dijous, 23 de juliol del 2015

XVII Obert Internacional de Sant Martí

Genial, com sempre. Un any més aquest torneig que any rere any va augmentant el seu nombre d'inscrits ha complert de sobres amb les expectatives. I és que es supera en cada edició, com va dir el President a l'entrega de premis del campionat en qüestió, l'Obert de Sant Martí ha entrat a l'elit dels campionats internacionals del Circuit Català. L'organització i la tasca de l'equip arbitral és magnífica; les sales de joc posseeixen unes condicions pràcticament immillorable per a qualsevol individu, ambdues adaptades per aquelles persones que mereixen una atenció especial; qui s'encarrega de passar les partides i penjar-les a Internet (sé que el FM local Oscar Ruiz és qui s'encarrega de dur aquesta tasca titànica, però desconec si rep l'ajuda d'algú més) mereix un reconeixement especial: més de mil partides passades i publicades en poc més d'una setmana de torneig. L'ambient que es respira és molt i molt bo, el torneig compta de sala d'anàlisi, així com també de retransmissió, a banda d'un servei de bar que a banda de tenir la utilitat "gastronòmica i social" també servia com a sala d'anàlisi. I ja no m'allargaré més, sens dubte que l'Obert Internacional de Sant Martí s'ha convertit en un imprescindible del Circuit Català per a molts jugadors entre els quals m'incloc, i a partir d'ara les dates d'aquest campionat seran assenyalades al meu calendari des de molt abans que comenci. 




Kidambi Sundararajan
El GM indi Kidambi Sundararajan (2433) es va convertir en el campió del Grup A de l'Obert Internacional de Sant Martí finalitzant el torneig imbatut i pujant un total de 27 punts d'Elo FIDE, guanyant a jugadors com el GM Karen Grigoryan, u del rànking inicial i sots-campió del torneig (ell partia com a vint-i-vuitè). També va protagonitzar partides força agressives sent fidel a l'escola índia. Va liderar el torneig de principi a fi i és clarament el just vencedor del torneig. Dos empats en les dues darreres rondes van ser suficients per a què s'endugués el torneig. 


Karen Grigoryan
Sots-campió del torneig i jugador que va camí d'aconseguir guanyar el Circuit Català per segona vegada consecutiva és el GM Karen Grigoryan (2580), provinent d'Armènia i vigent campió del seu país. Va perdre a la tercera ronda amb el que acabaria sent el campió del torneig, però es va refer d'un cop dur com aquell i ha aconseguit acabar en segona posició amb els mateixos punts que el primer classificat. Venia de guanyar l'Obert Internacional de Barberà i de fer un gran paper a Montcada, i no seria d'estranyar que tornés a guanyar el Circuit Català enguany. Tampoc seria descartable veure'l la temporada vinent jugant l'Olimpíada amb Armènia si segueix a aquest ritme. 

Shardul Gagare amb l'àrbitre Miquel Fernández-Díaz i Toni Ayza
I qui completa el podi en aquest Grup A és un altre indi (les primeres taules del campionat eren sovint ocupades per jugadors d'aquesta nacionalitat: han fet la gran majoria d'ells un gran torneig), en aquest cas ha estat el IM Shardul Gagare (2425) tan sols perdent a la darrera ronda amb el GM Grigoryan. Destaco la victòria que va aconseguir davant el seu compatriota, el IM Diptayan Ghosh (2523) o el IM del Sant Josep de Badalona Quinten Ducarmon (2475).
El torneig de Gagare.
Partides a chessgames.com
FIDE Chess Profile


Amb set punts i empatats en aquesta tercera posició tenim al IM Tigran S. Petrosyan (2441), d'Armènia, i els GMs Vladimir Burmakin (2571) i Marius Manolache (2467), de Rússia i Romania respectivament. 


Abhimanyu Puranik
Qui també va protagonitzar un gran torneig va ser el CM sub-16 com no d'origen indi Abhimanyu Puranik (2328) que va quedar primer del seu tram i puja un total de 47 punts d'Elo FIDE. Tan sols va perdre una sola partida i va guanyar a jugadors com el GM Sundar M. Shyam (2492) o el IM Kevel Oliva (2488) i va entaular amb els IMs Diptayan Ghosh (2523), Srinath Narayanan (2464), Dhopade Swapnil S. (2453) i Quinten Ducarmon (2475). 


Pau Juan
Un dels catalans que més en forma va estar durant l'Obert de Sant Martí va ser el MK del Catalunya Pau Juan (2195), campió del seu tram amb sis punts de nou possibles i pujant un total de 34 punts d'Elo. Va perdre a la primera ronda davant el GM Burmakin oferint un molt bon joc. Posteriorment es va refer i va acabar les cinc darreres partides del torneig imbatut. Destaco les dues victòries aconseguides en les dues últimes rondes davant els IMs Leon Piasetski (2289) i Lluís Marià Perpinyà (2398), que van proporcionar-li el premi in extremis. 



Dmitry Minko
Era inevitable fixar-se quan visualitzaves les partides de la sala on jugava el Grup A i els primers taulers del B en aquest sub-12 rus que rep el nom de Dmitry Minko (1672), però també hem de dir que té un Elo rapid de 1839 i un Elo blitz de 1804. En aquest torneig puja un total de 42 punts d'Elo. Hi havia més membres de la seva família jugant aquest torneig. 


Filemón Cruz
El IM Filemón Cruz (2402), del Tres Peons, està passant per un bon moment i sens dubte que ho està aprofitant. Encara que no hagi fet un gran torneig (6 de 9, pujant 5 punts de FIDE i acabant vintè de la general) ve d'aconseguir la seva segona norma de Gran Mestre a l'Obert Internacional de Barberà: més val tard que mai. En aquest campionat, el peruà ha entaulat amb el IM Andreas Diermair (2485) i els GMs Michael Oratovsky (2490) i Jaime Alexander Cuartas (2503).

Darrera partida del torneig que va crear moltíssima expectació: Filemón Cruz - Andrés Aguilar.


Adrià Pérez
Un altre jugador que està en una gran forma i que també ve de realitzar un magnífic torneig a l'Obert Internacional de Barberà (tercer de la general del Grup B) és l'Adrià Pérez (1644) de Peona i Peó. En aquest Obert Internacional de Sant Martí puja ni més ni menys que ¡144 punts! d'Elo FIDE (gràcies, de nou, K40) assolint quatre punts i mig de nou. Sembla que els Grups B se li queden petits a aquest jugador que, a banda d'una més que meritòria tercera posició a Barberà, va ser el Campió del Grup B de l'Obert del Foment Martinenc.


Daniel Alsina
El primer jugador català a la classificació final va ser el que a priori tenia més números: el GM Daniel Alsina (2531), del Barcelona-UGA, equip vigent campió de la Divisió d'Honor de la Lliga Catalana 2015. Tot i que no va començar el torneig de la forma que li hagués agradat (un punts i mig en les tres primeres rondes) es va refer i ha acabat quedant desè classificat, guanyant a la darrera ronda al IM Jonathan Cruz (2453), una partida que va crear molta expectació al ser una de les darreres del torneig i tanmateix ser un final de partida interessant, amb els dos jugadors apurats de temps. Fins i tot m'atreviria a dir que el GM català era un dels ídols locals.

Jonathan Cruz - Daniel Alsina

Classificació final Grup B

Sergi Riu
El Campió del Grup B demostrant una gran maduresa durant tot el campionat ha estat en Sergi Riu (2018), del Foment Martinenc. El jove jugador, que venia de jugar el Campionat d'Espanya sub-12, ha realitzat un magnífic campionat i ha estat el just vencedor. A la darrera ronda va haver-hi polèmica a la seva partida, però malgrat crear uns llargs segons de confusió i d'intervenció arbitral, el jugador va mantenir la calma en tot moment i no es va posar nerviós: no va afectar en el seu joc. Es va adjudicar el punt i per conseqüent el torneig. Moltes felicitats!


Germán Walter Travella
Sots-campió del torneig a tan sols mig punt del primer classificat ha estat el jugador de l'Aragonés de Barcelona Germán Walter Travella (2028). En aquesta segona posició s'ha imposat la veterania a la joventut. Ha acabat el torneig imbatut cedint tan sols tres empats, un d'ells davant el campió. Ha obtingut una performance de 2251, i és que ha jugat contra rivals molt durs.


