Galeria de fotos

Estrenem aquesta secció amb la idea de que vosaltres els lectors pugueu veure les fotografies que han envoltat el món dels escacs i bàsicament, el món de Peona i Peó. A mesura que adquirim fotografies les anirem publicant al bloc. I si algú té fotografies d'algun campionat que hagi disputat o on hagi tingut presència i vol que siguin publicades al bloc, que enviï un correu a Victuu.blondie@gmail.com amb un document adjunt  amb les fotografies. Li agrairem de tot cor. Ara, a gaudir de les fotografies!

La plantilla completa de la Selecció Catalana a Linares!

Érem un gran nombre de jugadors catalans. 

Jo davant del GM Lluís Comas i al costat del campió d'Espanya. Quin honor!

La plantilla completa de Peona I Peó a Linares!

Adrià Pérez, Albert Puntí, Frederic Corrigüelas, Jaime Alexander Cuartas, Albert Pita, Ferran Cervelló, Martí Camps, Marc Torrents i jo, Víctor Collell. 

Dinant a l'Hotel Annibal de Linares amb els jugadors catalans, Ferran Cervelló, Adrià Pérez, Jordi Jané, Marc Torrents, Albert Puntí, Albert Pita, Guillem Las Heras, Víctor Collell, Martí Camps i Oriol Panadès. 

Als escacs és important saber perdre. Tot i perdre, no s'ha de perdre el somriure! Ronda 2; vaig començar la partida amb un somriure i em vaig adjudicar el punt!

Una partida duríssima, de les més dures i llargues que he jugat mai. Vaig acabar perdent després de quatre hores, però vaig felicitar al rival i a la següent ronda vaig tornar a guanyar!

A la taula 26 del Campionat d'Espanya. ¿Reconeixeu la samarreta? És la samarreta oficial de Can Carabassa!

Una de les millors partides que he jugat mai; taules contra Rubén Domingo, sub-campió d'Andalusia. 

Una altre de les meves grans partides en aquell torneig. Vaig acabar fent taules amb Eihartze Buiza, campiona femenina del torneig. Li vaig fer un traxler i tot i quedar superior, vam fer taules. A darrera meu, el Cuartas observa la interessant posició inicial. 

Jugant a la taula 28 a Linares. Vaig guanyar. ¿Sabeu per què me'n recordo? Només cal veure la samarreta. És la samarreta de la selecció italiana amb el dorsal 10; Totti. És la samarreta que hem poso a les grans ocasions. Sempre et dóna sort. Tot i que ara va una mica petita, continuo confiant en ella...

El trio carabassa! ¿Reconeixeu els de la foto? Martí Camps, Víctor Collell i Albert Puntí. ¿Reconeixeu la paret del darrera? És l'antiga paret de l'església del Carrer Campoamor. On està situat una de les antigues seus del club. 

A l'esquerra; el primer Obert Torxa. A la dreta; el quart Obert Torxa. Com passa el temps!

El meu cartró de l'Obert de Llinars 2011. Aquest any, amb vint punts d'ELO més, he estat el mateix número del rànking; el quaranta-vuit. 

Foto completa de Peona I Peó al Campionat de Catalunya d'Edats 2012 a Salou. 

L'escut del nostre club Peona I Peó. 

Foto a la piscina de la Pobla de Lillet. D'esquerra a dreta; Laia Las Heras, Sara Las Heras, Frederic Corrigüelas, Ferran Cervelló i Guillem Las Heras. Aquest any, en aquesta fotografia, també hi seré jo!

Fotografia de Jordi Lladós. Acabava de quedar campió del Grup C de Cerdanyola. 

Fotografia del Memorial Garcia Ilundain d'enguany. 

L'expedició de Peona I Peó al Memorial Garcia Ilundain dinant a un Pans & Company. Aquesta és la junta de fitxatges de Peona I Peó; Ferran Cervelló, Jesús Ligero, Guillem Las Heras, Frederic Corrigüelas, Enric Garcia i jo, Víctor Collell. ¿A qui fitxem enguany? 

Jo jugant contra Gonçal Roig en el meu creuer per les illes Gregues. Aquella partida la vaig acabar perdent!

La final catalana. El matx decisiu; Cerdanyola del Vallés - Peona I Peó. Aquell matx el vam perdre 2 i mig a 1 i mig i vam quedar segons de Catalunya. Una llàstima! 

e4. 

Finalment, segons. L'equip complet. Albert Puntí, Ferran Cervelló, Víctor Collell, Martí Camps i Albert Pita. 

Ara, l'equip sencer i el mestre alçant la copa de segons de Catalunya. 

Les quatre primeres taules sub-14 al Campionat de Catalunya 2012 per edats, a Salou. Els matxos; Albert Puntí - Pere Garriga, Llàtzer Bru - Víctor Collell, Gemma Clavell - Ferran Cervelló i Alexandre Ventura - Helena Ruiz. Jugàvem retransmesos! 

Daniela Velasco, campiona de tram a Llinars, alçant el trofeu. 

L'expedició de Peona I Peó a Llinars. A la fila de dalt de dreta a esquerra; Ramon Povill, Frederic Corrigüelas, Adrià Pérez, Jaume Lladós, Jordi Lladós i Daniela Velasco. 

A la fila de baix, d'esquerra a dreta, Ferran Cervelló, Xavier Povill, Jesús Ligero, Víctor Collell i Jofre Custodio. 

Una altre fotografia de l'expedició de Peona I Peó a Llinars. I darrera, l'autocar oficial de Peona I Peó per les expedicions a Llinars!

Vídeo de les classes del dimecres al Mas Guinardó.

Si cliqueu aquest enllaç veureu en tastet de com són les classes dels dimecres a Peona I Peó. Carlos Martínez i Víctor Collell es baten a un duel a vida o mort. ¿Com acabarà l'esbojarrada partida? Seguiu-la clicant aquest enllaç! 

Instants previs de la meva partida amb Genesis Sequera, de Venezuela, a l'Obert de Barberà 2012. 

Totti! 

Al cotxe, cap a Barberà! Faltava una hora per la meva partida contra Eduard Serentill, el Tiburón! 

Arribant a la Torre d'en Gorgs. 

Privilegis de ser el primer...

... o no. 

Servei de bar. 

Les últimes partides del torneig. Màxima tensió!

Ramon Caro, campió del Grup C a Barberà. 

El tiburón! 

Després de l'última ronda, amb Pau Jover, Alejandro Barbero, Guillem Subirachs, Gabriel Beaskoa i darrera del mateix Luc Bergez. 

Lluc tercer del Grup C. Coi d'escacs! Molt millor el bàsquet! 

Repassant la variant del Jaenisch. Al meu costat Francisco Agudo i davant meu El Tiburón Eduard Serentill. 

Sortint a recollir el premi de millor sub-16 del Grup C a Barberà! 

Campió! 

Jo al costat del prometedor jugador indi Arjun Bharat, campió sub-16 del Grup A. Es volia fer una fotografia amb mi i ves, vaig haver d'acceptar. 

La torre d'en Gorgs

Lluc Sagristà i les últimes partides de la sala. 

La retransmissió del Grup A. Última partida del torneig; Yuniesky Quesada contra Somak Palit. Comentava aquest interessant final de peons amb el FM cubà Arian González, un amic. 

Obert de Sant Martí 2012

Duel interessant! Ramon Caro contra Genesis Sequera, de Venezuela. 

Jaume Lladós. 

Esteban Herrera, un dels més petits del torneig!

Laura Capellades. 

Andrés Hinarejos, un clàssic de Sant Martí. Un duel trepidant contra José David Sequera, una de les revelacions del torneig. 

Marc López, una altre revelació del Campionat, en aquest cas del Grup A.

Pere Casajuana, el jugador més veterà de l'Obert. Ni més ni menys que 80 anys!

