·lent. La calidesa que et transmet el local; extraordinària. I l'amabilitat i el bon tracte amb la gent del Cerdanyola és també magnífica, els jugadors no ens podem queixar (per lo menys jo) i això, sempre que es juga un torneig, és d'agrair, ja que no a tot arreu passa igual.
Després d'una primera ronda amb molt poques sorpreses, arribem a aquesta ronda 2 amb encara en algunes taules enfrontaments un pèl desigualats, però la tensió i les ganes amb les que lluiten els jugadors entre ells és abundant. S'han vist partides lluitades ben bé fins al final i d'altres tàctiques que han acabat més aviat, donant espectacle a la gent que s'ha desplaçat fins a Cerdanyola.
A la primera taula l'1 del rànking Arian González, del Sant Andreu, ha tornat a vèncer, en aquesta ocasió al local Joaquim Borges. Qui també s'ha adjudicat el punt ha estat el Mestre Internacional Lázaro Lorenzo, del Sant Josep de Badalona, i sense suar ni un pèl, i és que no se li ha presentat el rival. Hi ha que tenen sort (no dubtem però que el Lázaro hagués guanyat igualment!).
Personalment, avui jugava contra el jove jugador del Cerdanyola (té un any menys que jo) Adrián Jiménez, un jugador que malgrat la seva curta edat té un ELO Català de 2076 i un ELO FIDE de 1856. Una jove promesa, sens dubte. Dir també que l'Adrián va quedar tercer de Catalunya absolut a la categoria sots-10, sense contar que ha quedat campió de Catalunya per equips amb el seu club en nombroses ocasions. Finalment el resultat ha estat el de taules, en una partida llarga (tres hores) però poques jugades (divuit). Hem jugat una Najdorf (jo blanques) que he contrarestat amb el Ataque Sozín, característic de l'ex Campió Mundial Bobby Fischer. Quan firmem les taules el meu amic Rybka em dóna 1 punt d'avantatge. No ase falta desir nada más.
Aspectes a destacar d'aquesta segona ronda són algunes de les partides interessants que hem pogut veure avui a la localitat vallesana de Cerdanyola. La que comentàvem abans entre l'Enric García i l'Orelvis Pérez en seria una, però també la jugada entre Ramón Povill i Guerau Oset, del Peona i Peó i del Montcada respectivament, o la jugada entre David Vigo, del Catalunya, i Jorge Morán, de La Colmena. Quan les pengin a Internet ja posarem l'enllaç.
La setmana que ve ens esperen partides apassionants. En quant surti l'aparellament, també us el penjarem aquí encantats.
Fins la propera!
*Fotos cortesia d'Enric García.
Enllaços interessants:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada