L'entrevista 4; Enric Garcia

L’entrevista 4; Enric Garcia

Aquesta entrevista del mes d’octubre és dedicada a l’Enric, jugador del Club d’Escacs Peona i Peó i des de fa ja uns anys que col·labora en moltes seccions del club, pràcticament des dels seus inicis. Encara no ho tenim del tot clar, per tant li farem aquesta entrevista; per saber una mica més sobre la seva persona, els seus inicis, la contribució al club i altres coses, com mèrits esportius o fites a nivell individual. Mesos abans per a que comenci el Per Equips, l’Enric respondrà a la nostra diabòlica bateria de preguntes.

1.- Enric, explica’ns una mica els teus inicis i com et vas introduir al món dels escacs.

Vaig començar a jugar a escacs al poble on estiuejava la meva família, prop de Girona, al Club Escacs Vidreres; em va introduir el meu germà que també jugava allà; com pujàvem quasi tots els caps de setmana podia jugar totes les partides del per equips. Només vaig jugar aquí una temporada, crec que seria cap a l’any 1984 o 1985.

Després vaig fitxar pel Foment Martinenc, club que em quedava molt a prop de la meva escola, i moltes tardes sortia d’aquesta per anar al club; en aquella època hi havia al Foment un gran ambient i quasi cada tarda podies trobar gent per jugar. Aquí vaig jugar unes 9 o 10 temporades. Els primers anys freqüentava molt el club i es on vaig aprendre a jugar a escacs, les darreres temporades vaig deixar temporalment els escacs però em van convèncer per només jugar el per equips i aquí vaig començar a delegar fins i tot algun equip. El Foment era un club molt ben organitzat per la quantitat de gent que hi havia, i aquí vaig conèixer molts amics perquè hi havia un interessant grup de la meva edat.

Durant una temporada vaig fitxar pel Peona i Peó, club que em quedava més a prop de casa; em resultava més còmode anar; a més vaig conèixer un parell d’amics en els campionats escolars ja que començava a donar classes en alguna escola. A partir de la meva primera estada a la Pobla de Lillet, que vaig anar amb un grup de Peona i Peó va ser quan em vaig acabar de decidir per fitxar. Va ser el primer open que jugava després d’alguns anys de només jugar el per equips.

La temporada següent vaig seguir molt vinculat al Peona i Peó ajudant a les classes o rebent-les; però vaig fer un canvi, vaig fitxar pel Frederic Mistral, escola on treballo. Juntament amb el meu germà vam fundar el club on alguns treballadors de l’entitat, alumnes i ex alumnes ens vam animar a donar-nos d’alta com a club. Aquí vaig jugar el per equips unes 8 o 9 temporades. D’aquí també tinc molt bons records. Em va agradar molt l’esperit d’equip que teníem. Vam aguantar categories molt difícils per la poca experiència i nivell que tenien alguns companys. Jo personalment va ser el millor moment com a jugador, vaig arribar als 2125 ELO, rebia classes i jugava força opens.

I ara fa crec que 6 o 7 temporades torno a jugar el per equips amb el Peona i Peó, club del qual sobretot destaco el bon ambient que es respira. Es un club que va començar quasi com una escola, i actualment combina molt bé l’ambient d’escacs jove i adult, amb una escola cada vegada més ben estructurada, i que ha crescut molt.

2.- En la teva vida quotidiana, ¿dediques molt de temps als escacs? ¿Quan?

A l’escola part de la meva feina ha estat durant molts anys donar classes d’escacs en activitat extraescolar, sempre tenim força inscripció al resultar una escola gran i amb gran tradició d’escacs. També hi dedico hores a promocionar que els meus alumnes juguin campionats. Sobretot el Campionat Escolar de Barcelona Individual i Per equips, del qual formo part de l’organització des de fa molts anys.

3.- ¿Quans torneigs acostumes a jugar anualment? ¿Quins?

Porto tants anys fent classes d’escacs i com a organitzador de campionats escolars, que fa anys que no tinc ganes de jugar opens individuals a estones lliures. Per desconnectar m’he dedicat més darrerament a altres activitats que també m’agraden i sempre les he practicat com l’atletisme, on fa dos anys també m’he fet soci d’un club, la lectura o escoltar música a casa tranquil·lament.

El Per equips sempre el tinc com a sagrat, m’encanta; també m’agrada fer de delegat si se’m necessita.

4.- ¿Tens algun objectiu a nivell escaquístic?

Com que no jugo campionats, aquí podria parlar del meu objectiu respecte als meus alumnes. Sobretot penso que el més important es que aquest contacte o experiència que tinguin amb els escacs els hi resulti positiu, que s’enduguin un bon record de l’activitat i que aquesta pràctica els faci més forts; ja que considero que en els escacs hi ha una part de disfrutar, però també una part dura a superar. Aquí trobo molts paral·lelismes amb la vida.