Tamal Chakrabarti
El jugador d'origen indi Tamal Charabarti (1909 FIDE) ha estat qui ha completat el podi del Grup B. Va liderar el torneig fins a la ronda 6 quan es va topar amb en Sergi Riu. Després d'un empat, va guanyar les dues darreres rondes i ha acabat en tercera posició de manera més que merescuda. Fins i tot al Grup B els indis han donat més que guerra!


Amb els mateixos punts que el jugador indi però amb pitjor desempat trobem a Ricard Nadal, del Comtal, a José Miguel Pérez "Josemi", de Castelló, i a Lluís Sobrevila, veterà jugador del Tres Peons que va pujar ni més ni menys que tres vegades al podi (primer veterà, sisè de la general i campió amb el Tres Peons del trofeu per equips del torneig).






José Miguel Pérez "Josemi"
Un dels altres jugadors provinents de fora de Catalunya va ser el castellonenc Jose Miguel Pérez (1928 FIDE) que malgrat disputar una ronda menys ha aconseguit quedar cinquè amb set punts de vuit possibles, cedint tan sols dos empats. Ja és un clàssic jugador del Circuit Català i sempre que té ocasió s'endú cap a Castelló un bon botí (si no consumeix els diners abans!). 


Ricard Nadal
Enguany i a diferència d'altres anys, en Ricard Nadal, del Comtal, està jugant més Grups B que no pas Grups A aprofitant que l'Elo li ho permet. Tot i això, estic ben segur que els resultats que està obtenint no li resulten del tot agradables. En aquest Obert de Sant Martí, però, sembla que sí que ha desplegat un molt bon joc i ha estat a punt d'entrar al podi. Tan sols va perdre amb el segon classificat. 


Llibert Céspedes
Un dels joves (més que joves) jugadors d'aquest Grup B era en Llibert Céspedes (1940), del Tres Peons. No va ser emparellat a la primera ronda i ha finalitzat el torneig amb sis punts de vuit, acabant imbatut. També ha participat aquest mateix juliol al Campionat d'Espanya sub-12 amb uns resultats meritoris. Ha disputat ja Campionats d'Europa per edats, i va ser Campió d'Espanya sub-10. Un privilegi doncs que jugui aquest campionat. 


Ramón Caro
I qui també va participar al Grup B va ser el president del Club d'escacs Mollet i jugador del mateix club, Ramón Caro (1969), que no va fer mal torneig i va finalitzar amb cinc punts i mig de nou. Aquesta temporada ha fet una molt bona tasca amb el primer equip del Mollet, que en el seu primer any a Divisió d'Honor ha quallat una gran temporada guanyant equips com el Sabadell i fent uns reforços "galàctics" amb dos Grans Mestres de molt nivell. 


Pau Pascual
I com no felicitar la magnífica tasca que duu a terme en Pau Pascual (1897), que a banda de ser jugador del campionat ens ha tornat a premiar amb unes magnífiques fotos del mateix. És evident que els jugadors d'aquí Catalunya que tenim una participació en tornejos més o menys "habitual" coneixem de sobres aquesta virtut o talent que posseeix, però el millor és veure com els jugadors de fora del país el recorden d'altres anys fent fotografies aquí a Sant Martí mateix. Moltes de les fotografies d'aquesta crònica pertanyen al seu àlbum fotogràfic, molt i molt complet.  És, a més, el vigent campió del Grup C del Foment Martinenc. Ha finalitzat aquest campionat amb tres punts i mig. 


Enllaços d'interès: 

L'any que ve més i segur que millor! 
Salutacions cordials, 
Víctor Collell. 

diumenge, 14 de desembre del 2014

Campionat d'Espanya de clubs sub-16

El que l'any passat podia semblar un somni, aquest any era una realitat. Peona i Peó presentava un equip sub-16 al Campionat d'Espanya de clubs que estava perfectament capacitat i motivat per guanyar-lo. En Ferran Cervelló (2222) aquest cop sí que ens acompanyaria i ens ajudaria a intentar guanyar el títol de Campions d'Espanya, juntament amb el vigent Campió de Catalunya sub-14 Xavier Povill (2011) i un jugador que malgrat feia temps que no disputava una partida oficial (pràcticament un any) manté un estat de forma envejable. No és altre que l'Albert Puntí (1609). També jugaríem el torneig jugadors que ja havíem participat al Campionat de Catalunya de clubs sub-16, en Dani García Ramos (2191), jo mateix - Víctor Collell (1643) i Marc Torrents (1819) que a banda de jugar una partida al Campionat per equips també jugaria paral·lelament el Campionat de "Nuevas Generaciones sub-16", juntament amb l'Adrià Pérez (1624) i en Jaume Lladós (1619). Aquests dos últims no disputarien finalment el Campionat per equips.
Com a delegats de l'equip vindrien en Frederic Corrigüelas i l'Enric García.