Tennessee Opasiak Dustin, jugador alemany de l'Obert de Sant Martí. 

Marc Torrents. Va fer un gran campionat!

Ana Vargas, tres derrotes seguides la van apartar de les primeres posicions. Tot i això, va demostrar bon joc i va fer bon campionat, fent cinc i mig de nou. 

Sala principal, on jugaven tots els taulers del Grup A i els primers del B. 

Servei de bar i Sala d'anàlisi. 

Comentant les partides amb el Xavi Cardó, més conegut com Maestro Kardov, mestre de l'estratègia i del joc posicional! 

Últimes partides del Campionat al Grup B!

Duel entre petits i grans, un clàssic dels Oberts Internacionals. 

Últimes partides al Grup A i màxima tensió a les primeres taules del Grup B! 

Última ronda; difícil final per a Marc Capellades!

Gran partida de Pau Jover contra Daniele Aprea, que finalment es va endur el jugador de Peona i Peó. 

Descansar. Toca descansar! S'ha acabat el torneig i a gaudir d'unes bones patates fregides!

Jofre, el porter revelació de la Pobla! (Imatges del futbol a la Pobla cedides per Sílvia Tost)

Ferran Cervelló fent un intens marcatge individual a Pau Jover. 

Carles Moya, Ferran Cervelló i Marc Capellades. 

Frederic Corrigüelas i Guillem Las Heras. 

Servei de banda que efectuarà Roger Cervelló. Disputen la pilota Oscar Garcia, Lluc Sagristà "Lavezzi" i Víctor Collell "Totti". 

Carles Moya i Oscar Garcia. 

Marc Capellades i Dani Garcia. 

Frederic Corrigüelas intentant organitzar un contraatac. 

Dani Garcia.

Totti i Sara Las Heras. 

Lavezzi. 

Sara Las Heras, jugadora del Llinars. 

Frede capità!

L'equip del Frederic tenia parella de cavalls (Ferran i Roger) i parella d'alfils (Dani i Oscar). Tenien avantatge!

Fifa Street a la Pobla. 

Comencen les simultànies a la Pobla! (Imatges de les simultànies a la Pobla cedides per Sílvia Tost)

Ferran Cervelló i Guillem Las Heras jugant contra Karen Mosviszian. 

Els dos GM que jugaven les simultànies; Karen Mosviszian i Josep Oms. 

Arrenca la partida!

Marc López, Guillem Subirachs i Víctor Lillo jugant contra el GM Josep Oms. 

Finalment, sense tenir entrada, em vaig poder colar en una partida contra Josep Oms. 

Finalment taules!

Acabaven les simultànies a la Pobla, però la nit només començava per a nosaltres!

Primera ronda a la Pobla (Imatges d'algunes rondes cedides per Sílvia Tost)

Lluc Sagristà jugant contra Enric Garcia Jodar, col·laborador de la Televisió Vall de Lillet. 

Jo jugant contra Alexander Ramos, de la Comunitat de Madrid. Se'm va escapar un final de cavalls on jo podia guanyar o si més no tenia taules fàcil. 

Al meu costat, Carles Moya. 

Pau Jover i Roger Cervelló. 

Ferran Cervelló i Frederic Corrigüelas contra Jofre Custodio, el Mestre contra l'Aprenent!

Jaime Anguera, MN, contra Roger Cervelló. 

Pau Jover a les primeres taules. 

Ferran Cervelló contra Jaume Ros. Duel interessant!

Dani Garcia i Frederic Corrigüelas contra Lluc Sagristà! Al costat del Lluc, el Carles. 

Carles Moya. 

Roger Cervelló contra Luís Febrero. 

Ferran Cervelló contra Jaime Anguera. 

Fotografia de les mares i jugadores amb el Xuli!

Classes a Salou 2010, preparant amb Álex Cuartas (Imatges del Campionat de Catalunya d'edats 2012 cedides per Enric Garcia) 

Expedició completa de Peona i Peó a Salou 2010. 

