Obert de Sant Martí 2012

Tot i que hi hauran més torneigs abans de l'agost, aquest Obert de Sant Martí és el meu últim torneig
abans de la Pobla, que es disputa de l'1 al 9 d'agost. És l'últim torneig de 27 dies seguits d'escacs. Ara, a descansar per fi!
Però abans, una crònica sobre aquest obert, amb molta participació dels jugadors de Peona i Peó.
Començarem pel Grup A, un grup molt dur, on en total hi ha hagut 5 jugadors del club. Marc Capellades, Oscar Garcia Castellote, Albert Ezquerro, Marc López Forn (foto) i Enric Masferrer. Ha estat en general un bon torneig per als de Peona i Peó.

El nostre 1r tauler, Marc Capellades (foto), ha fet la meitat dels punts, 4 i mig de 9, fent un bon torneig. De les seves partides destaquem les seves victòries contra Somak Palit i contra Marc Sánchez, dos grans jugadors. No va perdonar en les partides que va passar tall tret d'una, contra el jove jugador Pere Garriga, que va entaular.
A 1 punt de Marc Capellades trobem a Oscar Garcia, que va demostrar bon joc i va lluitar contra els titans de la categoria.
Amb mig punt menys trobem a Marc López, que va començar el torneig de forma espectacular amb 1 i mig de 2, fent taules amb un jugador que acabaria guanyant a GM i acabant entre els tres primers del torneig. A en Marc li va faltar sort en les darreres rondes, però cal tenir en compte que va jugar amb 8 titulats, i en va treure 3 punts. Gran campionat, Marc!
Amb els mateixos punts, Albert Ezquerro no va perdonar contra els rivals a priori més fluixos, però en canvi no va poder puntuar contra els titulats. Tot i això l'Ezque va demostrar que aquest any al Per equips voldrà tornar a ser un jugador important a l'equip A.
I per acabar, amb 2 i mig trobem a Enric Masferrer, que va veure que fent taules a la ronda 1 contra un FM no t'arregla el torneig. Un total de tres taules i una victòria per l'Enric, que no es va enfonsar mai i va seguir jugant com ell sabia, però la sort no el va acompanyar en les partides clau.

I al Grup B, ni més ni menys que que 15 jugadors del club. Alguns d'ells han ocupat posicions capdavanteres a la classificació final, com el cas de Pau Jover (foto), que després de guanyar a l'última ronda a Daniele Aprea es va col·locar vuitè de la general, fent un torneig espectacular. A la posició 21 trobem a Roger Cervelló, que voldria haver fet millor torneig, però que la seva posició 21 demostra que va jugar realment bé i podria haver quedat millor si la sort l'hagués acompanyat. I amb cinc i mig trobem al jove jugador Jesús Ligero, que va perdre l'última ronda per un petit error de càlcul, una partida que tenia al palmell de la mà i se li va escapar. El Jesús va fer un bon torneig, tot i que mereixia haver fer més punts, es va quedar al final amb cinc i mig. Els mateixos punts que l'Ana Vargas, que va patir quatre derrotes seguides que la van apartar de les primeres posicions, però que a l'última ronda va aconseguir guanyar per aconseguir aquests cinc punts i mig.

El nivell de joc enguany a Sant Martí ha estat més bo que mai. Sense anar més lluny, a mi, a la novena ronda amb uns pírrics 3 i mig de 8, em va tocar el 17 del rànking Xavier Colom, un 2070 català i 1920 FIDE del Barcelona-UGA, on en un final de peons amb peó de menys vaig aconseguir timar i treure taules al veterà jugador, que no va saber jugar bé al final. Hem de destacar també els cinc punts i mig de Marc Torrents, que va demostrar un gran joc i una gran ambició, rebutjant taules quasi mortes i acabar guanyant la partida. I què dir dels cinc punts de Pablo Ji! Partia com el 133 del rànking i ha acabat donant una lliçó a tothom guanyant a rivals molt millors a priori i pujant 85 punts FIDE.

Em deixo a molts jugadors, però no menys importants. Tots ells han jugat a un gran nivell i independentment dels punts, han lluitat les seves partides fins al final. He de felicitar als vint jugadors del club que s'han desplaçat cada dia fins a Sant Martí per a disputar aquest Open. Felicitats a tots.