Es mostra PC040003.JPG.
Peona i Peó

Es mostra PC040004.JPG.
Penya d'escacs Cerdanyola del Vallès

La participació dels equips catalans al Campionat d'Espanya de clubs sub-16 seria completa (ja que només poden participar quatre equips per Comunitat Autònoma). Aquests equips serien: la Penya d'Escacs Cerdanyola del Vallès (que partirien com a primers del rànking), el Club d'Escacs Llinars i el Club d'Escacs Figueres. El vigent campió de Catalunya, el Gerunda, no disputaria finalment el Campionat.



La majoria dels integrants de l'expedició de Peona i Peó van estudiar durant part del campionat, tot i que durant el viatge d'anada i sobretot de tornada va ser quan ho van fer més (dic van perquè jo el màxim que vaig fer va ser uns exercicis de llatí que tenia de deures per a la propera setmana). En Frede havia de corregir exàmens dels alumnes del seu institut, des de 1r d'ESO fins a 4t. Aquest va ser ajudat per en Dani i en Ferran entre d'altres, que reien amb la bondat del professor a l'hora de corregir-los, i sovint ni així aprovaven.
Ferran Cervelló en ple estudi

Altres senzillament descansaven

El Campionat es va disputar a l'Hotel Bali, a Benidorm, Alacant. El Campionat d'Espanya sub-16 és un dels molts campionats que es juguen duran el Festival Bali. Les sales de joc són realment bones, reuneix a milers de jugadors i rep jugadors de més de 40 països diferents. Té premis econòmics amb xifres molt elevades, fet que sovint provoca que molts jugadors cometin il·legalitats, fet que s'intenta controlar i evitar en aquesta mena de campionats.

Cartell del torneig

Hotel Bali de Benidorm

Es mostra PC040027.JPG.
Vestíbul de l'Hotel Bali (Imatge cedida per Enric García)

Es mostra PC050028.JPG.
Sala de joc dels sub-16 i part del sub-2300 (Imatge cedida per Enric García). 

L'equip, però, va allotjar-se a l'Hotel Torre Dorada, situat just al costat de l'Hotel Bali. Segons l'Enric, l'hotel és de "9,9", ja que "li falla una mica l'ascensor". Sincerament és un hotel que ja vam poder gaudir-lo l'any passat i doncs hem repetit sabent que la seva qualitat és molt bona i el seu preu no és ni molt menys desorbitat.

Hotel Torre Dorada

Vistes des de la nostra habitació de l'Hotel Torre Dorada

La sèrie de televisió La que se avecina comença a convertir-se en talismà per a nosaltres. Coincideix el seu horari sempre abans de la partida i abans d'anar a dormir, just quan estem a l'hotel. Malgrat tot, sempre hi ha aquells que combinen la preparació amb la televisió...

La que se avecina

El mestre Povill mai oblidava què havíem vingut a fer a Benidorm

El torneig va anar com la seda.
Vam començar guanyant 4-0 al Cajacanarias, amb una victòria magistral d'en Xavi i tres partides restants que no es van suar massa. Potser en Torrents va patir una mica a l'obertura, però es va refer defensant-se magistralment i guanyant la partida.. El fet de guanyar el màxim de partides possibles era important ja que era convenient tenir bon desempat.


Davant el Xadrez Ourense l'equip va demostrar tenir confiança en guanyar el campionat. Novament la victòria va ser per 4-0 i sense patir massa. El desempat era doncs immillorable i l'equip estava en forma. Havíem de seguir així.