Els sub-12!

Més preparacions. 

Jo preparant la partida amb Cora Castellet. Un dels dos no pot viure si l'altre sobreviu.

Salou 2010, aquesta vegada individual. Albert Puntí i Víctor Collell preparats per disputar la primera ronda. (Imatges del Campionat de Catalunya d'edats 2010 individual cedides per Enric Garcia). 

Albert Puntí. 

Rocco Ballester contra Martí Camps. Duel interessant!

Foto dels sub-12. 

Duel mític al Torneig Peona i Peó, també conegut com Torneig del districte. Can Carabassa s'enfronta a l'Escola del Mar. L'equip de Can Carabassa; Albert Puntí, Víctor Collell, Martí Camps i Adrià Pérez. L'equip de l'Escola del Mar; Albert Pita, Jaume València i Arnau Antich. (Imatges del Torneig Peona i Peó cedides per Enric Garcia). 

Comencen les partides, i màxima concentració!

Aquell Torneig de Peona i Peó ha estat l'únic que Can Carabassa no va aconseguir guanyar. Tot i això, vam aconseguir una meritòria segona posició. Els amfitrions, l'Escola del Mar, es va endur el primer lloc. 

Ens entreguen la copa Pep Melendres, president del club, i Frederic Corrigüelas i Álex Cuartas, entrenadors de Peona i Peó.  

La XIV Festa dels Escacs! Xavi Villa donant simultànies a la Plaça d'Eivissa. Encara faltava gent per a que arribés. 

Jugava contra més de 10 persones alhora. 

Rivals de totes les edats. 

La cosa s'anima. A darrera ja podem veure al jugador de Peona i Peó Enric Masferrer i al costat seu Miquel Molina. 

Jo parlant amb Pep Melendres. No m'esperava que fos jo qui hagués de donar les simultànies! 

Començo a jugar! Comença a venir gent mica en mica. Que sospitós... 

Tan sols vaig deixar escapar un punt, contra Marc Alquézar, del Cornellà, però ja ens tornarem a veure les cares!

Jo i darrera meu Xavi Villa. 

Es van anant afegint jugadors, sobretot joves. M'acompanyaven Jordi Lladós i Jaume Lladós, dos joves jugadors del club. 

Marc Alquézar, únic jugador que va ser capaç de guanyar-me!

Jordi Lladós, jove promesa, demostrant el seu joc contra veterans. 

Interessants partides les de la XIV Festa dels Escacs. 

També em vaig deixar un punt contra Roger Martín, partida en que vaig tornar a jugar una catalana tranquil·la i vaig guanyar qualitat molt ràpid, però va ser capaç (amb l'ajuda de tres o quatre persones, tot s'ha de dir, entre ells Enric Masferrer i Miquel Molina) d'amenaçar-me mat imparable, però finalment aquest no ho va veure i la partida va acabar en taules!

Al Per equips 2013, l'Adrià va fer un molt bon paper. 

Xavi el tete Cardó, delegat dels delegats. 

Joana Llum Cardó, també un molt bon paper al Per equips. 

Joan Regidor, jugador clàssic del Per equips i un campionat que se li dóna molt bé. 

Oriol Paluzié, també un clàssic d'aquesta competició. 

Lluc Sagristà, enfrontant-se a les bèsties de la categoria de primer tauler de l'equip E. 

Matx complicadíssim contra el Barcelona-UGA. Finalment victòria per 6'5 a 1'5!

Jaime Arroyo.

Joan Campderrós, amb partides més que dignes al Per equips d'enguany. 

Matx contra La Lira. Derrota dolorosa però a priori previsible per 2 a 6. 

Jo just abans de jugar contra el Torrenegra. 

Albert Puntí localitzat al Casal d'Entitats Mas Guinardó. ¿Jugaria una partida un altre cop?

Sembla ser que sí!

