diumenge, 16 de juny de 2013

La partida comentada. Sergi Liarte - Víctor Collell.

Obert Internacional de Montcada 2012. Grup B.
Ronda 3
Liarte, Sergi (1998) - Collell, Víctor (1826).
Visor per a seguir la partida






1. e4 e5. 2. Cc3 Cf6.
Si per alguna cosa es coneix a Sergi Liarte és per el seu joc agressiu. Aquí em juga 2. Cc3 i jo automàticament jugo 2...Cf6, per si 3. f4 (el que vam jugar, Vianesa) o bé 3. g3, conegut com a Sistema Glek.










3. f4 d5. 4. fxe5 Cxe4. 5. Df3 Cxc3 6. dxc3 Ae7. 7. Af4 0-0.
Sembla que el blanc pugui plantejar un atac imminent contra el meu enroc, portant totes les seves peces al flanc de rei en molt poc temps. S'enrocarà llarg i tot sembla indicar que hauré de tenir una partida llarga, cansada i basada en defensar-me. Però el concepte diu...! A ataque en el flanco, ¡contraataque en el centro, y si en el centro no es posible, pues en el otro flanco! Encara faltava però per això, jo m'havia de basar en cuidar el meu rei i desenvolupar les peces.









8. 0-0-0 Ae6. 9. Ad3 Cd7. 10. Dg3
OJO! Amenaça 11. Ah6! Hi ha diverses maneres de parar-ho, jo vaig optar per la més senzilla i òbvia (10... Rh8) però hi ha jugades interessants, com 10... h5 i no pot fer 11. Ah6 per 11... Ag4, o Ah4 també podria ser una opció.
11...Rh8. 12. Cf3 c6.
Potser una mica fluixa, hi ha jugades com 12... Cc5 directament o a5 que podrien ser més interessants.







13. h4
¡¡AL ATAQUEEERRR!! 
Què diu el concepte?
13... Cc5. 14. h5 (segurament que ell en tenia de millors) h6 (necessària). 15. Ch4 (jo hagués fet 15. Cd4.) Cxd3 +. 16. Txd3 b5. 17. Cf3 (ha perdut dos temps amb el cavall) c5.
Aquí sembla que els papers han canviat. Era el blanc qui tenia el fort atac i ara sembla que el negre, aprofitant dels petits errors del blanc, ha aconseguit no només igualar la partida, sinó que té lleugera avantatge. I ara el blanc que torna a fer una jugada rarita.





18. Tdd1 a5. 19. Tdb1 b4. 20. Cd2.
I aquí sembla que el negre comença a tenir avantatge clara. L'atac del blanc s'esvaeix i ara el negre té per complet la iniciativa.
20... bxc3. 21. Dxc3 Db6 (=).
Sí, aquí el negre (jo) demana taules. I el meu amic Rybka, si tingués mans i braços, em tiraria l'ordinador pel cap, ja que em dóna ni més ni menys que + 1.74 d'avantatge negre. Val a dir que en aquell torneig tan sols portàvem dues rondes i considerava al meu rival més fort que jo. I és que s'han de demanar taules en el moment és adequat. Si et diu que no? El guanyes. Si et diu que sí? .... bé, tens mig punt més amb un rival a priori superior. Aquí segurament que ningú les demanaria amb negres, però jo sóc jo i les meves circumstàncies =).







I el blanc, les va rebutjar! Per tant, no podia sortir viu de la partida.
22. g4 (ara és ell qui intenta el contraatac. Què diu el concepte!?) d4. 23. Dd3 Tfb8. 24. b3 a4. 25. g4 axb3!
El blanc no pot capturar a h6 per 26... bxa2! I si fa 27. hxg7 + jugo 27... Rg8 i quedo guanyadíssim.
26. axb3 hxg5! 27. Axg5 Axg5. 28. Txg5 Ta1 + 29. Cb1 c4!!
Jugada clau.










30. Dg3
I aquí el negre ha de rematar (i remata) fàcilment.
30... cxb3! 31. h6 (s'ha d'anar amb compte per això perquè amenaça mat).
Se'm torna a escapar una jugada evident. 31... Txb1+!! si 32. Rxb1 hi ha mat! en vuit jugades capturant el peó de c2 i fent una bateria d'escacs. Sinó sempre pots guanyar la dama després d'aquests escacs si no te'n ensurts amb el mat =). I si 32. Rd2 Txh1 i peça i torre de més.











Jo, no la vaig fer. Vaig fer una jugada que sí, que està bé, però no tant espectacular, on vas a parar!
31... b2 + 32. Rd2 g6 (més que necessària).
I aquí, potser endut per la desesperació, Sergi Liarte m'entrega la torre per intentar-me liar o per intentar atracar a la desesperada.
33. Txg6?! Db4 + 34. Re2 Dc4 + 35. Rf3 Ad5 + 36. Rf4.











I ara sí, després de tot, mengem la torre!
36... fxg6. 37. Dxg6.
Compte, compteeee!
37... Tf8 + i el blanc abandona, degut a que mogui el que mogui la meva pròxima jugada és 38... Tg8 guanyant-li la dama. A banda de que acabo de guanyar una torre, estic tocant-li la d'h1, quan aquesta caigui també ho farà el cavall de b1 i podré coronar el meu peó de b2... Roma (o Viena =) ) va caure per totes bandes.




Una partida esbojarrada, amb atacs, contraatacs, temes tàctics, entregues, molts i molts escacs... Em posava amb 2 de 3 i ara em tocarien forts rivals. És una partida maca i sempre que me la miro me'n recordo del moment i se'm dibuixa un somriure a la cara. Un Obert de Montcada que no va acabar com esperava degut a tres (tres!) derrotes seguides, però el joc desplegat va ser molt bo. I vaig deixar alguna partida com aquesta.

Salutacions!

Víctor Collell



Cap comentari:

Publica un comentari