El Club Ajedrez Lorca era un equip perillós i compacte, capaç de fer-nos mal si no estàvem inspirats, però un cop més les partides (i el temps) es van posar de cara des d'un inici i l'equip semblava que tornaria a guanyar. No ho vam fer però per 4-0 com en els dos anteriors matxos; jo vaig firmar taules amb el marcador de 2-0 per donar tranquil·litat a en Dani, que no les tenia totes, i aquest va fer el mateix minuts després.

L'endemà al matí ens enfrontàvem al Club Xadrez Fontecarmoa - Viajes Interrias Sanxenxo, equip que l'any passat havia quedat sots-campió d'Espanya. Aquest any però no comptaven amb el fort jugador Lucas Abal (2191). La resta de l'equip era el mateix. S'havia de vigilar especialment amb el seu primer tauler, el FM Julio Suárez (2368), vigent campió d'Espanya sub-18.
L'equip, però, va tenir una gran actuació. Es va veure una gran partida al primer tauler, un final molt bell al segon, un final (un més d'en Xavi) molt ben treballat al tercer i una partida d'atac que al final no es va poder concretar al quart. Un gran matx davant un gran equip, sí senyor.

I a la penúltima ronda jugaríem contra l'Almansa, equip també molt compacte i que ens posaria les coses realment difícils.
Vam guanyar per la mínima empatant tres partides, i en Ferran va ser qui va decidir el matx. Estàvem a mig pas del títol i teníem podi assegurat.

I a la darrera ronda, no podia ser una altra, es va produir el gran matx, esperat per tots i especialment per Frederic Corrigüelas.
Peona i Peó - Cerdanyola del Vallès.
El Cerdanyola s'havia pres amb molta seriositat el Campionat, havia incorporat al FM José Eduardo Martínez Alcántara, que va fer un gran Circuit Català, és número 5 en el rànking sub-16 tant d'Amèrica del nord com del sud i té alguns resultats individuals espectaculars, com els empats davant jugadors com Lázaro Bruzón, Samuel Shankland o Axel Bachmann.
Tal vegada el campionat no els hi estava anant com desitjaven, però encara tenien opcions i ens tenien ganes després del nostre matx al Campionat de Catalunya.
L'equip, però, va està fi en els moments clau i no va permetre's cap derrota.
La meva partida davant la Cora va ser la primera en acabar. Taules en un final de torres on jo semblava que hauria de suar tinta xina per empatar si em jugava just en el moment de firmar les taules Td7. Una anècdota curiosa és que ella em va demanar taules just abans de que jo li demanés, cosa que no vaig escoltar, per tant vaig respondre a la seva oferta de taules demanant taules.
En Llàtzer i en Dani també firmaven taules a l'igual que en Xavi i l'Adrián, on semblava que aquí el jugador de Peona i Peó guanyava en poques, però l'empat ens donava ja el Campionat.
Després de molt de temps, en Ferran també va firmar taules.


Érem campions d'Espanya. Campions d'Espanya i sense que cap integrant de l'equip hagués perdut una sola partida.




En Xavi va demostrar ser tot un savi. No només posseeix uns excepcionals coneixements escaquístics, sinó que també acadèmics i en definitiva de qualsevol tipus. Així doncs, quan qualsevol membre de l'equip tenia un dubte recorria a la "Povillpedia".
Va ser pitxitxi de l'equip amb 5 de 6 juntament amb en Ferran. El seu campionat va ser quasi immillorable; va empatar una partida que podia haver guanyat perfectament després d'un h6 dubtós del rival, però no va poder forçar al final. I les taules davant l'Adrián Jiménez, on semblava que la posició era clarament favorable al jugador de Peona i Peó. Però el que diu el delegat va a missa: És una ordre!
Es mostra PC050013.JPG.
Xavier Povill (Imatge cedida per Enric García)

En Ferran, com en Xavi, va fer 5 de 6 jugant amb els primers taulers de tot un Campionat d'Espanya. Però què és això per algú que ja ha sigut Campió d'Espanya? Ara ja pot dir que ho és tant individualment com per equips.
Va guanyar a qui havia de guanyar (rivals de menys Elo) i va empatar amb dos titulats internacionals d'un gran nivell. Venia desentrenat, o això deien, perquè ha tirat del carro quan l'equip ho necessitava i ha fet un gran campionat. En la propera Lliga Catalana el podríem veure jugant de tercer tauler a Divisió d'Honor. Ben poc li falta per ser ja tot un Mestre FIDE.