Jordi Lladós, promesa dels escacs catalans que poc a poc s'està convertint en realitat. 

El seu germà Jaume, que aquest any està en un gran estat de forma jugant excepcionalment. 

Ester Mañosas. 

Albert Pita. 

Matx contra el Torrenegra. Finalment victòria per 5'5 a 2'5!

Francesc Badia, El perico. Juga algunes partides del Per equips. ¿Què devia estar dient a la foto?

L'entrevista 2; Daniela Velasco

La segona entrevista del bloc és per a una jugadora que està demostrant ser una de les millors jugadores de tot Catalunya i, per què no, de tota Espanya. Estem parlant de Daniela Velasco, una jugadora sub-14 de primer any que en l’estiu passat va quedar segona d’Espanya fent un dels Campionats més èpics que recordem. La Daniela ha quedat primera a l’Open de Llinars del Vallès, aconseguint fer sis punts de nou, tan sols perdent dues partides contra dos grans jugadors. Ja ha assegurat que aquest estiu es desplaçarà cap a Andalusia a jugar, una vegada més, el Campionat d’Espanya Puleva  Max per Edats. Anem ja amb les preguntes;

-Daniela, per tu, ¿quin creus que ha estat el teu major èxit fins al moment a nivell escaquístic?

En el Campionat d’Espanya 2011. No m’imaginava quedar segona. Vaig tenir sort en el desempat i això em va fer quedar segona. Vaig remuntar al final.

-¿Tens algun objectiu a nivell escaquístic?

Sí, poder arribar a la Olimpíada amb la selecció Espanyola.

-¿Com et vas introduir en el món dels escacs?

Va ser quan tenia cinc anys quan vaig veure al meu pare jugar a escacs a l’ordinador. El meu pare és un aficionat. Va ser llavors quan em vaig interessar. Vaig començar directament a Peona I Peó, sense anar a cap a escola a diferència dels altres nens. Vaig començar jugant el Garcia Ilundain i vaig quedar segona femenina sub-8. Després vaig jugar als escolars individuals i per equips.

-¿Tens pensat tenir un paper important en el món dels escacs?

Si puc arribar a ser titulada com WGM estaria molt bé. Espero tenir un ELO de 2400 llargs, és el meu gran objectiu.

-¿Practiques moltes hores d’escacs al dia? ¿Quantes?

Per les extraescolars que tinc no puc entrenar massa. En el temps lliure sí. Quatre hores a la setmana sense comptar la del dimecres, que és quan vaig a entrenar amb el club.

-¿Quines aficions tens a part dels escacs?

Estic fent música, toco la guitarra. Aquest estiu faré un curset de bateria. També m’agrada el futbol però no el practico a fora. Al pati de vegades hi jugo i se’m dóna força bé.

-Ja per acabar, ¿ens sabries descriure el teu estil de joc?

Encara no el tinc molt definit, però m’agraden les posicions semi-tancades. Practico el mur de pedra amb blanques i la francesa amb negres. 

Conclou el VI Obert de Llinars

El dissabte 9 de Juny va acabar el VI Obert de Llinars. L'expedició de Peona I Peó va ser, com tots els anys, numerosa, i aquest any ens vam endur ni més ni menys que dues copes, i en podrien haver estat més. Un Obert que, com cada any, es juga amb passió i amb moltíssimes ganes. L'expedició era la següent;

Al Grup C, Peona I Peó no disposava de cap jugador. Els valents que podien jugar al Grup C s'han apuntat al Grup B (Com la Natasha de Blois). 

A la fila de dalt, d'esquerra a dreta, Ramon Povill, Frederic Corrigüelas, Adrià Pérez, Jaume Lladós, Jordi Lladós i Daniela Velasco. 

A la fila de baix, d'esquerra a dreta, Ferran Cervelló, Xavier Povill, Jesús Ligero, Víctor Collell i Jofre Custodio. 

I al darrera, la furgoneta oficial de Peona I Peó! 