Molta gent opina que els escacs resulten pedagògic per si mateixos. A les classes de monitors que feia fa anys per la Federació Catalana sempre explicava que això ens pot enganyar. Les activitats, jocs o esports no son educatius per si mateixos, tot depèn com ho enfoca o articula cada mestre, monitor o entrenador.

La combinació dels dos primers objectius, més l’enfoc didàctic adequat del mestre, per mi resulten el principal atractiu pedagògic dels escacs.

5.- ¿Quina ha estat la teva fita a nivell escaquístic més important fins ara?

Sens cap dubte el millor record que tinc de campionats d’escacs i a la vegada la meva fita més important, ha estat anar de delegat a Avila aquest any 2012 amb les seleccions catalanes Sub 14 i Sub 16, que es van proclamar campiones d’Espanya les dues. Em vaig alegrar moltíssim per l’esperit d’equip que tenien els xavals i també els entrenadors, tothom em va caure molt bé. Les dues medalles que tinc tenen molt valor per mi. Jo no vaig pujar al podi perquè vaig fer fotos, però me les van recollir els dos entrenadors, detall que vaig valorar personalment molt.

Com a jugador podria recordar temporades de Per equips amb el Foment Martinenc, Frederic Mistral o Peona i Peó, amb ascensos o permanències de molt mèrit. A nivell individual no he destacat gaire, alguna segona posició en grup B però poca cosa més.

6.- ¿Quina relació tens amb el club d’escacs Peona i Peó actualment? ¿Ets tan sols jugador i membre del club o tens algun tipus de relació més?  En cas negatiu, ¿t’agradaria ser alguna cosa més que un jugador del club?

Actualment sóc un soci, que està disposat a ajudar al club per al que calgui. Muntar taules, cadires, o anar de delegat als Campionats de Catalunya per edats com fa poc he anat amb un equip magnífic que ho va donar tot.

Fa anys era vicepresident, però no tinc massa bon record d’aquesta experiència; per això ara valoro molt el treball que està fent la junta actual, però em resisteixo a entrar a formar part. Fa anys vaig tenir la sensació, que la junta s’entenia més per a ajudar, no per a decidir; a més es van portar a terme interessants projectes que han ajudat a créixer el club, però aquests ens distreien força l’atenció i no detectava el mateix interès a organitzar-nos i estructurar el club, per això ho vaig deixar. Actualment vist des de fóra, m’agrada la junta que s’ha format.

També em fa molta il·lusió col·laborar amb el butlletí. He creat un espai informatiu, bàsicament d’entreteniment; però que considero un punt atrevit pel seus tocs d’humor i per presentar punts de vista dels escacs més autocrítics (hi dedico hores en aquests articles). Em va fer molta gràcia de vacances a l’estiu en 4 dies escriure 3 articles extremadament diferents en estil per a 3 revistes diferents (Butlletí Federació, Butlletí  del Club, web AjedrezND). M’agrada fer aquests articles i variar lleument l’estil depenent de a quin públic el dirigeixo. Experimento un estrany plaer en aquest aspecte, és com a qui li agrada disfressar-se, o el que sent un artista que interpreta personatges.

7.- ¿Ens sabries descriure el teu estil de joc? ¿Quines són les teves obertures preferides i/o les que més practiques?

Com a jugador em sento un jugador sense punts forts, però a la vegada sense punts febles. Una mica tot terreny; això per mi resulta un avantatge per fer classes perquè als meus alumnes els hi puc explicar una mica de tot. Sens dubte actualment em falta pràctica i entrenament. Com a obertura preferida m’agrada la India de Rei.

8.- ¿Què és el que més t’agrada de jugar a escacs?

El trobo un joc molt complert, hi ha part analítica, treball de càlcul, memòria, tàctica, estratègia...... No hi ha atzar com a molts jocs de taula. Té moltes similituds amb les activitats esportives físiques. El trobo força competitiu, però si els mestres o entrenadors som hàbils podem aprofitar les avantatges didàctiques d’això.

9.- Ja per acabar, ¿què esperes del club aquest any? 

El club per mi es troba en un gran moment. Som molts socis, hi ha de totes les edats, hi ha una escola que funciona molt bé per la gent que mou, també hi ha un gran ambient d’adults i joves jugadors que portem al mateix club fa anys i altres que van arribant. També hem organitzat un open per Nadal molt interessant, i altres campionats més enfocats per la cantera. Estem per mi en el millor moment del club, alguns problemes que tenim els tenen també altres clubs d’escacs, i els anirem superant, estic segur.