    Ferran Cervelló al Campionat d'Espanya sub-16
    (Imatge cedida per Enric García)

En Dani també va tenir una molt bona actuació amb un total de tres victòries i tres empats. El seu joc era pacient i tranquil, però també agosarat i arriscat quan la situació ho requeria. És el seu segon campionat per equips d'edats amb el Peona i Peó i ja és Campió d'Espanya.
Preparar les partides no és de les seves coses preferides, per tenir bon joc sempre prefereix estar relaxat abans de la ronda ja sigui descansant al llit, mirant la televisió o ambdues coses a la vegada, però sí que es mira el que juga el rival i si no li agrada pot jugar en funció de l'obertura que es pugui produir. Un gran jugador.
Es mostra PC050012.JPG.
Dani García Ramos

I el tigre Puntí, que feia pràcticament un any que no jugava una partida oficial, va desplaçar-se fins a Benidorm per quedar Campió d'Espanya i acomiadar-se de la categoria sub-16 amb unes taules que podrien haver-se convertit en victòria si hagués vist un Te1 que aparentment semblava guanyador. Tant se val el temps que fa que no juga, es treu recursos d'on sigui per tirar la partida endavant. I això sense dedicar-li massa temps, que si ho fes potser estaríem parlant d'un jugador completament diferent.
Es mostra PC050014.JPG.
Albert Punti

I el que mai falla, un jugador que si no està a l'equip la competició perd gràcia ja que és capaç de "liar-la" a més no poder. En Marc Torrents, geni i figura, que també es va acomiadar de la categoria sub-16 amb una victòria en el seu estil, irregular a l'obertura i anant-se entonant poc a poc. A banda del per equips, va quedar quart en el "Torneo de Nuevas Generaciones sub-16" jugant bones partides. És un jugador que sempre suma, molt bon company i que si la resta de l'equip surt de l'hotel per anar a "lligar", t'ajuda a preparar la partida de demà repassant tot de variants i jugant partides. 
Es mostra PC060059.JPG.
Marc Torrents amb Leontxo García

I finalment qui escriu aquestes línies completa l'equip, jugant quatre partides, guanyant-ne una i empatant-ne tres. Em vaig jurar que remouria cel i terra per a NO entrar en un final de torres a les meves partides. I he entrat en un final de torres a totes i cadascuna d'elles. La falta d'encert en els finals m'ha fet que no puntués tant com desitjava, però el que comptava era l'equip. Satisfet pel joc desplegat. 
Víctor Collell


I per descomptat felicitar a l'Adrià Pérez i a en Jaume Lladós el torneig que han dut a terme al "Nuevas Generaciones" i agrair el suport i la pinya que han fet juntament amb l'equip per fer possible la persecució del Campionat d'Espanya. Ells dos l'any que ve tornaran i opcions a revalidar el títol no en faltaran. 
Es mostra PC050007.JPG.
Jaume Lladós

Es mostra PC050008.JPG.
Adrià Pérez


La darrera paraula que vaig dir a la crònica de l'edició anterior d'aquest Campionat d'Espanya va ser "Tornarem!". Així ho hem fet. 



Salutacions cordials,
Víctor Collell

Enllaços: 

Imatges: 
Hotel Torre Dorada

Cansament acumulat

Retransmissió i seguiment de partides
Es mostra PC040021 (2).JPG.
(Imatge cedida per Enric García)
Es mostra PC040025.JPG.
(Imatge cedida per Enric García)

Leontxo García a l'entrega de premis

A en Jaume i a en Dani no els hi agraden les fotografies, clar està

L'aplicació dels mestres... encara que el campionat hagi acabat. 

Es mostra PC050011.JPG.
Sanxenxo - Peona i Peó (Imatge cedida per Enric García)

Es mostra PC050022.JPG.
Peona i Peó - Cerdanyola del Vallès (Imatge cedida per Enric García)

Es mostra PC040016.JPG.
Frederic Corrigüelas i Albert Puntí

Es mostra PC040023.JPG.
Club d'escacs Llinars

Es mostra PC040018.JPG.
Club d'escacs Figueres