Al Grup B, sí que hi havia força gent. Josep Lladós, el xofer oficial i amo de la furgoneta de Peona I Peó, va demostrar que és un molt bon jugador d'escacs. Les seves partides van ser bones, sòlides, i crec que mereixia haver fet més punts, en Josep va fer tres punts de vuit. 

Com hem dit, també va jugar el campionat Natasha de Blois, una sub-10 que promet moltíssim i que finalment, va acabar fent tres punts i mig de vuit. Felicitem a la Natasha, que podria haver anat al Grup C i obtar a podi però ella va voler jugar amb gent adulta i molt dura per millorar el seu joc. També trobem a Jordi Lladós, sens dubte, una revelació del torneig. 

                                                                                  Daniela Velasco, Campiona de tram!

                                                                                                                                                                                     

Amb una performance de 1755 d'ELO FIDE, en Jordi va fer cinc punts de vuit, guanyant a 

jugadors molt forts com Arnau Oms, de Tona, a Gerard Vilasaró del Ripollet, a Jaume Argemí del Vall del Tenes, a Josep Sola Montoya del Sabadell i a Francesc Mateo del Sant Cugat, tenint en compte que va perdre contra Jordi Jané (tercer del rànking) contra Kiriam Vicente (un jugador molt fort) i amb Eduard Arcusa, on el Jordi va disposar de quatre peons de més, però en va perdre dos i la maledicció es va desplaçar fins a Llinars...

Quina expedició! Sembla que el Jesús i la Daniela tinguin son...

Adrià Pérez també va demostrar ser un grandíssim jugador i que està en una forma excepcional, guanyant a Manuel Pulido (se lo pulió). L'Adrià també ha fet cinc punts de vuit, pujant el seu ELO FIDE quaranta-dos punts. Gran campionat, Adrià! I un altre que no falla és, Jofre Custodio, que va fer tres punts i mig de nou, jugant amb gent molt dura. En Jofre va demostrar bon nivell. Daniela Velasco, amb el permís del Jordi, va ser una altre revelació, aconseguint sis punts de nou perdent a l'última ronda amb Jordi Jané. La Daniela va guanyar copa per tram i es va endur calerons de Llinars. Felicitats, Daniela! Jaume Lladós, per la seva banda, va fer cinc punts de vuit, fent taules a l'última ronda contra Adrià Torras Chicón, un gran jugador. En Jaume va demostrar ser un jugador molt complet i serà un jugador a tenir en compte l'any que a la categoria sub-14. Xavier Povill va fer també cinc punts de vuit, jugant sòlid i sense corre riscos, fent un gran torneig. Un servidor, Víctor Collell, ha après la lliçó del seu mestre, el Frederic, que un torneig es basa moltes vegades en les dues últimes rondes. Portava quatre i mig de set i tan sols faltaven dues rondes per a que s'acabés el campionat. Jo estava fent un gran campionat, i tot i que perdre les dues últimes rondes no va deixar de ser-ho, el sabor va ser agredolç. Quatre i mig de nou, no està malament. 

Al Grup A, Carlos Martínez, molt valent ja que podria haver jugat al Grup B, va fer tres de vuit, acumulant vint punts positius d'ELO FIDE. Ha demostrat que vol quedar campió d'Espanya sub-12 amb el seu joc. Ramon Povill va fer tres i mig de vuit, jugant amb jugadors molt durs i guanyant a un 2100. Ha fet molt bon campionat. A Jesús Ligero la sort no el va acompanyar, li van tocar jugadors molt forts inclús quan tenia pocs punts, i algunes partides se li van escapar quan ja les tenia. Al final, tres i mig de nou pel Jesús. 

Ferran Cervelló ha estat una de les revelacions al Grup A, quedant vuitè de la general i enduent-se copa i alguns calerons. En Ferran ha fet un gran campionat. I per últim, el Frederic, que ha fet un gran campionat, guanyant a 2300 i fent taules amb el campió del torneig. Quatre punts i mig per al Frede, que mereixia més.

