L'entrevista 3; Frederic Corrigüelas

Aquesta tercera entrevista és per al model a seguir del club, és qui tots hem somiat ser alguna vegada, és per aquell que ha ensenyat a tothom del club, sigui en el que sigui. Parlem del Mestre Frederic Corrigüelas, un jugador que fa una pila d’anys que juga per Peona i Peó i que sembla ser (si abans no fitxa pel Cerdanyola!) que hi jugarà durant unes quantes temporades més. El Frederic ha demostrat enguany un molt bon nivell de joc en els torneigs que ha jugat i va estar a punt d’aconseguir la seva primera norma per a MK. Amb aquesta entrevista podrem saber alguna cosa més sobre aquest jugador.

-Frederic, ¿quan vas començar a jugar als escacs?

A mi sempre m’han agradat molt els jocs de taula, m’han encantat. Un dia volia jugar amb el meu pare a algun i vam anar mirant jocs que hi havia guardats per casa i vam trobar els escacs. Li vaig preguntar al meu pare què era allò. Em va dir que era un joc per dos. Em va ensenyar a jugar i així ens vam posar a jugar. Va ser quan era petit, uns set o vuit anys.

-¿Com et vas introduir?

Com que el joc dels escacs em va agradar molt i feia moltes partides amb el meu pare, tot i que també amb el meu avi que també li agradava, i a més, amb els amics de la classe quedàvem per jugar a jocs (Monopoli...) i de vegades també jugàvem a escacs. Els amics i jo vam assabentar-nos que es feia una extraescolar d’escacs i vam decidir apuntar-nos. Els primers anys simplement jugàvem allà, però un any, el professor de l’extraescolar em va proposar anar al Campionat de Barcelona on vaig fer un bon paper i el Pep va proposar-me d’anar a Peona i Peó l’any següent.

-Explica’ns una mica la teva trajectòria com a escaquista.

Els campionats escolars sempre he fet bon paper. Recordo que com a cadet vaig quedar tercer de Barcelona. Com a juvenil ja no he pogut fer tant bons resultats degut al gran nivell però moltes vegades vaig aconseguir classificar-me pel campionat de Catalunya sub-20. Els campionats de Catalunya sempre he fet més o menys la meitat dels punts. El meu millor any va ser als 20 anys, quan vaig acomiadar la categoria juvenil aconseguint quedar tretzè de Catalunya. Els meus campionats d’Espanya s’ha notat que jo era bastant novell. El meu debut, quan era jugador sots-16, va acabar amb una trista última posició (riu). El meu segon any, quan ja m’havia format un any amb Peona i Peó, i veia que havia adquirit una força molt més gran, vaig millorar la meva posició quedant avant penúltim (riu molt més). Com ha sub-18, volent demostrar  els meus progressos al meu club vaig quedar desè per la cua, i el meu últim any com a sub-18, no recordo com vaig quedar, però vaig fer tres i mig de vuit, per la mitja taula. A partir d’aquí he anat fent oberts. Uns m’han anat millor, altres pitjor, i mica en mica he anat pujant ELO fins al 2100 actual.

-¿Què és el que més t’agrada de jugar a escacs?

El que més m’agrada és que tan el meu rival com jo, construïm, creem una partida. És a dir, partint des de la posició inicial, a partir de les nostre decisions, construïm cada ronda una partida totalment diferent. Aquest crear del no-res una partida i que cada cop sigui diferent és el que m’agrada més.

-¿Tens alguna partida en ment que pensis que sigui la millor que has jugat mai?

Sí, hi ha diverses partides que considero que les vaig jugar a un nivell molt alt. Però n’hi ha una en particular que considero que és la millor que he jugat mai. L’he fet aquest any 2012 en el Per Equips de Catalunya.

-¿Quan va ser que vas començar a donar classes al club?

Va ser a finals del 2006, just quan vaig acabar la universitat. Com que durant els anys universitaris vaig tenir molt poc temps per passar pel club vaig pensar que era un bon moment per enganxar-me. El que va passar és que en aquell moment no hi havia un grup de professors clar, i el Pep, un dia que hi havia molts nens i no podia estar per tots, em va donar un grup perquè els hi donés classe. Li va agradar com les donava i va voler que fes classes més dies. A partir d’aquí he anat fent cada any diversos grups de nens i nenes.

-¿Qui recordes que va ser el teu mestre i et va ajudar més?

Marc Narciso. Sense cap dubte. És el millor entrenador que he tingut. Va ensenyar-me des de que jo no en tenia ni idea, i va aconseguir a base d’anys d’entrenament que em convertís en un 2000 català bastant competent. Quan va deixar el club vaig notar molt la seva absència i vaig tornar a ser un 1900 durant alguns anys.

-Ara per ara, ¿quin és el teu objectiu a nivell escaquístic?

En quant a èxits individuals m’agradaria arribar a ser Mestre Català, però com a joc és que em continuï agradant i continuï gaudint jugant-ne, independentment dels resultats que tingui.

-Per tu, ¿quin creus que ha estat el major èxit a nivell escaquístic fins el moment?

A nivell individual el meu major èxit ha estat superar els 2100 d’ELO català i vaig aconseguir fa uns anys superar els 2000 FIDE. A nivell de Per Equips el major èxit va ser guanyar el Campionat de Catalunya per equips a la final contra Escola d’Escacs. Duria ser la temporada 2008.

-Ja per acabar, ¿ens sabries descriure el teu estil de joc?

El meu estil de joc es basa en col·locar les peces el més actives possible i enfocar, si és possible, un atac contra el rei adversari. Si no m’és possible, l’activitat de peces m’hauria de donar alguna avantatja, alguna debilitat per part del rival, i teòricament m’hauria de donar una posició avantatjosa. No m’importa si sacrifico un peó per aconseguir aquesta activitat, però amb la practica he acabat entenent que l’activitat compensa de sobres un peó.