dissabte, 28 de setembre de 2013

La partida comentada. Víctor Collell - José Manuel Delgado.

Obert Internacional de Sant Martí 2013.
Ronda 7.
Collell, Víctor (1650) - Delgado, José Manuel (1927).

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ac4 Cf6.
Aquesta partida, que jugava contra un murcià sense ELO català i amb un ELO FIDE molt elevat, era una partida "estranyota". Tenint dos punts i mig de set com tenia aleshores m'havia tocat el divuit del rànking i seria el segon rival més fort amb que jugaria referint-nos en ELO.
Deixant de banda el Gambit de Rei que havia estat jugant en moltes partides durant aquesta temporada 2012-2013, havia preferit tornar a la Italiana de tota la vida, i és que com diu Apollo Creed a Rocky III: The way to get it back is to go back to the beginning (La manera de recuperar-ho és tornar de nou al principi), referint-se en el cas de la pel·lícula a la Mirada del tigre i en el meu cas a l'estil de joc agressiu.
 Qualsevol manera de motivar-se es bona mentre funcioni.







4. d3 h6 (rarita) 5. Cc3 Ac5 6. Ae3 Ab6 7. Axb6 axb6 8. d4.
Efectivament, la idea de canviar els alfils a b6 és trencar pel centre amb 8. d4. I és que encara que el concepte digui que no convé trencar pel centre amb el rei sense enrocar, si tens dominat el centre no tens per què patir.








8... exd4 9. Cxd4 Ce5. 10. Ab3 d6 11. Dd2 0-0 12. 0-0-0.
Partida d'enrocs oposats per a donar emoció. Ara mateix és una posició igualada, però jo confiava en el meu atac.
12... Ag4 13. f3 Ad7 14. Tdf1.
Mala jugada per part meva. Com diria el bon amic Cuartas, c5 y se acabó la fiesta. Després de c5 va c4 i es perd l'alfil. Potser, endut per l'emoció del moment, se'm va escapar la mà i vaig tirar massa ràpid.

Per sort, va fer una jugada d'espera.








14... De8.
I ara sí que vaig veure la seva amenaça. Però "em vaig fer el distret" i llevé todos los amigos a la fiesta. Que serien les meves partides sense les frases d'Álex Cuartas.
15. g4?! c5 16. Cf5 c4 17. Cxd6 De6 18. Cxc4 Cxc4 19. Axc4 Dxc4 20. e5!
Única si vull salvar els mobles. No vaig calcular (de fet, no ho vaig veure) què passava amb 20... Txa2, i és que resulta ser la millor jugada que té el negre. José Manuel Delgado, però, va optar per una altre jugada.








20... Cxg4 21. fxg4 Ac6 22. Thg1 Tfd8 23. Df4
I és que encara que no convingui canviar dames quan pretens atacar, trobava que la posició després del canvi no m'era desfavorable.
23... Td4 24. Df2 b5 
Ara comença l'acció. El concepto "dise": A ataque en el flanco, contraataque en el "sentro"... y en caso de que en el "sentro" no sea posible, en el otro flanco.
Y ya, llegó el chucho.










25. g5! hxg5 26. Txg5 b4? 27. e6! (per a que la dama no defensi el punt f7, obstrucció de la defensa!) Ae8? 28. Cd5! (entreguem un cavall, novament per obstruir la diagonal que va des de a2 fins a g8 i la dama no defensa f7!) Txd5 29. exf7 +! Rf8 30. fxe8 = D +! Rxe8.
I ara ve una jugada clau. Puc fer 31. Df7 + i guanyar la torre i sembla que quedo amb xarxa de mat. Però hi ha una jugada que guanya abans. Molt, molt fina.









30. Txg7!? (el mat imminent és imparable. Ja no s'hi pot fer res) Dc5 31. Df7 + Re8 32. Tg8 + i el negre abandona, 1 - 0, ja que és única tapar amb la dama i després es produeix el definitiu escac i mat.
Una partida que em va deixar satisfet, i comentant-la amb el rival, em va dir que va subestimar el meu atac de flanc de rei.
The way to get it back is to go back to the beginning. 


Salutacions i fins la propera!

Víctor Collell


Cap comentari:

Publica un comentari