Víctor Collell 

Un dels dos no pot viure si l'altre sobreviu

2007

-I què diu la profecia?

-La profecia... “un dels dos no pot viure si l’altre sobreviu...”

-... I ara, què farem?

-Algun dia enfrontar-te a ella hauràs, jove Padawan.  Només quan la derrotis t’hauràs convertit en un cavaller Jedi.

-Deixa’m lluitar contra l’Emperador.

-Tingues paciència, jove Skywalker. Completar l’entrenament hem de. Quan arribi el moment ja t’hi enfrontaràs. Quan arribi el moment...

-Però, mestre...

-Res de peròs. Completar el teu entrenament hem de. Un traxler?

2011

-Mestre, anem primers! Hem derrotat a Pol Sánchez, a Roger Garcia Acosta, i taules de Garcia Playa! Hem guanyat al Cerdanyola! Victòria!

-¿Victoria? ¿Victoria dices...? Maestro Obi-Wan, nada de victoria... del velo oscuro ha caído, las guerras clon empezado ya han...

-Ens toca el Llinars. Si guanyem... quasi campions de Catalunya, mestre.

-Nuestro encuentro no fue una coincidencia, nada ocurre por accidente. Encontrarle fue voluntad de La Fuerza. El emperador demasiado poderoso es... el futuro nublado está.

-... Tinc por, mestre ....

-El miedo es el camino al lado oscuro, joven padawan.

-Bé, de totes maneres, intentaré guanyar.

-No. No lo intentes. Hazlo o no lo hagas, pero no lo intentes.

-Creu que guanyarem?

-Siempre en movimiento el futuro está. Dificil nuestra misión es...; pero no imposible.

2010

-Ja han sortit!

-Els aparellaments?

-Sí!

(...)

-L’Oriol Serra! I a tu?

-La... la...

(...)

-La Cora...

-Bien, joven padawan. Tu última misión, derrotar a Lord Sidious es. Solo entonces en un jedi te convertirás. Y si consigues derrotarla... el último de los jedi serás...  han matado a Ferran Mace Windu, y a todos los otros. Sólo tu puedes ganar...

-Y qué juega? Voy a derrotarla!

-Siciliana no. Jo he jugat contra ella online i té por de que li facis aquesta contravariant. Et jugarà francesa.

-Mestre Yoda! Ajudi’m. Francesa hem de preparar.

-L’Obi-Wan Collell acaba d’entregar qualitat. Té bastant atac. Jo crec que guanyarà...

-Segur que ha entregat qualitat? No se l’ha deixat?

-No no. Segur que no. Ara té atac...

-Què en penses de la posició, mestre Yoda?

-Crec que guanya. Crec que guanya...

-HA GUANYAT! HA GUANYAT! ÉS L’AMO, ÉS L’AMO!

-Víctor... quan de temps fa que portem esperant aquest moment?

-Molt Frede. Molt.

-Aquells temps que fèiem traxlers. Que jo fingia que plorava. La història ja ha passat. Era el nostre somni, el teu somni. En les nostres preparacions et deia que la consolessis, ara millor que no, encara se’t menjarà...

(Tira les peces i em dóna la mà, tota mullada per les llàgrimes)

-La profecia s’ha complert. Un dels dos no pot viure si l’altre sobreviu... però no dubtis que, tot i que l’has derrotat, no ha mort. Tornareu a jugar. I l’hauràs de tornar a vèncer. Ella tornarà, i més encesa d’ira que mai.

-Ho tindré present.

-Cuartas! Cuartas! He ganado, he ganado!

-SÍ?

(Mira la planilla)

-Me estás tomando el pelo?

-No, no! Mira el resultado! He ganado!

-Aquí pone que has perdido!

-QUÉ?!

(Miro la planilla. M’he equivocat a l’hora de posar el resultat)

-Mierda! Voy a decirles a los árbitros!

(...)