Víctor Collell

Obert de Barberà 2012

El dia 12 de Juliol va concloure l'Obert de Barberà 2012 amb molt bones posicions dels jugadors de Peona I Peó. El club contava amb cinc jugadors; Guillem Subirachs (Grup A) Marc López i Gabriel Beaskoa (Grup B) i Lluc Sagristà i Víctor Collell (Grup C). Enguany, l'Obert de Barberà ha estat apassionant (doncs com sempre) però hi ha hagut moltes novetats a la classificació final. Sense anar més lluny al Grup A, on Isan Reynaldo Ortiz s'ha proclamat campió in extremis després de guanyar a l'última ronda a l'1 del rànking Maxim Turov. El mateix ha quedat segon amb sis punts i mig els mateixos que el tercer, el GM mexicà José González. En quant a la classificació general, moltes sorpreses. Els cubans han demostrat el seu bon joc i han ocupat moltes places capdavanteres. Per exemple el GM Marc Narciso no ha pogut fer un bon torneig i ha acabat vintè. L'únic jugador de Peona I Peó que disputava aquest grup, Guillem Subirachs, va acabar fent 3 punts i mig de 9, demostrant bon joc i sobretot, sent molt valent, podent jugar al Grup B. Un torneig duríssim i apassionant!

Al Grup B també ha estat un final apassionant. Des d'aquí felicito al jove jugador del Cerdanyola Daniel Garcia Ramos, que ha acabat novè de la general amb sis punts de nou, perdent l'última ronda contra Jordi del Amo i jugant sempre per les primeres taules. Ha estat curiós, ja que a l'última ronda, pare i fill (Esteban i Daniel) jugaven al costat, i les seves partides es varen allargar fins tard. El pare va entaular amb una jugadora del seu propi club, Andrea Norte, i el Dani va acabar perdent finalment. El Daniel ha estat una autèntica revelació! Pel que fa als jugadors del club (Gabriel Beaskoa i Marc López) van finalitzar amb cinc punts i mig cadascun, on el Gabriel es va estrenar a aquest Grup B de Barberà (recordar que era el vigent campió del Grup C) i ja de pas es va estrenar guanyant al seu primer MC. El Marc, va patir molts jugadors que malgrat tenir poc ELO, estan pujant el mateix molt i millorant molt ràpidament. És el cas de jugadors com Alejandro Sáez o Fernando Adrián Cárdenas. Molt bon torneig, nois!

I al Grup C, novament Peona I Peó comptava de dos jugadors. Lluc Sagristà, que ha fet un magnífic torneig deixant bocabadats a tothom amb el seu joc i ha acabat quedant tercer de la general i enduent-se cap a casa copa i seixanta euros que no van pas malament. En Lluc ha jugat excepcionalment, tenint en compte que feia mig any que no guanyava cap partida ni tocava cap peça. Va ser capaç de guanyar un final de taules, entaular la primera partida quan estava perdut, contrarestar el traxler a la seva manera i guanyar a la darrera ronda a Joe Rahal entregant una qualitat que en Lluc tenia de més i guanyar el final de peons. Gran campionat per part del Lluc. I espera't, que també jugava jo! Vaig començar el torneig amb la idea de quedar primer de la general (una fita realment complicada que finalment ha assolit Ramon Caro fent 8 de 9), però vaig encadenar quatre partides seguides sense guanyar. Ronda 2; Taules (Marc Campoy) Ronda 3; Taules (Emili Martinez) Ronda 4; Taules (José Novoa) i Ronda 5; Derrota (Genesis Sequera). Saltaven totes les alarmes i el fet de quedar campió s'esvaïa. Dos i mig de cinc. Els mateixos punts que l'any passat. Però aquest any amb una ronda més! Per tant, si havia estat capaç de no guanyar quatre partides seguides, seria capaç de guanyar-les ara. I així va ser.
Vaig guanyar, primer, a Manuel García Extremera, del Barberà. No va ser fàcil, un final amb peó de més (doblats) vaig haver de lluitar per aconseguir la oposició del meu rei i guanyar pel zugswant (o com s'escrigui). Tres i mig. Després em va tocar una cara coneguda; Iñaki Orio, del Cerdanyola, un rival dur. No sé que va passar en aquella partida, però vaig perdre peça (sense adonar-me'n. Sí, de debò!) i vam arribar a un final on jo tenia peça de menys. Em vaig posar l'esperit Gotes dins del cos i vaig atracar aquell final, coronant el meu peó passat i defensat. Quatre i mig. I a la ronda 8, un duel mític, un derbi, diria jo. Eduard Serentill, més conegut com El Tiburón de Badalona. La fúria del Jaenisch va caure damunt seu i en deu jugades lo tenía listo pa' la foto. Cinc i mig.
I si el torneig hagués acabat aquella mateixa ronda, hagués quedat campió sub-16 amb mig punt de diferència respecte als altres joves (Sergi López Pajuelo, Sergi Segura, Sergio Jimenez Chavarrias, Joan Llige, Isaac Cerdán entre d'altres). Però faltava una ronda; la definitiva i més important. Contra Jonathan Terrones, de les Franqueses. Portava dues derrotes seguides, li havia tocat gent forta. I li continuava tocant!
Vaig estar tot el matí preparant francesa. Una cara de MIERDA se'm va posar quan em va jugar 1... e5. I és que em va jugar Petrov. Em vaig inventar una cosa que va donar els seus fruits i en un error de càlcul per part seva pensant-se que em tenia mat, vaig guanyar una torre. Al cap de poques jugades m'havia adjudicat el punt.
Vaig acabar setè de la general empatat amb el quart, fent sis punts i mig i quedant primer sub-16 ara amb un punt de diferència. Les taules m'haguessin servit, però no n'estava segur. Finalment, una copa cap a casa i 41 punts d'ELO FIDE que no me'ls treu ningú.

Víctor Collell, campió sots-16 del Grup C de Barberà.

El mercato

Un estiu més a Peona I Peó. Un any més ha començat el Mercat de Fitxatges, on el club vol fer algunes incorporacions, o si més no, això es diu cada any. En passades temporades el club ha fitxat a diversos jugadors d'altres clubs, tot i que també s'ha de dir que d'altres han marxat. Procedents de diferents clubs o estan lliures, el club s'ha fet amb jugadors com el sub-14 Marc Torrents, procedent del Catalunya. El seu club no és massa important i volia jugar un Per Equips més competitiu i estar en un club on qui predominen són els nens. En Marc va ser i ha estat una gran incorporació i ens ha ajudat a quedar Campions de Barcelona entre altres coses.                

                                                                                                               

També recentment, fa cosa d'un any o una mica més, hem incorporat jugadors desconeguts però que han resultat ser autèntiques estrelles. És el cas d'Enric Masferrer i Gabriel Beaskoa, que fa dos anys no els coneixia ningú i en canvi ara són dos jugadors vitals per a Peona I Peó. I és que, no és necessari fitxar estrelles, sinó fitxar a grans promeses per a que aquestes es converteixin en estrelles. 

Les incorporacions mai van malament, i també vam assaborir fa ja uns anys la incorporació al club del meu ex mestre Juan David López Perdomo, que ha jugat a l'equip A de Peona I Peó aquestes dues últimes temporades. És un fantàstic jugador i una gran persona, i ha ajudat molt al club. Sort que el club pot tenir els extracomunitaris que siguin, que si no.... el Juan David és colombià. 

Igual que el Juan David el club va incorporar a una jugadora, que ha estat una de les revelacions de l'any i que encara té molt que dir. És la Laura Boulan, que enguany ha demostrat un joc excepcional i ha estat clau perquè l'equip A mantingués la categoria. La Laura és francesa. 

I d'això ja fa més temps, però cal també esmentar-ho. El club va fitxar a un jugador que ha estat dels més importants de la seva història. Parlem del fitxatge del moment; a tots els diaris sortia que Enric Garcia havia canviat el blau marí de Frederic Mistral pel lila de Peona I Peó. És un somni poder vestir aquesta samarreta, van ser les seves paraules en exclusiva al bloc. 

Pel que fa a aquest any, el mercat a Catalunya està força mogut. Deixant de banda Peona I Peó, cal dir que el Colón Sabadell s'ha fet que amb GM Paco Vallejo, primer absolut d'Espanya i un ELO FIDE de 2697. Una autèntica bèstia. 

I el Cerdanyola del Vallés va incorporar al Mercat d'hivern a l'ara ex jugador de l'Ampolla Llàtzer Bru Rullo. El secretari tècnic de Peona I Peó, Frederic Corrigüelas, ja va deixar clar que aquest jugador havia traït al club, ja que va dir que si s'havia de canviar de club fitxaria per Peona I Peó. 

Al club, com cada estiu, sones diferents noms. Els rumors diuen que el club ja ha donat per perdut al jove jugador del Cerdanyola Daniel Garcia Ramos que anteriorment havia estat a punt de fitxar pel club. L'ex jugador del Montcada era conegut del Cuartas però el Cerdanyola va acabar pagant la seva clàusula de rescissió.

Sona molt també Josué Expósito, de Passió d'Esparreguera. Últimament el Josué ha estat més que mai vinculat al club. Ha ajudat en molts números del butlletí, i sense anar més lluny, ha estat afegit al grup del Facebook de Peona I Peó! El Jousé és un FM i seria una gran incorporació. Molta gent del club l'està animant a que canvi d'aires, però serà un fitxatge complicat. 