-Le felicito señor Collell. Ha hecho usted una gran partida. Debemos preparar la partida de mañana.

-Quién me toca?

-Guillem Salagran Dooku. Con cuidado debes ir. Ahora, el último de los jedi tú eres.

2011

-Hombre Cora! Què tal?

-Malament, FEO!

-Malament? Per què?

-Perquè guanyo totes les partides.... aquí no hi ha emoció!

-Tranquil·la, que si vols jo t’envio al Collell...

-... no pronunciïs aquest nom! No el vull sentir mai més, entesos?

-D’acord d’acord, com vulguis...

-Por qué vives aún? Solo yo, puedo vivir para siempre!

Víctor Collell, el que no debe ser nombrado. 

La maledicció dels dos Peons

Salou, 2009

Portàvem dues rondes disputades al Campionat de Catalunya d’Edats. Jo portava mig punt. Havia empatat a la primera ronda amb Javier Ruiz Alba de la Colmena, en una posició una mica inferior. Al matí havia perdut amb Gemma Clavell després de posar a prova un dels meus traxlers. Tan sols tenia deu anys, i les cames em tremolaven. Em tocava un desconegut Jordi Bel del Masdenverge. 1700. Havia de guanyar sí o sí i posar-me amb un i mig per demostrar que jo era el segon de Barcelona, i que un 1700 no em podia guanyar. La ronda va començar.

Vaig quedar molt bé. Recordo arribar en una posició amb dos peons de més, tot i que la partida encara no s’havia resolt. El noi estava nerviós. Veia que perdia. En tot això, m’aixeco i me’n vaig cap al lavabo a refrescar-me una mica. Quan torno, i veig que ell ja m’ha jugat, veig a la zona de pares a la meva mare, que mira la partida amb cara de no entendre res. Allà em poso nerviós, i em poso a fingir que penso la meva jugada, quan només esperava a que ella marxés per jugar tranquil. I ho va fer, però bastant tard. Vam fer algunes jugades més, quan un mal de cap terrible em va envair el pensament. Continuava amb dos peons de més. Endut per la desesperació, i veient com de mal em feia el cap, vaig demanar precipitadament taules. El noi es mira la posició i deixa anar un NO! convençut. Rebufo. Em poso les mans al cap i penso la meva jugada, però sóc incapaç. El mal de cap augmenta, i veig aquella partida impossible de guanyar (no em pregunteu per què). Al cap d’una bona estona, li torno a demanar taules. Ho nega amb el cap. Potser em passo cinc minuts més pensant la meva jugada, quan em rendeixo. Sí, abandono. Perdo, i em poso amb mig de tres. I ara no em vingueu tots a pegar i a estovar-me de valent, però va ser aquella tarda calorosa de Març quan va néixer... La maledicció dels dos peons....

Barcelona, 2012

Poc a poc, gent del club amb dos peons de més, ha acabat perdent les partides, regalant material, no veient mats o fent taules. I tot jugador de Peona I Peó ho ha de saber. Quan un jugador de Peona I Peó té dos peons de més, PERD. I quan dic PERD, dic FA TAULES. Fenòmens escaquístics que algun dia ja tractarem amb Iker Jiménez. És una cosa inexplicable, i és que tan sols el jugador Jesús Ligero ha pogut trencar aquesta ratxa, donant escac i mat amb dos peons de més. O sigui que, ja ho sabeu. Si algun dia, en una partida, us trobeu en una posició amb dos peons de més, o en guanyeu un altre molt aviat i així us quedeu amb tres peons de més (com la meva partida amb Àlex Castillo) o en regaleu un per la cara i us quedeu amb el peó de més que us farà guanyar la partida (espero que això el Cuartas no ho llegeixi, que sinó...) i si no també us queda la tercera opció, que quan tens dos peons de més, guanyes un cavall o un alfil limpio y sin mancha i allà ja guanyes... quasi segur... (com la meva partida amb Pascual Villa).