Un que també ha estat afegit al grup de Peona I Peó ha estat Víctor Lillo, FM del Figueres. És, com el Josué, un dels fitxatges que més sonen al club. Molta gent del club coneix al Víctor i també l'animen a que aquest fitxi per Peona I Peó. Serià una altre gran incorporació, sense anar més lluny és un Mestre FIDE i això s'ha de respectar... 

I aquesta jugadora sempre sona i sempre ha sonat; La GMF Ana Matnadze, que ha estat molt vinculada al club des de la seva arribada a Barcelona. La GMF georgiana ha estat donant classes a joves (i no tan joves) a Peona I Peó. El president del club, Pep Melendres, sempre ha intentat negociar amb la jugadora, però mai s'ha arribat a un acord. Estem convençuts que finalment l'Ana acabarà fitxant per Peona I Peó, tot i que fitxar-la aquest any seria un gran repte i una fita quasi impossible. El club hauria de fer una oferta molt bona.

I el club està en busca també de joves talents per ajudar les categories inferiors a guanyar campionats per equips o bé individuals. El club es fixa sobretot en jugadors en el que el seu club o bé no treballa massa la cantera (i per tant no disposa de massa nens) o bé no té un renom tan important, és el cas dels jugadors dels clubs com EDAMI, Congrés, Maragall, Catalunya, entre d'altres. 

El club incorpora molts jugadors de les escoles del districte d'Horta-Guinardó i de Barcelona. Quasi tots han estat jugadors d'escola. És el cas de Ferran Cervelló, que jugava per l'Escola del Mar, igual que l'Albert Pita. O el cas del mític equip de Can Carabassa, format per Albert Puntí, Martí Camps, Víctor Collell i Èric Garcia, ara dia d'avui només l'Albert i el Víctor estan actius als escacs. L'Adrià Pérez també ha estat de Can Carabassa. I així podríem seguir fins a anomenar quasi tots els nens del club. 

I fa pocs anys que el club va incorporar nens d'altres clubs. Aquest és el cas de Xavier, Ramon i Laura Povill, que provenien del Congrés. Els jugadors van acabar acceptant i van apostar per jugar per al club. Igual que la Llum i el Xavi Cardó, ex jugadors del Maragall, van venir a Peona I Peó veient el bon ambient que es respirava. 

El club no descarta la compra d'altres jugadors, no disposem de tal informació. El que assegurem és que el club està interessat en Andrea Jausàs, jugadora d'EDAMI, Iván Alejandro Calderón, del Catalunya i Ignasi Vilanova del Figueres. Pel que fa a Gal·la Garcia-Castany, s'ha confirmat el seu traspàs al Sabadell, i això fa quasi impossible que fitxi per Peona I Peó. 

S'acaba la vintena edició de l'Open de Montcada

Aquest Obert de Montcada és, un dels millors oberts de tots els del Circuit Català i dels millors de l'any. El nivell de joc d'enguany ha estat excepcional. Al Grup B, per jugadors de menys de 2000 FIDE, ha estat un dels torneigs més durs dels que he jugat fins ara. Finalment, Roger Cervelló I Tost, jugador de Peona I Peó, ha acabat en primera posició amb set punts i mig de nou. Va guanyar a l'última ronda a Eloi Castillo del Club d'Escacs Llinars, en un final de torres d'infart amb dos peons de més. Era l'última partida de la sala i allà es va decidir el torneig. En Roger va acabar guanyant després de més de quatre hores i es va adjudicar el campionat amb l'únic desempat que li servia per guanyar. La sort dels campions.
D'altra banda, el seu germà Ferran Cervelló ha quedat novè de la general, enduent-se el tram i seixanta euros. En Ferran ha fet un gran campionat i s'ha merescut endur-se aquest tram, que havia de ser per ell sí o sí.
Pel que fa a les altres posicions per a jugadors de PiP, han estat realment bones. Destacar la dissetena i divuitena posició de Pau Jover i Frederic Corrigüelas respectivament, que han demostrat un bon nivell de joc. Sens dubte que el Pau ha estat una gran revelació.
Al Grup A, Marc Capellades es va endur el tram, fent també un gran campionat i quedant trenta-novè de la general. Dani Garcia Castellote va fer tres punts i mig, i el seu germà Oscar tres, els mateixos que Jesús Ligero, que va guanyar les dues últimes rondes.
El nivell dels jugadors de PiP ha estat excepcional i s'ha demostrat en la classificació final. No hi ha dubte que, any rere any, aquesta plantilla, a part d'anar augmentant, es va consolidant i es va fent més forta. L'any que ve, al Per Equips, hem de demostrar qui som i les nostres intencions.

Víctor Collell